Canvis

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]] '', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].

| nom = Teodor Llorente i Falcó

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| data_naix = [[1869]]

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[1949]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - † [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]].  

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]] '' i en [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.

 

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i [[Regionalisme|regionaliste moderat]], va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. A l'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] varen assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra fon nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]]'' i en [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província de Valéncia.

== Obres ==

== Obres ==

* ''Ráfagas del campo'' ([[1909]])

* ''Ráfagas del campo'' ([[1909]])

* ''Cuentos maravillosos'' ([[1913]])

* ''Cuentos maravillosos'' ([[1913]])

* ''Miniaturas''

* ''Miniaturas''

 

* CORTÉS CARRERES, Santi. ''Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951)''. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.  

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/teodoro-llorente-falco-rigor_20070301.html Biografia en ''[[Las Provincias]]'']

* Santi Cortés Carreres ''Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.  

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/teodoro-llorente-falco-rigor_20070301.html Biografia] en [[Les Províncies]]

{{Traduït de|es|Teodoro_Llorente_Falcó}}

{{Traduït de|es|Teodoro_Llorente_Falcó}}

[[Categoria:Escritors en espanyol]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Periodistes valencians]]

[[Categoria:Periodistes valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]