Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La regió fon intensament islamisada i encara que mai tingué la importància de la zona sur d'[[al-Àndalus]], fon el centre més important de la cultura, [[ciència]] i tecnologia [[Islam|islàmiques]] en terres de l'actual Portugal. La ciutat de [[Silves]] fon el seu principal centre cultural, i en la caiguda del [[Emirat de Còrdoba]], esta constituí en [[1027]] la [[taifa de Silves]], que ocupava la part oest de l'actual Algarve, mentres que en el restant de la regió se creà la [[taifa de l'Algarve]]. | + | La regió fon intensament islamisada i encara que mai tingué la importància de la zona sur d'[[al-Àndalus]], fon el centre més important de la cultura, [[ciència]] i tecnologia [[Islam|islàmiques]] en terres de l'actual Portugal. La ciutat de [[Silves]] fon el seu principal centre cultural, i en la caiguda del [[Emirat de Còrdoba]], esta constituí en l'any [[1027]] la [[taifa de Silves]], que ocupava la part oest de l'actual Algarve, mentres que en el restant de la regió se creà la [[taifa de l'Algarve]]. |
| | | |
| La regió fon absorbida per la [[Taifa de Sevilla]], durant el regnat de [[al-Mutadid]], rei que heretà la politica expansioniste de son pare [[Abú al-Qasim]]. En [[1051]] Sevilla s'anexionà la taifa de l'Algarve i en l'any [[1063]] la taifa de Silves. Després de l'invasió [[almoravit]] se produí una nova unió d'al-Àndalus que terminà en [[1145]], quan els regnes de taifes tornaren a resorgir. La taifa de Silves s'estengué llavors al centre de l'Algarve mentres que l'extrem oriental fon ocupat per la [[taifa d'Huelva]]. | | La regió fon absorbida per la [[Taifa de Sevilla]], durant el regnat de [[al-Mutadid]], rei que heretà la politica expansioniste de son pare [[Abú al-Qasim]]. En [[1051]] Sevilla s'anexionà la taifa de l'Algarve i en l'any [[1063]] la taifa de Silves. Després de l'invasió [[almoravit]] se produí una nova unió d'al-Àndalus que terminà en [[1145]], quan els regnes de taifes tornaren a resorgir. La taifa de Silves s'estengué llavors al centre de l'Algarve mentres que l'extrem oriental fon ocupat per la [[taifa d'Huelva]]. |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| Després de el [[tractat de Badajoz]], en l'any [[1267]], la possessió portuguesa de l'Algarve fon reconeguda pel [[Regne de Lleó]] i pel [[Regne de Castella]]. El [[Regne de l'Algarve]] formà part del regne de Portugal, lo que no supongué per a la regió ningun tipo d'autonomia. El nom oficial del regne fon freqüentment cridat «Regne de Portugal i dels Algarves» o [[Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve]], pero mai constituí un regne separat de fet, encara que sí lo fora de dret, conegut com Regne d'Algarve. En la proclamació de la república portuguesa en [[1910]] el regne de l'Algarve deixà d'existir. | | Després de el [[tractat de Badajoz]], en l'any [[1267]], la possessió portuguesa de l'Algarve fon reconeguda pel [[Regne de Lleó]] i pel [[Regne de Castella]]. El [[Regne de l'Algarve]] formà part del regne de Portugal, lo que no supongué per a la regió ningun tipo d'autonomia. El nom oficial del regne fon freqüentment cridat «Regne de Portugal i dels Algarves» o [[Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve]], pero mai constituí un regne separat de fet, encara que sí lo fora de dret, conegut com Regne d'Algarve. En la proclamació de la república portuguesa en [[1910]] el regne de l'Algarve deixà d'existir. |
| | | |
− | En [[1807]], quan el general [[Junot]] dirigí l'invasió del nort de Portugal, l'Algarve fon ocupat per les tropes espanyoles de [[Manuel Godoy]], que foren expulsades a l'any següent durant la rebelió de [[Olhão]]. | + | En l'any [[1807]], quan el general [[Junot]] dirigí l'invasió del nort de Portugal, l'Algarve fon ocupat per les tropes espanyoles de [[Manuel Godoy]], que foren expulsades a l'any següent durant la rebelió de [[Olhão]]. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |