Canvis

Encara que el [[Partido Popular (Espanya, 1976)|Partido Popular]] era el de major pes dins de la coalició [[Centre Democràtic]], germen d'UCD, Adolfo Suárez va conseguir desplaçar el líder d'este, [[José María de Areilza]]; este últim, un personage menys moderat de lo que era la llínea d'UCD, acabaria militant en [[Aliança Popular]]. Un atre membre decisiu en la creació del partit que va arribar en aquell moment fon [[Leopoldo Calvo-Sotelo]], el qual fon artífex de l'integració de ''Unió'' a la coalició [[Centre Democràtic]]; acabava de nàixer ''Unió de Centre Democràtic'' (UCD). En l'octubre de 1978 es va celebrar el seu I Congrés, a on foren triats Adolfo Suárez com a president del partit i Rafael Arias-Salgado com a secretari general.  

Encara que el [[Partido Popular (Espanya, 1976)|Partido Popular]] era el de major pes dins de la coalició [[Centre Democràtic]], germen d'UCD, Adolfo Suárez va conseguir desplaçar el líder d'este, [[José María de Areilza]]; este últim, un personage menys moderat de lo que era la llínea d'UCD, acabaria militant en [[Aliança Popular]]. Un atre membre decisiu en la creació del partit que va arribar en aquell moment fon [[Leopoldo Calvo-Sotelo]], el qual fon artífex de l'integració de ''Unió'' a la coalició [[Centre Democràtic]]; acabava de nàixer ''Unió de Centre Democràtic'' (UCD). En l'octubre de 1978 es va celebrar el seu I Congrés, a on foren triats Adolfo Suárez com a president del partit i Rafael Arias-Salgado com a secretari general.  

UCD va governar [[Espanya]] des de [[1977]] fins a [[1982]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|Eleccions Generals del 15 de juny de 1977]] va obtindre 6.310.391 vots (34,4%) i 166 bancs. En estes, dels seus candidats el 36% eren independents procedents de sectors moderats del franquisme, el 17% eren membres del Partit Popular i el 12% de sectors democratacristians. Finalment, després de les eleccions, el 17,5% dels seus diputats electes havien segut prèviament procuradors de les Corts franquistes.

UCD va governar [[Espanya]] des de l'any [[1977]] fins a l'any [[1982]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|Eleccions Generals del 15 de juny de 1977]] va obtindre 6.310.391 vots (34,4%) i 166 bancs. En estes, dels seus candidats el 36% eren independents procedents de sectors moderats del franquisme, el 17% eren membres del Partit Popular i el 12% de sectors democratacristians. Finalment, després de les eleccions, el 17,5% dels seus diputats electes havien segut prèviament procuradors de les Corts franquistes.

La [[Llegislatura Constituent d'Espanya]] va començar el [[19 de juny]] de [[1977]], podent UCD governar a causa del soport parlamentari i al consens establit tant en [[Aliança Popular|AP]] com en el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] i el [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]]. Les noves Corts es varen inaugurar el [[22 de juliol]]. El nou govern, en [[Adolfo Suárez González]] de president, diversos independents i [[Fernando Abril Martorell]] com a vicepresident, vindria a culminar el procés de [[Transició Espanyola]] desenrollat en el país després de la mort de [[Francisco Franco]] al ser un dels principals partits impulsors de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució de 1978]], tenint entre les seues files a 3 dels 7 ponents constitucionals ([[Gabriel Cisneros]], [[Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón]], i [[José Pedro Pérez Llorca]]).  

La [[Llegislatura Constituent d'Espanya]] va començar el [[19 de juny]] de [[1977]], podent UCD governar a causa del soport parlamentari i al consens establit tant en [[Aliança Popular|AP]] com en el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] i el [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]]. Les noves Corts es varen inaugurar el [[22 de juliol]]. El nou govern, en [[Adolfo Suárez González]] de president, diversos independents i [[Fernando Abril Martorell]] com a vicepresident, vindria a culminar el procés de [[Transició Espanyola]] desenrollat en el país després de la mort de [[Francisco Franco]] al ser un dels principals partits impulsors de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució de 1978]], tenint entre les seues files a 3 dels 7 ponents constitucionals ([[Gabriel Cisneros]], [[Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón]], i [[José Pedro Pérez Llorca]]).