4871
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «miniaturadeimagen|<center>[[Larus smithsonianus|Gavina argéntea americana alimentant-se d'una Asteroidea|estrela de ma…»
[[Archiu:Seagull_eating_starfish.jpg|miniaturadeimagen|<center>[[Larus smithsonianus|Gavina argéntea americana]] alimentant-se d'una [[Asteroidea|estrela de mar]]</center>]]
[[Archiu:Gull_attacking_coot.jpg|miniaturadeimagen|Gavina atacant a una focha - esta gavina és provablement va @tras de el pa o un atre element de menjar en el pico d'esta focha americana, encara que [[Larus marinus|grans gavines d'esquena negra]] són conegudes per matar i menjar [[Fulica americana|fochas americanes]]]]
[[Archiu:Seagull_taking_off_the_Sandy_Hook_shore.jpg|miniaturadeimagen|<center>Gavina de Delaware en plomall jovenil en Gancho Arenenc, New Jersey</center>]]
[[Archiu:Seagull_Essaouira.jpg|dreta|miniaturadeimagen|<center>Gavina en [[Esauira|Essaouira]], [[Marroc]]</center>]]
Les '''gavines''' són un grup d'[[au|aus]] classificades dins de l'orde [[Charadriiformes]] i família [[Laridae]]. Estan estretament relacionats en les charranes, [[Sternidae|(Sternidae]]), els quals eren considerats una subfamília de les gavines. [[Laridae]] està composts per dèu gèneros i 56 espècies. Fins al [[sigle XXI]], la majoria de les gavines varen ser colocades en el gènero Larus, pero este apany és ara conegut per ser polifilético, lo que porta a la resurrecció de varis gèneros. Un nom més vell per a les gavines és mew, cognado en Möwe alemà, måge danés, meeuw holandés, i mouette francés. Este terme encara es pot trobar en certs [[dialecte||dialectes]] regionals.
Les gavines són aus entre mijanes i grans, generalment grises o blanques, a sovint en marques negres en el cap o les ales. Habitualment fan sorolls asprosos que recorden el plany o grunyit, posseïxen un pic robust i llarc i els seus peus són palmeats. La majoria de les gavines, particularment les espècies de Larus, són omnívores, predominantment carnívores, aniden en el sol i capturen menjar viu o la furten de manera oportunista. Els aliments vius a sovint inclouen [[carranc|carrancs]] i [[peix|peixos]] menuts. Les gavines tenen [[mandíbula|mandíbules]] desencaixades que els permeten consumir grans preses. Són aus molt vinculades a les zones costeres, si be algunes espècies, com la [[Chroicocephalus ridibundus|gavina riudora]], han colonisat zones d'interior i no és rar vore-les en [[estany]]s, [[embassament]]s, [[llac]]s i qualsevol massa d'aigua que els proporcione aliment, sense necessitat de retornar a la [[costa]]. Les espècies grans tarden fins a quatre anys en alcançar el plomall adult complet, pero les espècies menudes normalment solament dos. La seua esperança de vida mija sol ser elevada, en una edat màxima de 49 anys per a la [[Larus argentatus|gavina argéntea]].
Les gavines aniden en colónies grans, densament poblades i sorolloses. Produïxen dos o tres ous motejats en nius composts de vegetació. Els jóvens són [[Precocitat|precosos]], naixcuts en taques motejades obscures i són capaços de moure's en nàixer.<ref name="EoB">{{cita llibre|editor=Forshaw, Joseph|autor=Harrison, Colin J.O.|any=1991|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds|editorial=Merehurst Press|ubicació=London|pàgines=109–111|isbn=1-85391-186-0}}</ref>
Les gavines -les espècies més grans en particular- són aus ingenioses, curioses i inteligents, que demostren complexos métodos de [[comunicació]] i una estructura social altament desenrollada. Per eixemple, moltes colónies de gavines mostren comportament d'acossament (mobbing en anglés), atacant i acossant a possibles predadores i atres intrusos. Certes espècies (per eixemple, la gavina arenc) han exhibit un comportament d'us de ferramentes, utilisant trossos de pa com a esc en el qual agarrar peixos de colors, per eixemple. Moltes espècies de gavines han deprés a coexistir en èxit en els sers humans i han prosperat en els hàbitats humans.
== Referències ==
{{Reflist}}
[[Archiu:Gull_attacking_coot.jpg|miniaturadeimagen|Gavina atacant a una focha - esta gavina és provablement va @tras de el pa o un atre element de menjar en el pico d'esta focha americana, encara que [[Larus marinus|grans gavines d'esquena negra]] són conegudes per matar i menjar [[Fulica americana|fochas americanes]]]]
[[Archiu:Seagull_taking_off_the_Sandy_Hook_shore.jpg|miniaturadeimagen|<center>Gavina de Delaware en plomall jovenil en Gancho Arenenc, New Jersey</center>]]
[[Archiu:Seagull_Essaouira.jpg|dreta|miniaturadeimagen|<center>Gavina en [[Esauira|Essaouira]], [[Marroc]]</center>]]
Les '''gavines''' són un grup d'[[au|aus]] classificades dins de l'orde [[Charadriiformes]] i família [[Laridae]]. Estan estretament relacionats en les charranes, [[Sternidae|(Sternidae]]), els quals eren considerats una subfamília de les gavines. [[Laridae]] està composts per dèu gèneros i 56 espècies. Fins al [[sigle XXI]], la majoria de les gavines varen ser colocades en el gènero Larus, pero este apany és ara conegut per ser polifilético, lo que porta a la resurrecció de varis gèneros. Un nom més vell per a les gavines és mew, cognado en Möwe alemà, måge danés, meeuw holandés, i mouette francés. Este terme encara es pot trobar en certs [[dialecte||dialectes]] regionals.
Les gavines són aus entre mijanes i grans, generalment grises o blanques, a sovint en marques negres en el cap o les ales. Habitualment fan sorolls asprosos que recorden el plany o grunyit, posseïxen un pic robust i llarc i els seus peus són palmeats. La majoria de les gavines, particularment les espècies de Larus, són omnívores, predominantment carnívores, aniden en el sol i capturen menjar viu o la furten de manera oportunista. Els aliments vius a sovint inclouen [[carranc|carrancs]] i [[peix|peixos]] menuts. Les gavines tenen [[mandíbula|mandíbules]] desencaixades que els permeten consumir grans preses. Són aus molt vinculades a les zones costeres, si be algunes espècies, com la [[Chroicocephalus ridibundus|gavina riudora]], han colonisat zones d'interior i no és rar vore-les en [[estany]]s, [[embassament]]s, [[llac]]s i qualsevol massa d'aigua que els proporcione aliment, sense necessitat de retornar a la [[costa]]. Les espècies grans tarden fins a quatre anys en alcançar el plomall adult complet, pero les espècies menudes normalment solament dos. La seua esperança de vida mija sol ser elevada, en una edat màxima de 49 anys per a la [[Larus argentatus|gavina argéntea]].
Les gavines aniden en colónies grans, densament poblades i sorolloses. Produïxen dos o tres ous motejats en nius composts de vegetació. Els jóvens són [[Precocitat|precosos]], naixcuts en taques motejades obscures i són capaços de moure's en nàixer.<ref name="EoB">{{cita llibre|editor=Forshaw, Joseph|autor=Harrison, Colin J.O.|any=1991|títul=Encyclopaedia of Animals: Birds|editorial=Merehurst Press|ubicació=London|pàgines=109–111|isbn=1-85391-186-0}}</ref>
Les gavines -les espècies més grans en particular- són aus ingenioses, curioses i inteligents, que demostren complexos métodos de [[comunicació]] i una estructura social altament desenrollada. Per eixemple, moltes colónies de gavines mostren comportament d'acossament (mobbing en anglés), atacant i acossant a possibles predadores i atres intrusos. Certes espècies (per eixemple, la gavina arenc) han exhibit un comportament d'us de ferramentes, utilisant trossos de pa com a esc en el qual agarrar peixos de colors, per eixemple. Moltes espècies de gavines han deprés a coexistir en èxit en els sers humans i han prosperat en els hàbitats humans.
== Referències ==
{{Reflist}}