Canvis

28 bytes eliminats , 10:43 30 gin 2023

→‎Rotació i translació

Llínea 1: Llínea 1: −

~~{{atresusos|Mart}}~~

−

{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"

|-----

Llínea 7: Llínea 5:

|+ '''Mart'''

|-----

−

! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[~~Image~~: ~~Mars_Valles_Marineris~~.jpg|center|200px]]

+

! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[File:Schiaparelli Hemisphere Enhanced.jpg|center|200px]]

|-----

−

! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | ~~Característiques [[òrbita|orbitals]]~~

+

! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Planeta Mart

|-----

! align="left" | Dist. Mija del Sol

Llínea 108: Llínea 106:

! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Terra]]

|-----

−

! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[~~Image~~: ~~Earth_Mars_Comparison~~.~~jpg~~|200px]]

+

! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[File:Mars Earth Comparison.png|200px]]

|-----

|}

Llínea 117: Llínea 115:

[[Tycho Brahe]] medí en gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les senyes sobre el moviment retrògrat aparent permeteren a [[Johannes Kepler|Kepler]] trobar la naturalea elíptica de la seua òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com [[lleis de Kepler]].

−

Forma part dels planetes superiors a la [[Terra]], que ~~son~~ aquells que mai passen entre el [[Sol]] i la [[Terra]]. Les seues fases estan poc marcades, fet que és fàcil de demostrar geomètricament. Considerant el triàngul [[Sol]]-[[Terra]]-Mart, l'[[àngul de fase]] és el que formen el [[Sol]] i la [[Terra]] vists des de Mart. Alcança el seu valor màxim en les [[quadratura (astronomia)|quadratures]] quant el triàngul STM és rectàngul en la [[Terra]]. Per a Mart, este àngul de fase no és mai major de 42º, i el seu aspecte de disc geperut és anàlec al que presenta la [[Lluna]] 3,5 dies abans o despuix de la Lluna plena. Esta fase, visible en un telescopi d'aficionat, no conseguí ser vista per [[Galileo Galilei]], qui a soles va supondre la seua existència.

+

Forma part dels planetes superiors a la [[Terra]], que són aquells que mai passen entre el [[Sol]] i la [[Terra]]. Les seues fases estan poc marcades, fet que és fàcil de demostrar geomètricament. Considerant el triàngul [[Sol]]-[[Terra]]-Mart, l'[[àngul de fase]] és el que formen el [[Sol]] i la [[Terra]] vists des de Mart. Alcança el seu valor màxim en les [[quadratura (astronomia)|quadratures]] quant el triàngul STM és rectàngul en la [[Terra]]. Per a Mart, este àngul de fase no és mai major de 42º, i el seu aspecte de disc geperut és anàlec al que presenta la [[Lluna]] 3,5 dies abans o despuix de la Lluna plena. Esta fase, visible en un telescopi d'aficionat, no conseguí ser vista per [[Galileo Galilei]], qui a soles va supondre la seua existència.

== Característiques físiques ==

Llínea 125: Llínea 123:

=== Rotació i translació ===

−

*Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any 1659 per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).

+

* Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any [[1659]] per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).

De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en Mart una duració de 24 h 39 min 35,3 s.

Llínea 133: Llínea 131:

Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en [[castellà]] la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari.

−

*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

+

* L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

−

*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions ~~son~~ més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.

+

* Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.

=== Geologia ===

Llínea 142: Llínea 140:

Mart és un món molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.

−

La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart ~~son~~ preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.

+

La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart són preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.

−

[[~~Image~~: ~~Mars_Hubble~~.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]].]]

+

[[File:Mars Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]]]]

*Des de la Terra, a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]] '', una pendent menor del 1% i sense res resaltable.

*La superfície de Mart presenta també unes regions brillants de color taronja rogenc, que reben el nom de ''deserts'', i que s'estenen per les tres quartes parts de la superfície del planeta, donant-li eixa coloració rogenca característica o, millor dit, el d'un immens pedregal, ya que el sol se troba cobert de pedres, cants i blocs.

