26 113
edicions
Canvis
→Biografia
== Biografia ==
== Biografia ==
Enrique Castellón naixqué en el [[barri de Russafa]] de la ciutat de Valéncia, el 7 d'abril de l'any 1932. Es va criar en el sí d'una família gitana de flamenc dedicada a la venda ambulant i als tractes de ganado. Escoltà des del breçol el cante jondo i els pals del flamenc, i per això va deprendre des de chiquet que ni llavors ni ara això dona de menjar, per lo que va orientar pronte les seues cançons cap a estils híbrits en la cançó popular, el pop i els sons de moda.
Enrique Castellón, el Príncip gitano, naixqué en el [[barri de Russafa]] de la ciutat de Valéncia, el 7 d'abril de l'any 1932. Es va criar en el sí d'una família gitana de flamenc dedicada a la venda ambulant i als tractes de ganado. Escoltà des del breçol el cante jondo i els pals del flamenc, i per això va deprendre des de chiquet que ni llavors ni ara això dona de menjar, per lo que va orientar pronte les seues cançons cap a estils híbrits en la cançó popular, el pop i els sons de moda.
Faltà el 22 d'abril de l'any [[2020]] en una residència de majors de Guadalajara víctima de la pandèmia que sofrí [[Espanya]] pel [[coronavirus]] COVID-19.
=== Cantant ===
Als 14 anys va debutar en el Teatre Calderón de Madrit en el mateix espectàcul que [[Lola Flores]] i molt poc despuix, en només 15 anys, va formar el seu primer espectàcul, “Pinceladas” (Pinzellades), aplegant a convertir-se en una gran figura de la cançó espanyola en els anys 50, pese a que la seua passió real era el toreig, en el que no va conseguir la mateixa repercussió. Debutà com a noviller en l'any [[1947]], pero no va conseguir prosperar, segons li agradava dir, precisament pel seu èxit en la música.
Als 14 anys va debutar en el Teatre Calderón de Madrit en el mateix espectàcul que [[Lola Flores]] i molt poc despuix, en només 15 anys, va formar el seu primer espectàcul, “Pinceladas” (Pinzellades), aplegant a convertir-se en una gran figura de la cançó espanyola en els anys 50, pese a que la seua passió real era el toreig, en el que no va conseguir la mateixa repercussió. Debutà com a noviller en l'any [[1947]], pero no va conseguir prosperar, segons li agradava dir, precisament pel seu èxit en la música.
Els seus ídols eren pures ceps del flamenc: citava sobretot a Manolo Caracol, La Niña de los Peines i Antonio Mairena. No fon un cantant en grans qualitats, pero sí un artiste en personalitat. D'això no hi ha dubte. Ell mateixa ho va reconéixer aixina: “No sé si soc millor o pijor que uns atres, pero Deu em va donar una personalitat molt gran. L'escenari se'm queda menut”.
Els seus ídols eren pures ceps del flamenc: citava sobretot a Manolo Caracol, La Niña de los Peines i Antonio Mairena. No fon un cantant en grans qualitats, pero sí un artiste en personalitat. D'això no hi ha dubte. Ell mateixa ho va reconéixer aixina: “No sé si soc millor o pijor que uns atres, pero Deu em va donar una personalitat molt gran. L'escenari se'm queda menut”.
Té més de 30 discs publicats i més de 650 cançons registrades en la [[SGAE]].
=== Actor ===
Com a actor va participar en sis películes, des de ''Brindis al cielo'' ([[1954]]) fins a ''Españolear'' ([[1969]]), en la que els seus personages a sovint es presentaven com "El Príncip Gitano".
Com a actor va participar en sis películes, des de ''Brindis al cielo'' ([[1954]]) fins a ''Españolear'' ([[1969]]), en la que els seus personages a sovint es presentaven com "El Príncip Gitano".
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==