Canvis

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i el últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que tingué lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i l'últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]] ''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]] ''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlistes]]).

Els bandos en lluita es denominaren a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se fon constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccions generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament.  

Els bandos en lluita es denominaren a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se fon constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccions generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament.  

En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, l'iglesia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que protagonisà durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, l'iglésia catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) procuraren el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (l'[[Alemanya]] de [[Hitler]] i l'[[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) procuraren el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (l'[[Alemanya]] de [[Hitler]] i l'[[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> aixina com el més polèmic i generador de debat social i polític (vore [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]] '' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no declarà l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no alçà la declaració fins a diversos anys despuix d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota l'[[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del [[sigle XX]], inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> aixina com el més polèmic i generador de debat social i polític (vore [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]] '' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no declarà l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no alçà la declaració fins a diversos anys despuix d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera l'història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demogràfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que marcaren la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es perpetuaren molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera l'història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demogràfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que marcaren la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat d'Argent de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es perpetuaren molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a l'any [[1975]].

== Introducció ==

== Introducció ==

[[Image:EV-Cartell.jpg|300px|thumb|right|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.]]

[[Archiu:Cdub.jpg|300px|thumb|right|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.]]

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], puix serví de camp de proves per a les potencies de l'Eix i l'Unió Soviètica, a més que supongué un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc despuix: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], puix serví de camp de proves per a les potencies de l'Eix i l'Unió Soviètica, a més que supongué un desenllaç, principalment a raïl de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc despuix: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

Els partits republicans no revolucionaris varen defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que varen haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes varen defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorisant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes varen defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

Els partits republicans no revolucionaris varen defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que varen haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes varen defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven be implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorisant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes varen defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

De fet, estes divisions ideològiques varen quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] varen recolzar des del principi als militars sublevats.

De fet, estes divisions ideològiques varen quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] varen recolzar des del principi als militars sublevats.

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més conservador i religiós. Sobretot varen ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents o chicotets llauradors propietaris, etc.) que despuix de la victòria del Front Popular veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més conservador i religiós. Sobretot varen ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents o chicotets llauradors propietaris, etc.) que despuix de la victòria del Front Popular veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no varen ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans varen dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es varen centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Iglésia Catòlica, arribant a cremar convents i iglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Iglésia Catòlica, puix es varen destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Iglésia i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la sifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no varen ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans varen dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es varen centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Iglésia Catòlica, arribant a cremar convents i iglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Iglésia Catòlica, puix es varen destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i archius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Iglésia i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, lo que va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.

Despuix de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, lo que va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.

Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).

Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlistes en l'atre).

== Fondo polític ==

== Fondo polític ==

{{AP|Segona República Espanyola}}

{{AP|Segona República Espanyola}}

[[Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|300px|thumbnail|right|Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.]]

[[Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|300px|thumbnail|right|Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.]]

A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de soport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra (Acció Republicana, [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una série d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en durea i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.

A l'abandonar Anfós XIII Espanya, vista la falta de soport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el nomenat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra (Acció Republicana, [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una série de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una série d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en durea i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.

La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per lo que ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible soport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, puix va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al vore el rumb de ''marcha arrere'' que prenia la seua política.

La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per lo que ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible soport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta nomenat per l'esquerra Bieni Negre, puix va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al vore el rumb de ''marcha arrere'' que prenia la seua política.

Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una vaga general revolucionària, lo que provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en qué els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en durea, portant de [[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.

Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una folga general revolucionària, lo que provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en qué els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en durea, portant d'[[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.

Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.

Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps despuix, basant-se estrictament en una norma sobre la dissolució de les Corts, és destituït el president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrit als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps despuix, basant-se estrictament en una norma sobre la dissolució de les Corts, és destituït al president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrit als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Des de l'any [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de el restant dels països d'Europa, llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Des de l'any [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència del restant dels països d'[[Europa]], llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de l'unitat d'Espanya.

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquisme|cacics]] i l'Iglésia; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolució|revolucionaries]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fora molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquisme|cacics]] i l'Iglésia; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolució|revolucionaries]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fora molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguritat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.

Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, l'inseguritat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.

No és estrany, puix, que en una [[Espanya]] marcada per la recent dictadura de [[Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sabres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.

No és estrany, puix, que en una [[Espanya]] marcada per la recent dictadura de [[Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sobres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.

