Canvis

26 bytes afegits ,  19:01 19 abr 2020
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Els '''flamencs''' (Phoenicopterus) són un gènero d'[[au|aus]] que es distribuïxen tant per l'[[hemisferi]] occidental com per l'hemisferi oriental; existixen dos espècies en [[Amèrica]] i una en el [[Vell Món]]. Tenen el [[cràneu]] desmognat holorrí, en setze a vint [[vèrtebra|vèrtebres]] cervicals i peus anisodàctils.
+
Els '''flamencs''' (Phoenicopterus) són un gènero d'[[au|aus]] que es distribuïxen tant per l'[[hemisferi]] occidental com per l'hemisferi oriental; existixen dos espècies en [[Amèrica]] i una en el [[Europa|Vell Món]]. Tenen el [[cràneu]] desmognat holorrí, en setze a vint [[vèrtebra|vèrtebres]] cervicals i peus anisodàctils.
    
== Morfologia ==
 
== Morfologia ==
Llínea 9: Llínea 9:  
[[Archiu:Chilenischer Flamingo Tiergarten Bernburg 2007.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]] en niu i ou.]]
 
[[Archiu:Chilenischer Flamingo Tiergarten Bernburg 2007.jpg|200px|thumb|right|[[Phoenicopterus chilensis|Flamenc chilé o austral]] en niu i ou.]]
   −
Es tracta d'aus molt esveltes, d'entre 80 cm i 1,40 m de llarc, en pates molt llargues i coll llarc. El pico és molt característic i perfectament adaptat per a furgar en el fanc. La mandíbula superior és de menor tamany que l'inferior que és l'única mòvil. El pico té una pronunciada curvatura cap a avall i està dotat d'unes laminillas internes per a retindre les substàncies alimentícies en filtrar la rovina. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.
+
Es tracta d'aus molt esveltes, d'entre 80 cm i 1,40 m de llarc, en pates molt llargues i coll llarc. El pico és molt característic i perfectament adaptat per a furgar en el fanc. La mandíbula superior és de menor tamany que l'inferior que és l'única mòvil. El pico té una pronunciada curvatura cap a avall i està dotat d'unes laminillas internes per a retindre les substàncies alimentícies en filtrar la rovina. Els peus tenen quatre [[Dit|dits]], els tres davanters units per una membrana i el posterior molt chicotet.
    
Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar casi blanc del flamenc europeu (''[[Phoenicopterus roseus]]''), fins al color salmón del flamenc del [[Carib]] (''[[Phoenicopterus ruber]]'').
 
Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar casi blanc del flamenc europeu (''[[Phoenicopterus roseus]]''), fins al color salmón del flamenc del [[Carib]] (''[[Phoenicopterus ruber]]'').
Llínea 27: Llínea 27:  
== Color ==
 
== Color ==
   −
Les cries de flamenc ixen del cascaró en el plomall blanc, pero les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a roig, per [[carotenoide]]s obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta be i és saludable és de color rosa lluminós a roig. El flamenc més rosat és el més desijable com a companyer. Un flamenc blanc o pàlit està generalment malalt o sofrit de falta de menjar.
+
Les cries de flamenc ixen del cascaró en el plomall [[blanc]], pero les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a roig, per [[carotenoide]]s obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta be i és saludable és de color rosa lluminós a [[roig]]. El flamenc més rosat és el més desijable com a companyer. Un flamenc blanc o pàlit està generalment malalt o sofrit de falta de menjar.
    
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
124 718

edicions