−

*Un enorme escaló, propenc l'equador, dividix Mart en dos regines clarament diferenciades: un nort plà, jove i profunt i un sur alt, vell i escarpat, en cràters similars a les regions altes de la [[Lluna]]. En contrast, l'hemisferi nort te planures molt més jóvens, i en una història més complexa. Pareix haver una brusca elevació de varios quilómetros en el llímit. Les raons d'esta dicotomia global ~~son~~ desconegudes.

+

*Un enorme escaló, propenc l'equador, dividix Mart en dos regines clarament diferenciades: un nort plà, jove i profunt i un sur alt, vell i escarpat, en cràters similars a les regions altes de la [[Lluna]]. En contrast, l'hemisferi nort te planures molt més jóvens, i en una història més complexa. Pareix haver una brusca elevació de varios quilómetros en el llímit. Les raons d'esta dicotomia global són desconegudes.

*Hi ha cràters d'impacte distribuïts per tot Mart, pero en l'hemisferi sur hi ha una vella altiplà de lava basàltica paregut als [[mar llunar|mars]] de la [[Lluna]], sembrada de cràters de tipo llunar. Pero el aspecte general del païsage marcià diferix al que presenta el nostre satèlit com conseqüència de l'existència d'atmòsfera. En concret, el vent carregat de partícules sòlides produïx una [[ablació]] que, en el curs dels temps geològics, ha arrasat molts cràters. Estos son, per consegüent, molt menys numerosos que en la Lluna i la major part d'ells tenen les muralles més o menys desgastades per l'erosió. Per atra part, els enormes volums de pols arrastrats pel vent cobrixen els cràters menors, les anfractuositats del terreny i atres accidents poc importants del relleu. Entre els [[cràter d'impacte]] d'impacte destacats de l'hemisferi sur està la conca d'impacte ''[[Hellas Planitia]] '', la qual te 6 km de profunditat i 2.000 km de diàmetro. Molts dels cràters d'impacte més recents tenen una morfologia que sugerix que la superfície estava humida o plena de fanc quant va ocórrer l'impacte.

*El camp magnètic marcià és molt dèbil, unes 2 milèsimes del terrestre i en una polaritat invertida respecte a la [[Terra]].

Llínea 154: Llínea 153:

La superfície de '''Mart''' conserva les senyals de grans cataclismes que no tenen equivalent en la Terra:

−

[[~~Image~~: MarsTopoMap-~~PIA02031_modest~~.jpg|thumb|250px|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]

+

[[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg|thumb|250px|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]

−

Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una ~~amplaria~~ de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.

+

Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una amplària de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.

Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.

Llínea 162: Llínea 161:

Hi ha una clara evidencia d'erosió en varios llocs de Mart tant pel vent com per l'aigua. Existixen en la superfície llarcs valls sinuosos que recorden rambles de rius (actualment secs puix l'aigua líquida no pot existir en la superfície del planeta en les actuals condicions atmosfèriques). Eixos immensos valls poden ser el resultat de fractures a lo llarc de les quals han corregut avingudes de lava i, més tart, d'aigua.

−

[[~~Image~~: VallesMarinerisHuge.jpg|left|500px|thumb|Vall Marineris]]

+

[[File:VallesMarinerisHuge.jpg|left|500px|thumb|Vall Marineris]]

La superfície del [[planeta]] conserva verdaderes rets hidrogràfiques, hui seques, en els seus valls sinuosos entallats per les aigües dels rius, els seus afluents, els seus braços, separats per bancs d'aluvions que han subsistit fins als nostres dies. Tots estos detalls de la superfície sugerixen un passat en atres condicions ambientals en les que l'aigua causà estes rambles a través d'inundacions catastròfiques. Alguns sugerixen l'existència, en un passat remot, de llacs i inclús d'un vast oceà en la regió boreal del [[planeta]]. Tot pareix indicar que fon fa uns 4.000 millons d'anys i per un breu periodo de temps, en la denominada [[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]].