=== La Revolució Social ===

=== La Revolució Social ===

{{AP|Revolución Española}}

{{AP|Revolució Espanyola}}

[[Image:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

[[Image:escudoaragon.jpg|thumb|Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó, orgue creat durant la Revolució Espanyola]]

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors colectiviçaren la terra i la indústria i varen establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es varen oposar els republicans i comunistes recolzats per l'Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tengut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat anarquista pot florir devall certes condicions com les que es varen viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors colectiviçaren la terra i l'indústria i varen establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es varen oposar els republicans i comunistes recolzats per l'Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tengut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat anarquista pot florir devall certes condicions com les que es varen viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Quan la guerra va progressar, El Govern i els comunistes varen ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM varen ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat illegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es varen enfrontar a les forces de seguritat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

Quan la guerra va progressar, El Govern i els comunistes varen ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM varen ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat illegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es varen enfrontar a les forces de seguritat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

{{VT|Anarquismo en Espanya}}

{{VT|Anarquisme en Espanya}}

=== L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> ===

=== L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Iglésia i la Guerra Civil Espanyola. L'Iglésia espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> ===

==== Canvi: [[Laicismo|Laicidad]] de l'Estat ====

==== Canvi: [[Laicismo|Laicidad]] de l'Estat ====

A l'octubre de [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref>

En octubre de l'any [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref>

{{cita|Espanya ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

{{cita|Espanya ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Iglésia de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un Estat Laic, en conseqüència els subsidis que s'otorgaven al clero varen quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortisació de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el divorç i l'enterrament civil. Les reformes varen ser interpretades com un atac cap a la [[Iglésia Catòlica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclesiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclesiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Bachillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Iglésia de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un Estat Laic, en conseqüència els subsidis que s'otorgaven al clero varen quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortisació de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el divorç i l'enterrament civil. Les reformes varen ser interpretades com un atac cap a l'[[Iglésia Catòlica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclesiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclesiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Bachillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

==== La guerra civil: una creuada ====

==== La guerra civil: una creuada ====

[[Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|300px|thumb|right|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la [[Real Senyera Valenciana]].]]

[[Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|300px|thumb|right|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la [[Real Senyera Valenciana]].]]

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Iglésia Catòlica]], el de la qual poder havia segut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. L'[[Iglésia Catòlica]], de la qual, el seu poder havia segut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants varen ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Iglésia Espanyola en la dreta. Es va saquejar i es varen pendre foc a iglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Iglésia va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Iglésia''».

La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per lo que els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per lo que els capellans vascs varen patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Arriba la ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

Arriba l'ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:

El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:

{{Cita|Espanya i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

{{Cita|Espanya i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

Al giner de [[1937]], en el seu ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu:

En [[giner]] de l'any [[1937]], en ela seua ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu:

{{cita|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />

{{cita|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />

De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />

De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />

...Conte els milers que han segut grollerament asassinats en les terres encara dominades pels rojos. És dèbil el seu catolicisme en este punt, senyor Aguirre, que no es rebela davant d'esta montanya de cossos exànimes, santificats per la unció sacerdotal i que han segut profanats per l'instint infrahumà dels aliats de vosté; que no li deixa vore més que unixca dotzena llarga, catorze, segons lliste oficial —Menys del dos per mil— Que han sucumbit víctimes de possibles pèrdues polítiques, inclús concedint que hi haguera haguera pèrdua en la forma de jujar-los.}}

...Conte els milers que han segut grollerament asassinats en les terres encara dominades pels rojos. És dèbil el seu catolicisme en este punt, senyor Aguirre, que no es rebela davant d'esta montanya de cossos exànimes, santificats per la unció sacerdotal i que han segut profanats per l'instint infrahumà dels aliats de vosté; que no li deixa vore més que unixca dotzena llarga, catorze, segons lliste oficial —Menys del dos per mil— Que han sucumbit víctimes de possibles pèrdues polítiques, inclús concedint que hi haguera haguera pèrdua en la forma de jujar-los.}}

El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en [[1943]].

El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en l'any [[1943]].

Quasi un any despuix d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], despuix de la cruel persecució patida per l'Iglésia en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols varen publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en qué expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:

Quasi un any despuix d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], despuix de la cruel persecució patida per l'Iglésia en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols varen publicar una carta colectiva als bisbes de tot lo món en qué expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses, dia lo següent:

{{Cita|Que l'Iglésia, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triumf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades a soles espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples varen cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots varen ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 iglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, a soles del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; varen ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

{{Cita|Que l'Iglésia, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triumf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment nomenat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades a soles espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples varen cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots varen ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 iglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, a soles del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; varen ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Iglésia i el Moviment Nacional varen fer causa comuna, colaborant l'Iglésia activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Iglésia Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la creuada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumfo de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va supondre el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Iglésia i el Moviment Nacional varen fer causa comuna, colaborant l'Iglésia activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Iglésia ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la creuada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va supondre el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

El [[20 de maig]] de [[1939]], en l'Iglesia de Santa Bárbara ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Iglésia varen celebrar junts aquell triumf.

El [[20 de maig]] de [[1939]], en l'Iglesia de Santa Bárbara ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Iglésia varen celebrar junts aquell triumf.

El [[14 d'abril]] de [[1936]] es produïx la desfilada de commemoració del Quint aniversari de la República, presidit per Manuel Azaña. Durant el pas de la Guàrdia Civil, els aücs i els disturbis varen ser abundants, puix es dubtava de la fidelitat al Govern de la mateixa, i el resultat fon la mort de l'alferes dels Reis durant una baralla.

