Canvis

[[Archiu:Hund,Friedrich 1963 Kopenhagen-a.jpg|thumb|200px|Friedrich Hund]]

[[Archiu:Hund,Friedrich 1963 Kopenhagen-a.jpg|thumb|200px|Friedrich Hund]]

La '''regla de Hund''' és un principi empíric formulat<ref>{{Cita libro|apellidos = Campos|nombre = Anai|enlaceautor = Hund|título = La regla de hund|url = |fechaacceso = 12022000|año = |editorial = |isbn = |editor = |ubicación = |página = |idioma = |capítulo = }}</ref> en 1927 pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Friedrich Hund]] ([[1896]] – [[1997]]) a partir de l'estudi dels [[espectroscòpia|espectres atòmics]] i la distribució d'elements en la taula periòdica. La regla s'enuncia com seguix:

La '''regla de Hund''' és un principi empíric formulat<ref>{{Cita libro|apellidos = Campos|nombre = Anai|enlaceautor = Hund|título = La regla de hund|url = |fechaacceso = 12022000|año = |editorial = |isbn = |editor = |ubicación = |página = |idioma = |capítulo = }}</ref> en l'any [[1927]] pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Friedrich Hund]] ([[1896]] – [[1997]]) a partir de l'estudi dels [[espectroscòpia|espectres atòmics]] i la distribució d'elements en la taula periòdica. La regla s'enuncia com seguix:

{{cita|En omplir [[orbital atòmic|orbitals]] d'igual [[energia]] (els tres orbitals p, els cinc d, o els sèt f) els [[electró|electrons]] es distribuïxen, sempre que siga possible, en els seus [[espin|#espin]] paralels, omplint els orbitals en la multiplicitat major. La configuració atòmica és més estable (és dir, té menys [[energia]]) com més electrons desapareat (espin paralels) posseïx.}}

{{cita|En omplir [[orbital atòmic|orbitals]] d'igual [[energia]] (els tres orbitals p, els cinc d, o els sèt f) els [[electró|electrons]] es distribuïxen, sempre que siga possible, en els seus [[espin|#espin]] paralels, omplint els orbitals en la multiplicitat major. La configuració atòmica és més estable (és dir, té menys [[energia]]) com més electrons desapareat (espin paralels) posseïx.}}