Canvis

En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses i fins i tot polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any  [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.  

En Flandes publicà ademés ''Institutionum Rhetoricarum'' (Lovaina, [[1554]]), ''Gramàtica de la Llengua Vulgar d'Espanya'' ([[1559]]) i ''Comèdia anomenada Josephina'' ([[1559]]). Pero la seua obra més coneguda és ''El Concejo, y consejeros del príncipe'' (Amberes, 1559), un espill de príncips que tingué una gran fortuna editorial, en edicions llatines, italianes, angleses i fins i tot polaques, pese a que no va alcançar a publicarse en Espanya fins a l'any  [[1779]] i, ya en el [[sigle XIX]], en la Biblioteca d'Autors Espanyols de Manuel Rivadeneyra. Este tractat també li va supondre alguns problemes en l'entorn de Felip II; fon encarcerat uns mesos i, per a evitar més problemes, es va anar a [[Lieja]] un temps i, a continuació, es va traslladar a [[Colónia]], a on va servir a l'arquebisbe Friedrich von Wied. Durant eixe temps els representants del rei havien depost la seua animadversió i varen contactar en ell en [[Aquisgrà]] a principis de [[1562]] per a propondre'l un tracte: a canvi de no seguir publicant el restant de la seua obra, conseguiria el perdó real, una suma per a pagar els seus deutes i un càrrec en Espanya en la Cort de Felip II.  

Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels paisos Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].

Acceptà i, en l'any [[1564]], tornà a Espanya com a bibliotecari de Felip II. No obstant, va retornar a Flandes en [[1573]] en Luis de Requesens per a ajudar-li a governar el territori i intentar un acort de pau. En eixa intenció redactà un full de ruta, ''Remeis per a l'assossec de les alteracions dels països Baixos dels Estats de Flandes'', que no va poder portar-se a la pràctica en ser reemplaçat Requesens per Joan d'Àustria en l'any [[1576]]. Llavors parts de la seua obra fon prohibida pel [[Concili de Trento]].

Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.  

Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.