26 309
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) definix la paraula folga com el temps durant el qual u no treballa o l'interrupció del treball com a mida de pressió per a reivindicar o manifestar protesta.
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) definix la paraula folga com el temps durant el qual u no treballa o l'interrupció del treball com a mida de pressió per a reivindicar o manifestar protesta.
== Orígens ==
La folga està associada a la demanda de millors condicions de treball, al desenroll del moviment sindical i a l'expansió del [[Sindicalisme|sindicalisme internacional]] i, en general, a la lluita de classes. Encara que els seus orígens es remonten a la Revolució francesa de [[1789]] el seu ple desenroll es produïx en la [[Revolució industrial]] i la generalisació del treball assalariat a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]].
L'orige de la folga unit al moviment sindical: Els primers moviments obrers se situen en [[Anglaterra]]. Allí va aparéixer el ludisme conduït per Ned Ludd i conegut com el moviment dels trencadors de màquines ([[1810]]-[[1811]]). En anys posteriors, [[1830]], apareixen les primeres organisacions obreres de caràcter gremial (treballadors que es dediquen només a un ofici). En Anglaterra varen prendre el nom de trade-unions (lliteralment «agrupacions gremials») i més avant, per la tendència a abreviar en anglés, unions («sindicat» o «unió sindical»).
Als moviments sindicals de distint signe ([[anarquisme]], [[comunisme]], [[socialisme]]) van també associats al desenroll teòric de l'existència d'una classe treballadora obligada a desenrollar una lluita de classes per al reconeiximent de valor com a força de treball en la creació de riquea. La pràctica de la folga és considerada com una ferramenta per a reivindicar millores en les condicions de treball. El dret de folga és una atra de la reivindicacions del moviment sindical. En este sentit les Combination Acts (lleis angleses que prohibien els sindicats) no varen ser derogades fins a [[1824]].
L'inici del desenroll teòric es produïx bàsicament per [[Karl Marx]] i [[Engels]] en el «Manifest Comuniste» i el posterior desenroll en llibres com ''El Capital'' en el que es propugna, per a alcançar objectius de la classe treballadora, una revolució.
== Dret a la folga ==
El desenroll de la socialdemocràcia en el [[sigle XX]] va contribuir a que la folga laboral deixara d'estar severament penalisada. Fon llavors quan el dret a la folga fon reconegut internacionalment com un dret essencial dels treballadors constitutiu de la llibertat sindical. Es tracta d'un dels drets de segona generació, que es reconeix en l'actualitat en la majoria dels ordenaments interns i en tractats internacionals d'alcanç universal com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
== Classes de folga ==
== Classes de folga ==