Canvis

Els testimonis més antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el [[epipaleolític]], aixina com uns [[dólmen]]es i un possible [[menhir]] del [[eneolític]]. Hi ha un poblat de l'[[Edat del Bronze]] en la Montanya Blanca, i chicotets restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual [[Castell d'Almenara|castell]] s'han trobat un poblat i una necropolis [[Ibers|ibèrica]], prou desobrats per les construccions posteriors. Hi ha, aixina mateix, restants d'una intensa romanisació, lligada a la veïna [[Sagunt]] i que testimonien el jaciment del Punt del Cid i els restants d'un embarcador que han aparegut en els marjals costers. Se coneixen, ademés, 18 llapides romanes, alguns trams de camins, i els restants d'una vila i una torre en les rodalies dels ''estanys''.<ref name=almenenci />  

Els testimonis més antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el [[epipaleolític]], aixina com uns [[dólmen]]es i un possible [[menhir]] del [[eneolític]]. Hi ha un poblat de l'[[Edat del Bronze]] en la Montanya Blanca, i chicotets restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual [[Castell d'Almenara|castell]] s'han trobat un poblat i una necropolis [[Ibers|ibèrica]], prou desobrats per les construccions posteriors. Hi ha, aixina mateix, restants d'una intensa romanisació, lligada a la veïna [[Sagunt]] i que testimonien el jaciment del Punt del Cid i els restants d'un embarcador que han aparegut en els marjals costers. Se coneixen, ademés, 18 llapides romanes, alguns trams de camins, i els restants d'una vila i una torre en les rodalies dels ''estanys''.<ref name=almenenci />  

En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Murviedro, al sur. [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] prengué la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren varies alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.<ref name=almenenci />

En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Murviedro, al sur. [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] prengué la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren vàries alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.<ref name=almenenci />

En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produiren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les varies [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />

En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produiren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci />

== Demografia ==

== Demografia ==