Canvis

En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a acostar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  

En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a acostar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  

La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.

La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dòna<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.

Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.

Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.

== El doctorat i els nous elements ==

== El doctorat i els nous elements ==

Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dona que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].

Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].

[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie en 1903]]

[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie en 1903]]

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:

[[Image:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]

[[Image:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]

{{cita|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona poguera ser capaç d'una obra original com en la qué ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

{{cita|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dòna poguera ser capaç d'una obra original com en la qué ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

En la seua recerca sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el [[12 d'abril]] de [[1898]], pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>  

En la seua recerca sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el [[12 d'abril]] de [[1898]], pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>