2519
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46469
|còdic_postal = 46469
|festes = 20 de giner y 6 d'agost
|festes = 20 de giner i 6 d'agost
|alcalde = Vicent Josep Hernandis Costa ([[GIB]])
|alcalde = Vicent Josep Hernandis Costa ([[GIB]])
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46065 Web Oficial de Beniparrell]
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46065 Web Oficial de Beniparrell]
}}
}}
'''Beniparrell''' es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] l' [[Horta Sur]].
'''Beniparrell''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] l'[[Horta Sur]].
== Geografia ==
== Geografia ==
Situat en la zona de transició de l'[[Horta de Valéncia]] a la Ribera del [[Xúquer]]. La superfície del terme és plana. Drena el terme el [[barranc de Picassent]].
El clima és mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.
El clima es mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.
=== Localitats llimítrofs ===
=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] de Beniparrell llimita ab les localitats de [[Albal]], [[Alcàsser]] y [[Silla]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
El [[terme municipal]] de Beniparrell llimita en les localitats d'[[Albal]], [[Alcàsser]] i [[Silla]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
== Història ==
== Història ==
En els seus orígens Beniparrell era una [[alqueria]] musulmana, pero una vegada conquistat el [[Regne de Valéncia]], passa a mans de [[Arnau de Romaní]] en agraïment per els servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 [[lliura (divisa)|lliures]]. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de [[Valéncia]]. Després de alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.
En els seus orígens Beniparrell era una [[alqueria]] musulmana, pero una vegada conquistat el [[Regne de Valéncia]], passa a mans d'[[Arnau de Romaní]] en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 [[lliura (divisa)|lliures]]. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de [[Valéncia]]. Després d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.
En els últims anys del [[segle XIV]], se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant de este on comença a establir-se la població. Durant les [[desamortisació|desamortisacions]] del [[segle XIX]] el convent passa a mans privades, de nou al [[baró]].
En els últims anys del [[segle XIV]], se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este on comença a establir-se la població. Durant les [[desamortisació|desamortisacions]] del [[segle XIX]] el convent passa a mans privades, de nou al [[baró]].
Al voltant de [[1850]], Beniparrell construïx el seu propi [[ajuntament]] encara que després passaria a formar part de [[Albal]] durant un temps, fins a que de nou se establí com una ciutat independent per dictamen de la reina regente
Al voltant de [[1850]], Beniparrell construïx el seu propi [[ajuntament]] encara que després passaria a formar part d'[[Albal]] durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent
[[Maria Cristina de Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]] ([[1892]]).
[[Maria Cristina de Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]] ([[1892]]).
A partir de este moment la historia del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a la aplegada de la democràcia, i ab ella les primeres eleccions municipals ab sufragi universal.
A partir d'este moment l'història del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a l'aplegada de la democràcia, i en ella les primeres eleccions municipals en sufragi universal.
== Administració ==
== Administració ==
| Partit_6 = [[IU]]
| Partit_6 = [[IU]]
| Alcalde_7 = Lucinda Daviu Martí
| Alcalde_7 = Lucinda Daviu Martí
| Partit_7 = [[PP]] en coalició ab [[IU]]
| Partit_7 = [[PP]] en coalició en [[IU]]
| Alcalde_8 = Vicente José Hernandis Costa
| Alcalde_8 = Vicente José Hernandis Costa
| Partit_8 = [[GIB]] en coalició ab [[PP]]
| Partit_8 = [[GIB]] en coalició en [[PP]]
}}
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
Conta ab una població de 1.810 habitants en [[2006]].
Conta en una població de 1.810 habitants en [[2006]].
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
== Economia ==
== Economia ==
Tots els cultius son de regadiu. El [[taronger]] és la principal producció. Se cultiva també creïlles, cacau, fesols, hortalices, cereals i frutals. Se rega en aigües del [[Xúquer]] a través de la [[Sequia Real del Xúquer]] i també en aigües del subsol. Hi ha varies granges avícoles.
Tots els cultius son de regadiu. El [[taronger]] es la principal producció. Se cultiva també creïlles, cacau, fesols, hortalices, cereals i frutals. Se rega ab aigües del [[Xúquer]] a través de la [[Sequia Real del Xúquer]] i també ab aigües del subsol. Hi ha varies granges avícoles.
L'industria se troba vinculada a la de la capital de la província ([[moble]]s, [[joguet]]s, [[paper]], etc.); funcionen almagasens per a la manipulació de la taronja.
== Monuments ==
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial'''. En pintures del segle XVIII, esta dedicada a [[Bàrbara (màrtir)|Santa Bàrbara]].
*'''Iglésia Parroquial'''. Ab pintures del segle XVIII, esta dedicada a [[Bàrbara (màrtir)|Santa Bàrbara]].
== Festes locals ==
== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Celebren les seues festes a la [[Verge del Carme]] el 15 i 16 de juliol.
*'''Festes Majors'''. Celebren les seues festes a la [[Verge del Carme]] el 15 y 16 de juliol.
*'''Santa Bàrbara'''. Se celebren del 3 al 4 de decembre.
*'''Santa Bàrbara'''. Se celebren del 3 al 4 de decembre.
== Accessos ==
== Accessos ==
Creua el terme la carretera de [[Valéncia]] a [[Gandia]].
Creua el terme la carretera de [[Valéncia]] a [[Gandia]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià de Estadística]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Beniparrell}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]