Canvis

90 bytes afegits ,  19:54 6 feb 2020
m
Llínea 18: Llínea 18:  
== Falles i carrosses ==
 
== Falles i carrosses ==
   −
Des de l'any [[1932]] va participar en la màxima categoria en les comissions Comte de Salvatierra-Cirilo Amorós (1932-1933 i 1935-1936) i Escalante (1934), per als qui conseguí el Segon Premi en la falla ''El dia de l'Estatut''. En [[1943]], la seua figura ''Cacahuera estraperlista'' (una vella venedora que comerciava en tabac d'estraperlo camuflat entre la seua mercaderia) fon indultada del fòc per votació popular. Eixe any conseguí també el seu Primer Premi de la màxima categoria en la falla ''El puro'', i un any més tart va realisar ''El So Quelo, alcalde'', per a la plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia.
+
Des de l'any [[1932]] va participar en la màxima categoria en les comissions Comte de Salvatierra-Cirilo Amorós (1932-[[1933]] i [[1935]]-[[1936]]) i Escalante ([[1934]]), per als qui conseguí el Segon Premi en la falla ''El dia de l'Estatut''. En l'any [[1943]], la seua figura ''Cacahuera estraperlista'' (una vella venedora que comerciava en tabac d'estraperlo camuflat entre la seua mercaderia) fon indultada del fòc per votació popular. Eixe any conseguí també el seu Primer Premi de la màxima categoria en la falla ''El puro'', i un any més tart va realisar ''El So Quelo, alcalde'', per a la [[plaça de l'Ajuntament]] de la ciutat de Valéncia.
   −
Des de llavors, el seu treball es va centrar en vàries comissions senyeres, com Russafa-Gran Via (1944, 1951-1953), Plaça del Caudill-Pau-Sant Vicent (1945, 1948 i 1951), Doctor Sumsi-Matías Perelló (1946 i 1947), Gravador Esteve (1950) i Na Jordana (1954-1959), per a la que tornaria a obtindre el Primer Premi de la màxima categoria en [[1956]] en ''¡Qué monos estamos!'' (¡Qué mones estem!). De [[1960]] és la seua última participació en la secció especial (''Imàgens'') i el preludi del final de la seua trayectòria, que va culminar en la construcció, novament, de la falla de la Plaça del Caudill en [[1961]] (''Ni metro ni vara'').
+
Des de llavors, el seu treball es va centrar en vàries comissions senyeres, com Russafa-Gran Via ([[1944]], [[1951]]-[[1953]]), Plaça del Caudill-Pau-Sant Vicent ([[1945]], [[1948]] i [[1951]]), Doctor Sumsi-Matías Perelló ([[1946]] i [[1947]]), Gravador Esteve ([[1950]]) i Na Jordana ([[1954]]-[[1959]]), per a la que tornaria a obtindre el Primer Premi de la màxima categoria en [[1956]] en ''¡Qué monos estamos!'' (¡Qué mones estem!). De [[1960]] és la seua última participació en la secció especial (''Imàgens'') i el preludi del final de la seua trayectòria, que va culminar en la construcció, novament, de la falla de la Plaça del Caudill en l'any [[1961]] (''Ni metro ni vara'').
   −
A lo llarc d'estos anys també va realisar falles per a la ciutat de [[Gandia]] (on va obtindre un Segon Premi en [[1958]]), aixina com per ad atres comissions de seccions inferiors en la ciutat de Valéncia i fogueres per a les [[Fogueres de Sant Joan]] en [[Alacant]].
+
A lo llarc d'estos anys també va realisar falles per a la ciutat de [[Gandia]] (a on va obtindre un Segon Premi en l'any [[1958]]), aixina com per ad atres comissions de seccions inferiors en la ciutat de Valéncia i fogueres per a les [[Fogueres de Sant Joan]] en [[Alacant]].
   −
Retirat de tota activitat fallera, es va dedicar a la construcció de carrosses per a cavalcates en [[Múrcia]], [[Saragossa]], [[Oviedo]] i [[Gijón]], i a treballs de decoració per a fires en [[Espanya]] i l'estranger. Ocasionalment va tornar a participar en la confecció de falles en la colaboració en la falla colectiva plantada pel Círcul de Belles Arts en [[1976]] i la coordinació de la proposta historicista de la comissió José Antonio-Mestre Serrano de [[1979]].
+
Retirat de tota activitat fallera, es va dedicar a la construcció de carrosses per a cavalcates en [[Múrcia]], [[Saragossa]], [[Oviedo]] i [[Gijón]], i a treballs de decoració per a fires en [[Espanya]] i l'estranger. Ocasionalment va tornar a participar en la confecció de falles en la colaboració en la falla colectiva plantada pel Círcul de Belles Arts en l'any [[1976]] i la coordinació de la proposta historicista de la comissió José Antonio-Mestre Serrano de [[1979]].
    
== Extensa producció ==
 
== Extensa producció ==
124 560

edicions