Llínea 171: Llínea 170:

Posteriorment a la formació de dita conca se formaren volcans jagants a lo llarc de la seua vora, que han fet difícil la seua identificació.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11142&Itemid=42 Sondes Espacials - Sondes de la NASA revelen el major cràter del sistema solar]</ref>

−

[[~~Image~~: ~~Olympus_Mons~~.jpg|thumb|300px|El Mont Olimpo vist des de l'òrbita de Mart.]]

+

[[File:Olympus Mons.jpg|thumb|300px|El Mont Olimpo vist des de l'òrbita de Mart]]

=== Característiques atmosfériques ===

L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contingut d'ozon és 1000 vegades menor que en la Terra, per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.

−

La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs ~~son~~ de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.

+

La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs són de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.

En [[hivern]], en les latituts miges, el vapor d'aigua se condensa en l'atmòsfera i forma núvols llaugers de finíssims cristals de gel. En les latituts extremes, la condensació del anhídrit carbònic forma atres núvols que consten de cristals de neu carbònica.

Llínea 182: Llínea 181:

La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la Terra.

−

L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc despuix que el planeta, ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del planeta. Aixina, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no ~~son~~ produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps.

+

L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc despuix que el planeta, ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del planeta. Aixina, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no són produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps.

−

[[~~Image~~: ~~Martian_Methane_Map~~.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]]

+

[[File:Martian Methane Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]]

En els inicis de la seua història, Mart pogué haver segut molt paregut a la Terra. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i aixina no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu.

Llínea 195: Llínea 194:

Tot permet supondre que entre els grans del sol existix aigua congelada, fenomen que, per lo demés, és comú en les regions molt gelades de la Terra. En torn de certs cràters marcians s'observen unes formacions en forma de lòbuls que la seua formació a soles pot ser explicada admetent que el sol de Mart està congelat. També se dispon de fotografies d'atre tipo d'accident del relleu perfectament explicat per l'existència d'un gelisol. Se tracta d'un enfonament del sol que la seua depressió partix una rambla seca en la senyal dels seus braços separats per bancs de aluvions.

−

Se troba també en parets de cràters o en valls profunts on no incidix mai la llum solar, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els depòsits de terra i roques transportats per ells. Només apareixen en latituts altes de l'hemisferi Sur.

+

Se troba també en parets de cràters o en valls profunts a on no incidix mai la llum solar, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els depòsits de terra i roques transportats per ells. Només apareixen en latituts altes de l'hemisferi Sur.

−

La comparació en la geologia terrestre sugerix que se tracta dels restos d'un suministre superficial d'aigua similar a un aqüífer. De fet, la sonda Mars Reconnaissance Orbiter ha detectat grans [[glaciar]]s enterrats en extensions de dotzenes de quilómetros i profunditats de l'orde d'1 quilómetro, els quals s'estenen des ~~de els~~ tallats i les ales de les montanyes i que se troben a latituts més baixes de lo esperat. Eixa mateixa sonda també ha descobert que l'hemisferi nort de Mart te un major volum d'aigua gelada.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11336&Itemid=42</ref>

+

La comparació en la geologia terrestre sugerix que se tracta dels restos d'un suministre superficial d'aigua similar a un aqüífer. De fet, la sonda Mars Reconnaissance Orbiter ha detectat grans [[glaciar]]s enterrats en extensions de dotzenes de quilómetros i profunditats de l'orde d'1 quilómetro, els quals s'estenen des dels tallats i les ales de les montanyes i que se troben a latituts més baixes de lo esperat. Eixa mateixa sonda també ha descobert que l'hemisferi nort de Mart te un major volum d'aigua gelada.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11336&Itemid=42</ref>

Atra proba a favor de l'existència de grans cantitats d'aigua en el passat marcià, és la forma d'oceans que cobrien una tercera part del planeta ha segut donada pel espectrómetro de [[raig gamma|rajos gamma]] de la sonda [[Mars Odyssey]], el qual ha delimitat lo que pareix ser les línees de costa de dos antics oceans.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11341&Itemid=42</ref>

Llínea 206: Llínea 205:

==== Casquets polars ====

−

[[~~Image~~: ~~Mars_NPArea~~-~~PIA00161_modest~~.jpg|thumb|right|200px|Pol nort de Mart]]

+

[[File:Mars NPArea-PIA00161.jpg|thumb|right|200px|Pol nort de Mart]]

−

La superfície del planeta presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar ~~son~~ dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gèl perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. ~~Després~~, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO2. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; a soles subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.

+

La superfície del planeta presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar són dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gèl perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Despuix, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO2. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; a soles subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important.

La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Aixina puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gèl de CO2 ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gèl d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai.

Llínea 215: Llínea 214:

La massa total de gèl del casquet polar nort equival a la mitat del gèl que existix en [[Groenlandia]]. Ademés el gèl del pol nort de '''Mart''' s'assenta sobre una gran depressió del terreny estant cobert per "gel sec".

−

[[~~Image~~: ~~Ice_sublimating_in_the_Dodo~~-~~Goldilocks_trench~~.gif|thumb|Animació d'una sanga excavada el dia 15 de juny de 2008 per la [[Phoenix (sonda)|sonda Phoenix]] prop del Pol Nort de Mart. Uns trossos de material sublimen en el cantó inferior esquerra.]]

+

[[File:Ice sublimating in the Dodo-Goldilocks trench.gif|thumb|Animació d'una sanga excavada el dia 15 de juny de 2008 per la [[Phoenix (sonda)|sonda Phoenix]] prop del Pol Nort de Mart. Uns trossos de material sublimen en el cantó inferior esquerra.]]

El [[19 de juny]] de l'any [[2008]] la [[NASA]] afirmà que la sonda Phoenix degué haver trobat [[gel]] al realisar una excavació prop del Pol Nort de '''Mart'''. Uns trossos de material [[sublimació|sublimaren]] despuix de ser descoberts el 15 de juny per un braç de [[robot]].<ref>''[http://www.nasa.gov/mission_pages/phoenix/news/phoenix-20080619.html Bright Chunks at Phoenix Lander's Mars Site Must Have Been Ice]'' (en anglés), NASA (19-6-2008)</ref><ref>[http://www.rtve.es/noticias/20080620/nasa-cree-haber-encontrado-prueba-existencia-agua-marte/96770.shtml La NASA creu haber encontrado la prueba de la existencia de agua en Marte]'', [[RTVE]] (20-6-2008)</ref>

Llínea 222: Llínea 221:

=== Climatologia ===

−

No se dispon encara de senyes suficients sobre l'evolució tèrmica marciana. Per trobar-se Mart molt més llunt del Sol que la Terra, els seus climes ~~son~~ més frets, i tant més per quant l'atmòsfera, al ser tan tènue, rete poc calor: d'ahí que la diferencia entre les temperatures diürnes i nocturnes siga més pronunciada que en el nostre planeta. A açò també contribuïx la baixa conductivitat tèrmica del sol marcià.

+

No se dispon encara de senyes suficients sobre l'evolució tèrmica marciana. Per trobar-se Mart molt més llunt del Sol que la Terra, els seus climes són més frets, i tant més per quant l'atmòsfera, al ser tan tènue, rete poc calor: d'ahí que la diferencia entre les temperatures diürnes i nocturnes siga més pronunciada que en el nostre planeta. A açò també contribuïx la baixa conductivitat tèrmica del sol marcià.

La temperatura en la superfície depén de la [[latitut]] i presenta variacions estacionals. La temperatura mija superficial és d'uns 218 [[Kelvin|K]] (-55ºC). La variació diürna de les temperatures és molt elevada com correspon a una atmòsfera tan tènue. Les màximes diürnes, en l'equador i en estiu, poden alcançar els 20 ºC o més, mentres les màximes nocturnes poden alcançar fàcilment -80ºC. En els casquets polars, en hivern les temperatures poden baixar fins a -130ºC.

Llínea 228: Llínea 227:

Enormes tormentes de pols, que persistixen durant semanes i inclús mesos, obscurint tot el planeta poden sorgir de repent. Estan causades per vents de més de 150 km/h. Dites tormentes poden alcançar dimensions planetaries.

−

Durant un any marcià. part del CO2 de l'atmòsfera se condensa en l'hemisferi on és hivern, o se sublima del pol a l'atmòsfera quant és estiu. En conseqüència la pressió atmosfèrica te una variació anual.

+

Durant un any marcià. part del CO2 de l'atmòsfera se condensa en l'hemisferi a on és hivern, o se sublima del pol a l'atmòsfera quant és estiu. En conseqüència la pressió atmosfèrica te una variació anual.

==== Les estacions en Mart ====

Llínea 237: Llínea 236:

La diferencia entre les seues duracions és major perque l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. La comparació en les estacions terrestres mostra que, aixina com la duració d'estes diferix a lo sum en 4,5 dies, en Mart, degut a la gran excentricitat de l'òrbita, la diferencia aplega a ser primerament de 51 sols.

−

Actualment l'hemisferi Nort goja d'un clima més benigne que l'hemisferi Sur. La raó és evident: l'hemisferi Nort te primaveres d'hivern i hiverns curts i ademés quant el Sol està en el periheli lo qual donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. Ademés la primavera i l'estiu ~~son~~ llarcs, pero estant el Sol en l'afeli ~~son~~ més frets que els de l'hemisferi Sur. Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. Degut a la retrogradació del punt Vernal i l'avanç del periheli, la situació se va decantant cada vegada més.

+

Actualment l'hemisferi Nort goja d'un clima més benigne que l'hemisferi Sur. La raó és evident: l'hemisferi Nort te primaveres d'hivern i hiverns curts i ademés quant el Sol està en el periheli lo qual donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. Ademés la primavera i l'estiu són llarcs, pero estant el Sol en l'afeli són més frets que els de l'hemisferi Sur. Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. Degut a la retrogradació del punt Vernal i l'avanç del periheli, la situació se va decantant cada vegada més.

==== Clima marcià en el passat ====

−

[[~~Image~~: ~~Celestia_mars~~.jpg|300px|left|thumb|Mart ~~en el present.~~]]

+

[[File:Sol454 Marte spirit.jpg|300px|left|thumb|Vista de Mart]]

Hi ha un gran debat respecte a l'història passada de '''Mart'''. Per a uns Mart albergà en un passat grans cantitats d'aigua i tingué un passat càlit, en una atmòsfera molt més densa, l'aigua fluint per la superfície i excavant els grans canals que solquen la seua superfície.

Llínea 281: Llínea 280:

== Vida ==

−

[[~~Image~~: ~~Moc2_166b_msss~~.~~gif~~|thumb|left|150px|Taques obscures en les dunes de Mart.]]

+

[[File:Mars Global Surveyor 1.jpg|thumb|left|150px|Taques obscures en les dunes de Mart.]]

−

[[~~Image~~: ~~Mars_Global_Surveyor_1~~.jpg|thumb|200px|~~Image d'alta resolució~~ de les ~~taques obscures obtinguda pel~~ [[~~Mars Global Surveyor~~]].]]

+

[[File:Geysers on Mars.jpg|thumb|200px|Concepte de la NASA: "Geysers en Mart". Producte de les erupciones fredes de [[gèl]]]]

Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit.

−

En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, ~~proposaren~~ que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web |url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html |título = Dark Spots and Fans |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = NASA/JPL/Arizona State University |año = 2006}} Se postula que estes taques ~~son~~ arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web |url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html |título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology |año = 1999}}

+

En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, propongueren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web |url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html |título = Dark Spots and Fans |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = NASA/JPL/Arizona State University |año = 2006}} Se postula que estes taques són arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web |url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html |título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology |año = 1999}}

Gánti, T. et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">

Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref> L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html |título=Martian spots warrant a close look |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=13 March 2002 |editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>

Llínea 294: Llínea 293:

| doi = 10.1016/j.icarus.2005.10.015}}</ref><ref> {{Cita web|url=http://sci.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=31033&fbodylongid=659 |título=Mars Express |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=August 2008 |editorial=European Space Agency }}</ref> Se planeja que la futura sonda [[Mars Science Laboratory]], incloga un [[espectrómetro de masses]] capaç de medir la diferencia entre [[Carbono-14|14C]] i [[Carbono-12|12C]] per a determinar si el metà és d'orige biològic o geològic.<ref name="nasa">[http://rst.gsfc.nasa.gov/Sect19/Sect19_13a.html Remote Sensing Tutorial, Section 19-13a] - Missions to Mars during the Third Millennium, Nicholas M. Short, Sr., et al., NASA</ref>