El [[14 d'abril]] de [[1936]] es produïx la desfilada de commemoració del Quint aniversari de la República, presidit per Manuel Azaña. Durant el pas de la Guàrdia Civil, els aücs i els disturbis varen ser abundants, puix es dubtava de la fidelitat al Govern de la mateixa, i el resultat fon la mort de l'alferes dels Reis durant una baralla.

Pero el [[16 d'abril]] l'enterrament va constituir una excusa perqué la dreta es tirara al carrer per a protestar efusivament; la comitiva, que va voler recórrer molta més distància que la que la separava del cementeri, va acabar per provocar baralles (hi ha fotografies de tirotejos pels carrers) que varen fer entrar en joc als Guàrdies d'Assalt. En tot este caos, resulta mort Andrés Sáenz d'Heredia (cosí de [[José Antonio Primo de Rivera]], fundador de [[Falange Española|Falange]]), i una multitut, a l'observar com el tinent [[José del Castillo Sáez de Tejada]] dispara a un jove tradicionaliste (carlí), José Llaguno Acha, enfurix i intenta linxar-lo. Tant el jove com ell varen necessitar atenció mèdica.  

Pero el [[16 d'abril]] l'enterrament va constituir una excusa perqué la dreta es tirara al carrer per a protestar efusivament; la comitiva, que va voler recórrer molta més distància que la que la separava del cementeri, va acabar per provocar baralles (hi ha fotografies de tirotejos pels carrers) que varen fer entrar en joc als Guàrdies d'Assalt. En tot este caos, resulta mort Andrés Sáenz d'Heredia (cosí de [[José Antonio Primo de Rivera]], fundador de [[Falange Española|Falange]]), i una multitut, a l'observar com el tinent [[José del Castillo Sáez de Tejada]] dispara a un jove tradicionaliste (carliste), José Llaguno Acha, enfurix i intenta linxar-lo. Tant el jove com ell varen necessitar atenció mèdica.  

I el [[12 de juliol]], el mencionat [[José del Castillo Sáez de Tejada]] mor assessinat mentres passeja tranquilament pel carrer (provablement per falangistes.<ref>Hugh Thomas, tom I, p. 230.</ref> Castillo era conegut pel seu [[activisme]] esquerrà i per negar-se a intervindre contra els rebels de la Revolució d'Astúries, «''Yo no tir sobre el poble''» varen ser les seues paraules, i este acte de rebelia li costaria un any de presó.

I el [[12 de juliol]], el mencionat [[José del Castillo Sáez de Tejada]] mor assessinat mentres passeja tranquilament pel carrer (provablement per falangistes.<ref>Hugh Thomas, tom I, p. 230.</ref> Castillo era conegut pel seu [[activisme]] esquerrà i per negar-se a intervindre contra els rebels de la Revolució d'Astúries, «''Yo no tir sobre el poble''» varen ser les seues paraules, i este acte de rebelia li costaria un any de presó.

{{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}

{{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}

El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlins i atres sectors de l'extrema dreta.

El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta.

El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

Els últims detalls de la sublevació es varen concretar durant unes maniobres realisades el 12 de juliol en la vall del [[Pla amarillo|Pla Groc]], en Ketama, [[El Marroc]], estant previst donar el colp d'Estat escalonadament, el 18 al Marroc i el 19 en el restant d'Espanya.

Els últims detalls de la sublevació es varen concretar durant unes maniobres realisades el 12 de juliol en la vall del [[Pla amarillo|Pla Groc]], en Ketama, [[El Marroc]], estant previst donar el colp d'Estat escalonadament, el 18 al Marroc i el 19 en el restant d'Espanya.

El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'a on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companyers de el restant del Marroc que havien segut descoberts. Açò va fer que s'alvançara en el Marroc la data prevista.

El [[17 de juliol]] al matí en [[Melilla]], els tres coronels que estaven al tant de l'alçament militar es reunixen en el departament cartogràfic i tracen els plans per a ocupar el 18 els edificis públics, plans que comuniquen als dirigents falangistes. Un dels dirigents locals de la Falange informa el dirigent local d'Unió Republicana, arribant esta informació al General Romerars, comandant Militar de Melilla, que al seu torn informa [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]]. Romerars envia a la vesprada una patrulla de soldats i guàrdies d'assalt a registrar el departament cartogràfic. El coronel al comandament del mateix retarda el registre i flama al quarter de la Llegió, des d'a on li envien un grup de llegionaris. Davant d'estos, la patrulla es rendix i els sublevats procedixen a arrestar a Romerars, proclamen l'estat de guerra i inicien anticipadament l'alçament, informant els seus companyers del restant del Marroc que havien segut descoberts. Açò va fer que s'alvançara en el Marroc la data prevista.

Mola decidix alvançar les dates previstes, per lo que l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.

