Canvis

La formació de la Corona té el seu orige en l'unió dinàstica entre el regne d'[[Aragó]] i el comtat de [[Barcelona]].

La formació de la Corona té el seu orige en l'unió dinàstica entre el regne d'[[Aragó]] i el comtat de [[Barcelona]].

Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.

Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Anfós i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.

Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.

Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.

Ramon Berenguer pacta en el rei aragonés Ramir I ''yo el rei Ramir siga rei, senyor i pare en el meu Regne d'Aragó i en tots els teus comtats mentres em plaixca'', entregant a la Corona d'Aragó tots els seus dominis com "dominador" o príncips per a eixercir la potestat real, pero no va cedir ni el títul de Rei ni la dignitat ni el llinage.

Ramon Berenguer pacta en el rei aragonés Ramir I ''yo el rei Ramir siga rei, senyor i pare en el meu Regne d'Aragó i en tots els teus comtats mentres em plaixca'', entregant a la Corona d'Aragó tots els seus dominis com "dominador" o príncips per a eixercir la potestat real, pero no va cedir ni el títul de Rei ni la dignitat ni el llinage.

La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió de els seus drets com a hereus del rei Alfons d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.

La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió de els seus drets com a hereus del rei Anfós d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.

En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.

En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.

* Les conquistes de Ramon Berenguer IV: [[Daroca]], [[Monreal del Campo]], [[Montbalà]], [[Caspe]], [[Fraga]], [[Lleida]] i [[Tortosa]].

* Les conquistes de Ramon Berenguer IV: [[Daroca]], [[Monreal del Campo]], [[Montbalà]], [[Caspe]], [[Fraga]], [[Lleida]] i [[Tortosa]].

En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfons II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i despuix perduts per Alfons I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtenguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i [[Saragossa]].

En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Anfós II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i despuix perduts per Anfós I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtenguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i [[Saragossa]].

En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.

En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.

Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.

Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.

* El [[Roselló|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en [[1172]]. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos" per la fe deposità en el seu sobirà Alfons II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.

* El [[Roselló|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en [[1172]]. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos" per la fe deposità en el seu sobirà Anfós II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.

* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.

* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.