Canvis

22 bytes afegits ,  17:40 20 maig 2020
m
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
{{cita|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física  clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions... La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.<ref>Dudley Williams y John Spangler, ''Physics for Science and Engineering'', ápud {{Harvtxt|Pickover|2009|pp=133}}</ref>}}
 
{{cita|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física  clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions... La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.<ref>Dudley Williams y John Spangler, ''Physics for Science and Engineering'', ápud {{Harvtxt|Pickover|2009|pp=133}}</ref>}}
   −
En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.<ref group="nota">Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana|principi de relativitat de Galileo]].</ref>  
+
En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.<ref group="nota">Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana|principi de relativitat de Galileo]].</ref>  
   −
La dinàmica de Newton, també cridada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en 1905.
+
La dinàmica de Newton, també cridada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].
    
==Història==
 
==Història==
124 521

edicions