Mola decidix alvançar les dates previstes, per lo que l'endemà, [[18 de juliol]], la sublevació es generalisa en quasi tota [[Espanya]], i el [[19 de juliol]] ya és general.

Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on varen ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] devall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el nordest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones a on varen ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen a on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] devall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el nordest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les milícias acabades d'armar de socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com a la llealtat de la major part de la Guàrdia d'Assalt i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de [[Cartagena]], Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, lo que unit als tumults populars dels dies 19 i 20 varen fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].

Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les milícias acabades d'armar de socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com a la llealtat de la major part de la Guàrdia d'Assalt i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de [[Cartagena]], Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, lo que unit als tumults populars dels dies 19 i 20 varen fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Salamanca]] i [[León]] en la llavors existent regió de [[Lleó]]; [[Valladolit]] i [[Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Salamanca]] i [[León]] en la llavors existent regió de [[Lleó]]; [[Valladolit]] i [[Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la Reconquista, per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del sege d'Oviedo i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones varen ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, lo que nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la guerra civil havia deslligat.

Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la Reconquista, per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assaltats per les tropes governamentals, com són els cassos del sege d'Oviedo i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones varen ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, lo que nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la guerra civil havia deslligat.

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en lo que cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en lo que cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

=== El desenroll de la guerra ===

=== El desenroll de la guerra ===

[[Image:Columna Palleter-2.jpg|300px|thumb|right|Columna "Palleter" de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la [[Senyera Valenciana]] en estrela blanca. ]]

[[Archiu:Copalleter.jpg|300px|thumb|right|Columna "Palleter" de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la [[Senyera Valenciana]] en estrela blanca. ]]

Tota esperança d'un ràpit desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats varen conquistar el port naval de [[Ferrol]]. El triumfo parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per lo que el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.

Tota esperança d'un ràpit desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats varen conquistar el port naval de [[Ferrol]]. El triumfo parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per lo que el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.

==== La guerra terrestre ====

==== La guerra terrestre ====

===== 1936 =====

===== 1936 =====

Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en qué s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi a soles en mijos propis, i despuix recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, lo que es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes despuix de l'alçament militar. La rapidea en que varen caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en qué s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi a soles en mijos propis, i despuix recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, lo que es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un més despuix de l'alçament militar. La rapidea en que varen caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta série d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que devall el comandament del coronel [[José Moscardó]] soportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li varen recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta série d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que devall el comandament del coronel [[José Moscardó]] soportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li varen recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distants com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgués, el nacionalisme regional i, uns mesos despuix, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distants com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgués, el nacionalisme regional i, uns mesos despuix, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en Belchite, per a intentar alleujar la pressió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el cridat ''Cinturó de Hierro'' i ocupen [[Bilbao]], [[Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort varen ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en Belchite, per a intentar alleujar la pressió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el nomenat ''Cinturó de Hierro'' i ocupen [[Bilbao]], [[Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort varen ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />

En el sur, prenen [[Màlaga]] el [[8 de febrer]], estabilisant-se el front en la província de [[Almeria]]. Al finalisar l'any, la República presa la iniciativa i comença la batalla de Terol seguint els plans del general [[Vicente Rojo Lluch|Vicente Rojo]].

En el sur, prenen [[Màlaga]] el [[8 de febrer]], estabilisant-se el front en la província de [[Almeria]]. Al finalisar l'any, la República presa la iniciativa i comença la batalla de Terol seguint els plans del general [[Vicente Rojo Lluch|Vicente Rojo]].

===== 1938 =====

===== 1938 =====

[[Image:GCE-Frente en nov 1938.svg|thumb|200px|Mapa d'Espanya dos anys despuix de l'inici de la guerra a finals de 1938.]]

[[Image:GCE-Frente en nov 1938.svg|thumb|200px|Mapa d'Espanya dos anys despuix de l'inici de la guerra a finals de 1938.]]

[[Image:Cartell-1938.jpg|thumb|250px|Cartell valencià de la Guerra Civil Espanyola. Any 1938. La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la CNT.]]

[[Image:Cartell-1938.jpg|thumb|250px|Cartell valencià de la Guerra Civil Espanyola]]

Continua la [[batalla de Terol]], que és pres el [[8 de giner]] pels republicans i tornat a recuperar el [[20 de febrer]] pels nacionals.<br />

Continua la [[batalla de Terol]], que és pres el [[8 de giner]] pels republicans i tornat a recuperar el [[20 de febrer]] pels nacionals.<br />

En El Govern de la República, Negrín es fa ademés en el ministeri de la Defensa Nacional, substituint a [[Indalecio Prieto]], i proposa als insurrectes els ''13 punts de Negrín'' com a acort de pau, per a restablir una democràcia consensuada sobre principis alluntats del conflicte bèlic.

En El Govern de la República, Negrín es fa ademés en el ministeri de la Defensa Nacional, substituint a [[Indalecio Prieto]], i proposa als insurrectes els ''13 punts de Negrín'' com a acort de pau, per a restablir una democràcia consensuada sobre principis alluntats del conflicte bèlic.

[[Image:Spain final-guerra-civil.jpg|thumb|200px|Comunicado emés pel Quarter General del Generalísim anunciant el fi de la guerra]]

[[Image:Spain final-guerra-civil.jpg|thumb|200px|Comunicado emés pel Quarter General del Generalísim anunciant el fi de la guerra]]

Es precipiten els acontenyiments, caient Barcelona el [[26 de giner]] i [[Girona]] el [[5 de febrer]]. En dates successives, les tropes nacionals avancen cap a la frontera francesa i prenen els passos des de [[Puigcerdá]] fins a [[Portbou]] (Girona).

Es precipiten els acontenyiments, caient Barcelona el [[26 de giner]] i [[Girona]] el [[5 de febrer]]. En dates successives, les tropes nacionals avancen cap a la frontera francesa i prenen els passos des de [[Puigcerdá]] fins a [[Portbou]] (Girona).

[[Image:GCE front en feb 1939.svg|thumb|left|200px|Situación aproximada al febrer de 1939.]]

[[Image:GCE frente en feb 1939.svg|thumb|left|200px|Situació aproximada en febrer de 1939.]]

En les últimes Talls republicans, les de [[Figueres]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de l'imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

En les últimes Corts republicanes, les de [[Figueres]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de l'imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».

En Madrit, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la nomenada «Posició Yuste».

La nova institució es fa en el control de Madrid despuix d'un cruent enfrontament entre les mateixes tropes republicanes i inicia les diligències en El Govern de Burgos en l'objectiu d'acordar la pau. Fracasades estes, el [[26 de març]] cau la ciutat. I El Govern republicà perd ràpidament les últimes capitals de província que mantenia: el [[29 de març]] Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén i Almeria; el [[30 de març]] Valéncia i Alacant, i el [[31 de març]] Múrcia.<ref>[http://www.guerracivil1936.galeon.com/vicder.Htm Història d'Espanya. La Guerra Civil Espanyola, Ramón Puche Maciá].</ref>

La nova institució es fa en el control de Madrid despuix d'un cruent enfrontament entre les mateixes tropes republicanes i inicia les diligències en El Govern de Burgos en l'objectiu d'acordar la pau. Fracasades estes, el [[26 de març]] cau la ciutat. I El Govern republicà perd ràpidament les últimes capitals de província que mantenia: el [[29 de març]] Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén i Almeria; el [[30 de març]] Valéncia i Alacant, i el [[31 de març]] Múrcia.<ref>[http://www.guerracivil1936.galeon.com/vicder.htm Història d'Espanya. La Guerra Civil Espanyola, Ramón Puche Maciá].</ref>

[[Image:Spain final-guerra-civil2.jpg|thumb|200px|Otra versió del comunicat emés pel Quarter General del Generalísim]]

[[Image:Spain final-guerra-civil2.jpg|thumb|200px|Atra versió del comunicat emés pel Quarter General del Generalísim]]

El primer d'abril Franc emet el últim part de la Guerra Civil Española, que diu lo següent:

El primer d'abril Franc emet el últim part de la Guerra Civil Española, que diu lo següent:

{{cita|En el dia de hui, captiu i desarmat l'eixèrcit roig, han conseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat. Burgos, 1r d'abril de 1939, any de la victòria. El Generalísim. Fdo. Francisco Franco Bahamonde.}}  

{{cita|En el dia de hui, captiu i desarmat l'eixèrcit roig, han conseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat. Burgos, 1r d'abril de 1939, any de la victòria. El Generalísim. Fdo. Francisco Franco Bahamonde.}}

==== La guerra naval ====

==== La guerra naval ====

===== El bloqueig de l'Estret =====

===== El bloqueig de l'Estret =====

[[Image:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya despuix de la contesa]]

[[Image:Ae C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canarias en el port d'Almeria.]]

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix passar un chicotet comboi en uns mil hòmens, lo que s'interpreta des del bando franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este allaugeriment en el front nort és fatal per a la República, puix els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el [[29 de setembre]] de [[1936]] afonen un dels destructors (el ''almirant Ferrándiz'') de la classe Churruca despuix d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi impossible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'[[Àfrica]].

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix passar un chicotet comboi en uns mil hòmens, lo que s'interpreta des del bando franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los alvançar per la costa. Pero este allaugeriment en el front nort és fatal per a la República, puix els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el [[29 de setembre]] de [[1936]] afonen un dels destructors (el ''almirant Ferrándiz'') de la classe Churruca despuix d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi impossible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'[[Àfrica]].

===== La Campanya del Cantàbric =====

===== La Campanya del Cantàbric =====

===== Guerra naval en el Mediterrani =====

===== Guerra naval en el Mediterrani =====

[[Archiu:Proves de mar Cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer almirant Cervera]]

[[Archiu:Pruebas de mar cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer Almirant Cervera durant la Guerra Civil.]]

En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres.

En el [[Mediterràneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el recolzament a operacions terrestres.

El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escoltant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir averies, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />

El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escoltant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir averies, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />

El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans varen bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries''  i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena despuix de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunten per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />

El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans varen bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries''  i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena despuix de bombardejar Màlaga. Despuix d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunten per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />

El [[6 de març]] de 1938 és torpedejat i afonat el creuer ''Balears'', despuix d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrecs. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />

El [[6 de març]] de 1938 és torpedejat i afonat el creuer ''Balears'', despuix d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrecs. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />

===== Participació estrangera en la guerra naval =====

===== Participació estrangera en la guerra naval =====

[[Archiu:C3y cangur.jpg|thumb|El submarí republicà C-3.]]

[[Archiu:Submarine C3 and Kanguro, Cartagena.jpg|thumb|El submarí republicà C-3.]]

Fins a febrer del 38, la marina franquiste va tindre un fort soport de l'Armada Italiana, que participa en creuers auxiliars i submarins en el bloqueig dels enviaments d'armament rus. L'escàndal produït a l'afonar per error un submarí italià a un destructor britànic, fa que els italians deixen de participar directament, cedint quatre «submarins llegionaris» i venent quatre destructors i dos submarins a Franco.<br />

Fins a febrer del 38, la marina franquiste va tindre un fort soport de l'Armada Italiana, que participa en creuers auxiliars i submarins en el bloqueig dels enviaments d'armament rus. L'escàndal produït a l'afonar per error un submarí italià a un destructor britànic, fa que els italians deixen de participar directament, cedint quatre «submarins llegionaris» i venent quatre destructors i dos submarins a Franco.<br />

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Saboya 81 italians, dels que arriben 9, puix tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Saboya 81 italians, dels que arriben 9, puix tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Saboya 81 conseguixen alluntar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Saboya 81 conseguixen alluntar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

* Participen en la campanya aèrea per a impedir el bloqueig de l'Estret per la Flota Republicana 8 Savoia 81 i 9 Junkers.  

* Participen en la campanya aérea per a impedir el bloqueig de l'Estret per la Flota Republicana 8 Savoia 81 i 9 Junkers.  

* Les operacions aérees en l'Estret es poden considerar acabades a l'octubre de 1936, quan la flota de Franco conseguix el domini de l'Estret.

* Les operacions aérees en l'Estret es poden considerar acabades a l'octubre de 1936, quan la flota de Franco conseguix el domini de l'Estret.

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el bando nacional els caces italians [[Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el bando nacional els caces italians [[Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

===== La guerra aèrea en la batalla de Madrit =====

===== La guerra aérea en la batalla de Madrit =====

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrit. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèrees, no encendre llums de nit, etc., situació que despuix patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrit té el trist privilegi d'haver segut la primera.

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrit. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèrees, no encendre llums de nit, etc., situació que despuix patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrit té el trist privilegi d'haver segut la primera.

* Avions republicans bombardegen l'[[Alcàsser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàsser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* Avions republicans bombardegen l'[[Alcàsser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàsser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions russos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèrea i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions russos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aérea i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per Junkers Ju 52. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escoltaven als Ju 52 que bombardejarien Madrit. En els primers dies derroquen sis avions.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per Junkers Ju 52. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escoltaven als Ju 52 que bombardejarien Madrit. En els primers dies derroquen sis avions.

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Chatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions russos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Chatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions russos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

El 20 de novembre de 1936  es dona per acabada la primera ofensiva sobre Madrit, encara que continuen els bombardejos aéreus i artillers sobre la capital.

El 20 de novembre de 1936  es dona per acabada la primera ofensiva sobre Madrit, encara que continuen els bombardejos aéreus i artillers sobre la capital.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos russos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, despuix d'un combat aéreu dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els russos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos russos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, despuix d'un combat aéreu dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al al front de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els russos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra sicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra sicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es varen llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces Me-109|Messerschmitt-109, en vol rasant, varen metrallar als que fugien del poble.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es varen llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces Me-109|Messerschmitt-109, en vol rasant, varen metrallar als que fugien del poble.

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del acoraçat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]].

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del acoraçat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]].

* Al maig la Llegió Còndor bombardeja els boscs en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans.

* En maig la Llegió Còndor bombardeja els boscs en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans.

* A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports vascs, travessant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i Katiuskes], dels que es perden 5.

* A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports vascs, travessant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i Katiuskes], dels que es perden 5.

* L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos massius sobre el Cinturó de Ferro de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes.

* L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos massius sobre el Cinturó de Ferro de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes.

* La Llegió Còndor deixa el front nort per a recolzar a les tropes en Brunete.

* La Llegió Còndor deixa el front nort per a recolzar a les tropes en Brunete.

* Continua l'alvanç dels nacionals per Santander cap a Astúries, en el recolzament d'uns 250 avions, a pesar de l'absència de la Llegió Còndor.

* Continua l'alvanç dels nacionals per Santander cap a Astúries, en el recolzament d'uns 250 avions, a pesar de l'absència de la Llegió Còndor.

* Ya a Astúries, reincorporats els alemanys, estos estrenen tàctiques de bombardeig massiu sobre les tropes asturianes (Astúries s'havia proclamat independent el 28 d'agost). No hi ha indicis d'aviació asturiana.  

* Ya en Astúries, reincorporats els alemanys, estos estrenen tàctiques de bombardeig massiu sobre les tropes asturianes (Astúries s'havia proclamat independent el 28 d'agost). No hi ha indicis d'aviació asturiana.  

* El [[21 d'octubre]], avions franquistes afonen al destructor ''Embrutar'' en el port de Gijón.

* El [[21 d'octubre]], avions franquistes afonen al destructor ''Embrutar'' en el port de Gijón.

* Mos el 19 i el 22 de juliol, la República perd uns 100 avions, i els nacionals 23.

* Mos el 19 i el 22 de juliol, la República perd uns 100 avions, i els nacionals 23.

===== La guerra aèrea a Andalusia =====

===== La guerra aérea a Andalusia =====

* En agost de 1936, Saboya italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Córdova]].

* En agost de 1936, Saboya italians fustiguen a les tropes republicanes que pretenen recuperar [[Córdova]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrella de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrella de Katiuska russos bombardeja [[Sevilla]].

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrella de Malraux protegix eixa retirada.

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrella de Malraux protegix eixa retirada.

* A primers d'abril de 1937 cau en mans republicanes el santuari de Santa Maria del Cap, en la [[província de Jaén]]. Durant el seu sege fon aprovisionat per aire, havent rebut unes 70 tonellades d'aliments des de Córdova i unes 80 des de Sevilla. Els nacionals utilisaven per a l'aprovisionament tècniques de bombardeig en picat, i, per al material delicat (com a medicines), la “tècnica del titot”, que consistia a llançar en la vertical del santuari un titot viu al que se li lligava el material delicat.

* A primers d'abril de 1937 cau en mans republicanes el santuari de Santa Maria del Cap, en la [[província de Jaén]]. Durant el seu sege fon aprovisionat per aire, havent rebut unes 70 tonellades d'aliments des de Córdova i unes 80 des de Sevilla. Els nacionals utilisaven per a l'aprovisionament tècniques de bombardeig en picat, i, per al material delicat (com a medicines), la “tècnica del titot”, que consistia a llançar en la vertical del santuari un titot viu al que se li lligava el material delicat.

Les potències democràtiques, concentrades en la seua política d'apagament dels règims fascistes, no miraven en bons ulls l'oposició frontal de les esquerres revolucionàries, en les que veïen una certa amenaça que s'estenguera el ''mal eixemple soviètic''. Per això, la República era vista per eixos països com un règim inclinat a un comunisme al qui no tenien gran simpatia.

Les potències democràtiques, concentrades en la seua política d'apagament dels règims fascistes, no miraven en bons ulls l'oposició frontal de les esquerres revolucionàries, en les que veïen una certa amenaça que s'estenguera el ''mal eixemple soviètic''. Per això, la República era vista per eixos països com un règim inclinat a un comunisme al qui no tenien gran simpatia.

La Guerra Civil Espanyola fon una guerra total en que abdós bandos es varen bolcar en tots els recursos disponibles i varen fer ús fins a de l'últim home. Per tant, qualsevol ajuda era poca, sent esta significativament major per al bando sublevat, lo que resultaria decisiu en el transcurs de la guerra.

La Guerra Civil Espanyola fon una guerra total en que abdós bandos es varen bolcar en tots els recursos disponibles i varen fer us fins a de l'últim home. Per tant, qualsevol ajuda era poca, sent esta significativament major per al bando sublevat, lo que resultaria decisiu en el transcurs de la guerra.

==== Alemanya ====

==== Alemanya ====

==== Itàlia ====

==== Itàlia ====

Va enviar a Espanya al ''[[Corpo Truppe Volontarie]] '' i la [[aviació Llegionària]].<br />

Va enviar a Espanya al ''[[Corpo Truppe Volontarie]] '' i l'[[aviació Llegionària]].<br />

Va ajudar al bloqueig de l'armament enviat des de la URSS a Espanya en accions puntuals de la seua pròpia Armada.<br />

Va ajudar al bloqueig de l'armament enviat des de la URSS a Espanya en accions puntuals de la seua pròpia Armada.<br />

