26 189
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Marca Hispànica''' era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'Imperi carolingi en al-Àndalus (al sur dels Pirineus),…»
La '''Marca Hispànica''' era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'[[Imperi carolingi]] en [[al-Àndalus]] (al sur dels [[Pirineus]]), des de finals del [[sigle VIII]] fins a la seua independència efectiva en diversos regnes i comtats per mig del [[Tractat de Corbeil]].
Fon una zona matalaf creada per [[Carlomagne]] en l'any [[795]] més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia.
Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). L'anomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.
El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona.
== Vore també ==
* [[Tractat de Corbeil]]
* [[Corona d'Aragó]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia]
Fon una zona matalaf creada per [[Carlomagne]] en l'any [[795]] més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia.
Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). L'anomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.
El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona.
== Vore també ==
* [[Tractat de Corbeil]]
* [[Corona d'Aragó]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia]