Canvis

==== Matrimoni i lluna de mel ====

==== Matrimoni i lluna de mel ====

El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els recent casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una menuda [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estadounidenc|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.

El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els recent casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una chicoteta [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estadounidenc|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.

==== Estats Units ====

==== Estats Units ====

En [[1901]], Kipling escomençà a arreplegar el material per a atra obra clàssica de chiquets, [[Kim (novela)|''Kim'']], i ''Just so Stories for Little Children'', publicada l'any següent.

En [[1901]], Kipling escomençà a arreplegar el material per a atra obra clàssica de chiquets, [[Kim (novela)|''Kim'']], i ''Just so Stories for Little Children'', publicada l'any següent.

Cap a [[1906]] Kipling inicia un nou tipo d'històries, ya que l'ambient era propici, pels frondosos boscs que rodejaven la casa i l'ambient de tranquilitat que se respirava. Inicia esta menuda etapa en el conte infantil ''Puck of Pook's Hill'' (''Puck del tossal de Pook'').

Cap a [[1906]] Kipling inicia un nou tipo d'històries, ya que l'ambient era propici, pels frondosos boscs que rodejaven la casa i l'ambient de tranquilitat que se respirava. Inicia esta chicoteta etapa en el conte infantil ''Puck of Pook's Hill'' (''Puck del tossal de Pook'').

Durant tota la seua vida, Kipling havia rebujat totes les condecoracions que se li otorgaren, com la [[Sir|Orde a Cavaller]] (que ho nomenaria com Sir Rudyard Kipling), o la [[Orde de Mèrit del Regne Unit|Orde al Mèrit]], que és el major honor que se li pot entregar a qualsevol súbdit anglés. Atre guardó rebujat per Kipling fon el ''Poet Laureateship'' (Premi Nacional de Poesia). Pero en [[1907]] acceptà, gustosament, la màxima recompensa que se li pot entregar a un escritor: el [[Premi Nobel de Lliteratura]], pese al repudi d'alguns lliberals anglesos, que tenien posades les seues esperances en que el premi recaiguera en escritors com [[Thomas Hardy]], [[George Meredith]] o [[Algernon Swinburne]]. Pese a les discrepàncies angleses, la [[Acadèmia Sueca]] mai dubtà que el premi d'eixe any quedava en les millors mans, com queda de manifest en el discurs pronunciat pel secretari general de dita acadèmia:

Durant tota la seua vida, Kipling havia rebujat totes les condecoracions que se li otorgaren, com la [[Sir|Orde a Cavaller]] (que ho nomenaria com Sir Rudyard Kipling), o la [[Orde de Mèrit del Regne Unit|Orde al Mèrit]], que és el major honor que se li pot entregar a qualsevol súbdit anglés. Atre guardó rebujat per Kipling fon el ''Poet Laureateship'' (Premi Nacional de Poesia). Pero en [[1907]] acceptà, gustosament, la màxima recompensa que se li pot entregar a un escritor: el [[Premi Nobel de Lliteratura]], pese al repudi d'alguns lliberals anglesos, que tenien posades les seues esperances en que el premi recaiguera en escritors com [[Thomas Hardy]], [[George Meredith]] o [[Algernon Swinburne]]. Pese a les discrepàncies angleses, la [[Acadèmia Sueca]] mai dubtà que el premi d'eixe any quedava en les millors mans, com queda de manifest en el discurs pronunciat pel secretari general de dita acadèmia: