Canvis

'''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - [[Saragossa]], [[6 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[historiador]], [[filòlec]], [[Medievalisme|medievaliste]], escritor i [[Heraldisme|heraldiste]] [[Espanya|espanyol]], l'especialitat del qual fon l'estudi de l'història d'[[Aragó]] i de Navarra. Fon aixina mateix catedràtic d'Història Medieval en l'[[Universitat de Saragossa]], ya que va eixercitar durant més de quaranta anys fins a la seua mort. El filòlec i historiador medievaliste [[Antonio Ubieto]] fon un dels seus discípuls.  

'''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - [[Saragossa]], [[6 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[historiador]], [[filòlec]], [[Medievalisme|medievaliste]], escritor i [[Heraldisme|heraldiste]] [[Espanya|espanyol]], l'especialitat del qual fon l'estudi de l'història d'[[Aragó]] i de Navarra. Fon aixina mateix catedràtic d'Història Medieval en l'[[Universitat de Saragossa]], ya que va eixercitar durant més de quaranta anys fins a la seua mort. El filòlec i historiador medievaliste [[Antonio Ubieto]] fon un dels seus discípuls.  

== Biografia ==

== Biografia ==

En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].

En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], a on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys​. Eixe mateix any llancen el primer número​ de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint.  

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys​. Eixe mateix any llancen el primer número​ de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint.