Canvis

[[Archiu:Henri Bergson.jpg|thumb|200px|Henri Bergson]]

[[Archiu:Henri Bergson.jpg|thumb|200px|Henri Bergson]]

Front a eixe atac radical a sigles i sigles d'història de la filosofia apareix la reacció de l'idealisme. Fichte ([[1762]]-[[1814]]), Scheling ([[1775]]-[[1854]]) i Hegel ([[1770]]-[[1831]]), idealistes alemanys, havien portat l'idealisme al terreny del panteisme: no existix el “yo pensant” de Descartes, sino “el pensament”, que es manifesta en multiplicitat de persones. Henri Bergson ([[1859]]-[[1941]]; premi Nobel de Lliteratura en [[1927]]) torna a l'individualisme sense abandonar l'espiritualisme propi de Descartes, pero donant-li encara més importància a l'ànima que al cos, de manera que el cos seria només l'instrument que té l'ànima per a relacionar-se en les coses materials; l'unió ànima-cos seria purament accidental, com la del vestit i el clau a on es penja.

Front a eixe atac radical a sigles i sigles d'història de la filosofia apareix la reacció de l'idealisme. Fichte ([[1762]]-[[1814]]), Scheling ([[1775]]-[[1854]]) i Hegel ([[1770]]-[[1831]]), idealistes alemanys, havien portat l'idealisme al terreny del panteisme: no existix el “yo pensant” de Descartes, sino “el pensament”, que es manifesta en multiplicitat de persones.  

 

Henri Bergson ([[1859]]-[[1941]]; premi Nobel de Lliteratura en [[1927]]) torna a l'individualisme sense abandonar l'espiritualisme propi de Descartes, pero donant-li encara més importància a l'ànima que al cos, de manera que el cos seria només l'instrument que té l'ànima per a relacionar-se en les coses materials; l'unió ànima-cos seria purament accidental, com la del vestit i el clau a on es penja.

== La situació contemporànea. El cientificisme ==

== La situació contemporànea. El cientificisme ==