−

No obstant, en el passat existí aigua líquida en abundància i una atmòsfera més densa i protectora; estes ~~son~~ les condicions que se creuen més favorables que hagué de desenrollar-se la vida en '''Mart'''. El [[ALH84001|meteorit ALH84001]] que se considera originari de Mart, fon trobat en l'[[Antàrtida]] en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte [[ANSMET]] i alguns investigadors consideren que les formes regulars podrien ser microorganismes [[fòssil|fossilisats]].<ref name=disbelief>{{Cita web | título=After 10 years, few believe life on Mars | url=http://www.space.com/scienceastronomy/ap_060806_mars_rock.html | apellido=Crenson | nombre=Matt | editorial=[[Associated Press]] (on [http://www.space.com space.com] | fecha=2006-08-06 | fechaacceso=2006-08-06}}</ref><ref name="life">McKay, David S., et al (1996) [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/273/5277/924 "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001"]. Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.</ref><ref>{{Cita publicación|título= Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001|autor= McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.|revista=Science|volumen= 273|páginas=924–930|año=1996|doi= 10.1126/science.273.5277.924|pmid= 8688069}}</ref>

+

No obstant, en el passat existí aigua líquida en abundància i una atmòsfera més densa i protectora; estes són les condicions que se creuen més favorables que hagué de desenrollar-se la vida en '''Mart'''. El [[ALH84001|meteorit ALH84001]] que se considera originari de Mart, fon trobat en l'[[Antàrtida]] en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte [[ANSMET]] i alguns investigadors consideren que les formes regulars podrien ser microorganismes [[fòssil|fossilisats]].<ref name=disbelief>{{Cita web | título=After 10 years, few believe life on Mars | url=http://www.space.com/scienceastronomy/ap_060806_mars_rock.html | apellido=Crenson | nombre=Matt | editorial=[[Associated Press]] (on [http://www.space.com space.com] | fecha=2006-08-06 | fechaacceso=2006-08-06}}</ref><ref name="life">McKay, David S., et al (1996) [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/273/5277/924 "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001"]. Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.</ref><ref>{{Cita publicación|título= Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001|autor= McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.|revista=Science|volumen= 273|páginas=924–930|año=1996|doi= 10.1126/science.273.5277.924|pmid= 8688069}}</ref>

== Observació ==

Llínea 318: Llínea 317:

== Meteorits ==

−

En l'any [[2008]], la [[NASA]] mante un catàlec de 57 meteorits considerats que provenen de Mart i recuperats en varios països.<ref> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/index.html |título=Mars Meteorites |fechaacceso=2008-08-15 |editorial=NASA }}</ref> Estos meteorits ~~son~~ extremadament valiosos ya que ~~son~~ les úniques mostres físiques de '''Mart''' disponibles per a analisar. Els tres meteorits llistats a continuació, exhibixen característiques que alguns investigadors consideren tindre indicis de possibles [[Compost orgànic|molècules orgàniques naturals]] o provables [[fòssil]]s microscòpics:

+

En l'any [[2008]], la [[NASA]] mante un catàlec de 57 meteorits considerats que provenen de Mart i recuperats en varios països.<ref> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/index.html |título=Mars Meteorites |fechaacceso=2008-08-15 |editorial=NASA }}</ref> Estos meteorits són extremadament valiosos ya que són les úniques mostres físiques de '''Mart''' disponibles per a analisar. Els tres meteorits llistats a continuació, exhibixen característiques que alguns investigadors consideren tindre indicis de possibles [[Compost orgànic|molècules orgàniques naturals]] o provables [[fòssil]]s microscòpics:

=== Meteorit ALH84001 ===

−

[[~~Image~~: ~~ALH84001_structures~~.jpg|thumb|200px|Image obtinguda per un microscopi electrònic d'estructures minerals en l'interior del meteorit [[ALH84001]].]]

