Canvis

=== Patrimoni militar ===

=== Patrimoni militar ===

*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen començar la construcció del Castell Major.​ El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]].​ Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]].​ Va ser declarat [[Monument Nacional]] en l'any [[1931]].

*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen escomençar la construcció del Castell Major.​ El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]].​ Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]].​ Va ser declarat [[Monument Nacional]] en l'any [[1931]].

*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.

=== Patrimoni civil ===

=== Patrimoni civil ===

*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre els anys [[1530]] i [[1548]], del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a [[1919]], en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.

*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre els anys [[1530]] i [[1548]], del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a [[1919]], en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.

*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen començar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción.​ Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].

*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen escomençar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en [[1707]], pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción.​ Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].

*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.

*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en l'any [[1758]] i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.

*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.

*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, a on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.