+

[[File:ALH84001 structures.jpg|thumb|200px|Image obtinguda per un microscopi electrònic d'estructures minerals en l'interior del meteorit [[ALH84001]].]]

El [[ALH84001|meteorit ALH84001]] fon trobat en l'[[Antàrtida]] en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte [[ANSMET]]; el meteorit pesa 1,93 kg.<ref> {{Cita web|url=http://tin.er.usgs.gov/meteor/metbull.php?sea=alh+84001&sfor=names&ants=&falls=&stype=contains&lrec=50&map=ge&browse=&country=All&srt=name&categ=All&mblist=All&phot=&snew=0&pnt=no&code=604 |título=Allan Hills 84001 |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=April 2008 |editorial=The Meteorolitical Society }}</ref> Alguns investigadors assumixen que les formes regulars podrien ser microorganismes fossilisats, similars als [[nanobi]]s o nanobacteries.<ref name=disbelief>{{Cita web | título=After 10 years, few believe life on Mars | url=http://www.space.com/scienceastronomy/ap_060806_mars_rock.html | apellido=Crenson | nombre=Matt | editorial=[[Associated Press]] (on [http://www.space.com space.com] | fecha=2006-08-06 | fechaacceso=2006-08-06}}</ref><ref name="life">McKay, David S., et al (1996) [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/273/5277/924 "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001"]. Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.</ref><ref>{{Cita publicación|título= Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001|autor= McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.|revista=Science|volumen= 273|páginas=924–930|año=1996|doi= 10.1126/science.273.5277.924|pmid= 8688069}}</ref> També se li ha detectat contingut de certa [[magnetita]] que, en la Terra, a soles se li troba en relació en certs microorganismes.<ref name="meteoritos-Bio" />

=== Meteorit Nakhla ===

−

[[~~Image~~: ~~Nakhla_meteorite~~.jpg|thumb|left|150px|Meteorit Nakhla.]]

+

[[File:Nakhla meteorite.jpg|thumb|left|150px|Meteorit Nakhla.]]

El [[meteorit Nakhla]], provenint de Mart, caigué en la Terra en [[28 de juny]] de [[1911]], aproximadament a les 09:00 AM en la localitat de Nakhla, [[Aleixandria]], [[Egipte]].<ref name="NASA"> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/nakhla.html |título=The Nakhla Meteorite |fechaacceso=2008-08-17 |apellido=Baalke |nombre=Ron |fecha=1995 |obra=Jet Propulsion Lab |editorial=NASA }}</ref><ref> {{Cita web|url=http://www.nhm.ac.uk/nature-online/virtual-wonders/vrmeteorite5.html |título=Rotating image of a Nakhla meteorite fragment |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=2008 |editorial=London Natural History Museum }}</ref>

Llínea 336: Llínea 335:

== Astronomia des de Mart ==

−

[[~~Image~~ :MarsSunsetCut.jpg|right|400px|thumb|Posta de Sol observada des de la superfície de Mart pel Mars Exploration Rover: Spirit en el cràter Gusev.]]

+

[[File:MarsSunsetCut.jpg|right|400px|thumb|Posta de Sol observada des de la superfície de Mart pel Mars Exploration Rover: Spirit en el cràter Gusev.]]

=== Observació del Sol ===

Llínea 342: Llínea 341:

=== Observació dels satèlits ===

−

[[~~Image~~: ~~Phobos_Deimos_orbit_Mars~~.jpg|left|thumb|Òrbites de Fobos i Deimos en torn a Mart]]

+

[[File:Phobos Deimos orbit Mars.jpg|left|thumb|Òrbites de Fobos i Deimos en torn a Mart]]

−

[[~~Image~~: ~~Phobos_deimos_diff~~.jpg|160px|thumb|Fobos i Deimos (comparació de tamany)]]

+

[[File:Phobos deimos diff.jpg|160px|thumb|Fobos i Deimos (comparació de tamany)]]

−

'''Mart''' te dos minúsculs satèlits, dos penyes de forma irregular, [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]]. El primer medix 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitut i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, estos satèlits a soles ~~son~~ visibles en el cel marcià com punts lluminosos molt brillants. La lluentor de Deimos pot ser comparable a la de [[Venus]] vist des de la [[Terra]]; el de [[Fobos]] és vàries vegades més intens.

+

'''Mart''' te dos minúsculs satèlits, dos penyes de forma irregular, [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]]. El primer medix 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitut i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, estos satèlits a soles són visibles en el cel marcià com punts lluminosos molt brillants. La lluentor de Deimos pot ser comparable a la de [[Venus]] vist des de la [[Terra]]; el de [[Fobos]] és vàries vegades més intens.

[[Fobos]] dona una volta en torn a Mart en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seua revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre sí mateix, el satèlit pareix com si descriguera un moviment retrògrat: se'l veu clarejar per l'Oest i pondre's per l'Est. Deimos invertix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seua òrbita. La seua revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, lo qual fa que el satèlit se moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seua eixida, per l'Est i la seua posta, per l'Oest. Lo més curiós és que durant eixe temps en que permaneix visible, desenrolla dos vegades el cicle complet de les seues fases. Atra particularitat d'estos satèlits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'este, son eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paralel 82º i [[Fobos]] des de les latituts de més de 69º. Donades les seues chicotetes dimensions, estes llunes minúscules apenes poden dissipar les tenebres de la nit marciana, i açò durant curts periodos de temps, ya que, al gravitar tan prop del [[planeta]] i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra proyectada pel [[planeta]], o siga sense ser allumenats per la llum solar.

Llínea 353: Llínea 352:

=== Observació dels eclipses solars ===

{| align="right" width="270px" class="toc" style="margin-left:8px"

−

| [[~~Image~~: 15-ml-06-phobos2-A067R1.jpg|130px]]

+

| [[File:15-ml-06-phobos2-A067R1.jpg|130px]]

−

| [[~~Image~~: ~~13-ml-04-deimos-A067R1~~.jpg|130px]]

+

| [[File:Transit of Deimos from Mars.jpg|130px]]

|-

| colspan="2" | Eclipses entre [[Fobos]], [[Deimos]] i el [[Sol]], tal com els va vore ''Opportunity'' el [[10 març]] de l'any [[2004]] Fobos (esquerra) i [[4 de març]] de 2004 Deimos (dreta)

Llínea 366: Llínea 365:

El [[10 de novembre]] de [[2084]] ocorrerà el pròxim trànsit de la Terra pel disc solar vist des de '''Mart'''. Estos transits se repetixen aproximadament cada 79 anys. Els trànsits d'octubre-novembre ocorren quant el planeta Mart està en oposició i prop del nodo ascendent. Els trànsits d'abril-maig quant està en el nodo descendent. El trànsit del [[11 de maig]] de [[1984]] previst por J. Meeus servi d'inspiració a l'escritor [[Arthur C. Clarke]] per a escriure ''Transit of Earth'' en el qual un astronauta deixat soles en Mart descriu el rar fenomen astronòmic poc abans de morir degut a la falta d'oxigen.

−

== ~~Referencies~~ culturals ==

+

== Referències culturals ==

=== Orige del nom del planeta Mart ===

Llínea 380: Llínea 379:

*Diverses noveles i relats de [[Philip K. Dick]] tenen lloc en Mart, com [[Temps de Mart]] o [[Podem recordar-lo per vosté al per major]]

−

== ~~Notes~~ ==

+

== Referències ==

*Raeburn, Paul. (2003). ''Mart: descobrint els secrets del planeta roig''. RBA Revistes. [[Barcelona]], Espanya. ISBN 84-8298-130-7.

*Asimov, Isaac. (2001). ''Mart, el planeta roig''. "Colecció El llibre de Boljaca, 1169". Aliança Editorial. [[Madrit]], Espanya. ISBN 84-206-0169-1.

Llínea 405: Llínea 404:

== Enllaços externs ==

+

* [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]

* [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]

Usuari anónim

81.202.251.206

Canvis

Mart (planeta) (edita)

Revisió de 10:43 30 gin 2023