Va aportar quatre «submarins llegionaris» a la flota de Franco i li va vendre quatre destructors i dos submarins. L'ajuda italiana fon, en paraules de [[Ramón Serrano Suñer|R. Serrano Suñer]], l'ajuda més «''gran, delicada i desinteressada''», puix és de mencionar que Itàlia tenia a Espanya tres divisions completes i que, mentres [[Alemanya]] cobrava immediatament l'ajuda material, Itàlia oferia l'ajuda pràcticament gratuïta. Ademés, [[Itàlia]] va colaborar en prop de 300 avions a la causa rebel.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO9797110055A.PDF ''El Mediterràneu, camp de batalla de la Guerra Civil espanyola: la intervenció naval italiana. Una primera aproximació documental''], per José Miguel Camp Ris (Departament d'Història Contemporànea. UNED. De Madrid).</ref>

Va aportar quatre «submarins llegionaris» a la flota de Franco i li va vendre quatre destructors i dos submarins. L'ajuda italiana fon, en paraules de [[Ramón Serrano Suñer|R. Serrano Suñer]], l'ajuda més «''gran, delicada i desinteressada''», puix és de mencionar que Itàlia tenia a Espanya tres divisions completes i que, mentres [[Alemanya]] cobrava immediatament l'ajuda material, Itàlia oferia l'ajuda pràcticament gratuïta. Ademés, [[Itàlia]] va colaborar en prop de 300 avions a la causa rebel.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO9797110055A.PDF ''El Mediterràneu, camp de batalla de la Guerra Civil espanyola: la intervenció naval italiana. Una primera aproximació documental''], per José Miguel Camp Ris (Departament d'Història Contemporànea. UNED. De Madrid).</ref>

==== URSS ====

==== URSS ====

Van provar tàctiques i comportament en combat dels I-15 («Mosques») i I-16 («Xatos»), aixina com tàctiques de carros i bombardejos a objectius navals.<ref>Hugh Thomas</ref> Van aportar assessors militars, i inclús oficials de marina per a manar alguns submarins republicans.<ref>[http://www.euskosare.org/komunitateak/jakinet/florentino_totorica/at_download/file  El C-6, comandat pel rus Nikolai Yegipko].</ref><ref>[http://perso.wanadoo.es/pfcurto/serie_c.Html Submarí C-1]. A l'agost de 1936 és nomenat comandant l'oficial rus Burmistrov, que va substituir al C.C. Lara.</ref><ref>{{cita|Para cap de la flotilla dels tres submarins, el C-2, el C-4 i el C-6, es va nomenar el rus Burmistrov, passant el C-6 al comandament del seu compatriota Eguipko, que encara que no tinc notícia que arribara a afonar cap barco, sí que, al manco, va mantindre al seu submarí en activitat fins a l'últim moment. Abdós conseguirien l'almirantat en la Marina soviètica, i Eguipko eixerciria en els anys setanta el lloc d'almirant-cap de la base de Leningrad.|[http://www.asturiasrepublicana.com/cervera5.Html El «Cervera» a la vista!]}}</ref>

Van provar tàctiques i comportament en combat dels I-15 («Mosques») i I-16 («Chatos»), aixina com tàctiques de carros i bombardejos a objectius navals.<ref>Hugh Thomas</ref> Van aportar assessors militars, i inclús oficials de marina per a manar alguns submarins republicans.<ref>[http://www.euskosare.org/komunitateak/jakinet/florentino_totorica/at_download/file  El C-6, comandat pel rus Nikolai Yegipko].</ref><ref>[http://perso.wanadoo.es/pfcurto/serie_c.Html Submarí C-1]. A l'agost de 1936 és nomenat comandant l'oficial rus Burmistrov, que va substituir al C.C. Lara.</ref><ref>{{cita|Para cap de la flotilla dels tres submarins, el C-2, el C-4 i el C-6, es va nomenar el rus Burmistrov, passant el C-6 al comandament del seu compatriota Eguipko, que encara que no tinc notícia que arribara a afonar cap barco, sí que, al manco, va mantindre al seu submarí en activitat fins a l'últim moment. Abdós conseguirien l'almirantat en la Marina soviètica, i Eguipko eixerciria en els anys setanta el lloc d'almirant-cap de la base de Leningrad.|[http://www.asturiasrepublicana.com/cervera5.Html El «Cervera» a la vista!]}}</ref>

El 29 d'octubre de 1936, 15 tancs russos [[T-26]] tripulats per rusos i manats per Paul Armen (a Greiser), ataquen a la cavalleria franquiste ensajant les tàctiques de ''Blitzkrieg'' alemanya tan admirades a Rúsia.<ref>Thomas, tom II, p. 514.</ref> En 1937 hi havia 125 carros de combat russos al comandament del general rus ''Rudolf''.<ref name=autogenerated1>Thomas, tom II, p. 732.</ref>

El 29 d'octubre de 1936, 15 tancs russos [[T-26]] tripulats per russos i manats per Paul Armen (a Greiser), ataquen a la cavalleria franquiste ensajant les tàctiques de ''Blitzkrieg'' alemanya tan admirades a Rússia.<ref>Thomas, tom II, p. 514.</ref> En 1937 hi havia 125 carros de combat russos al comandament del general rus ''Rudolf''.<ref name=autogenerated1>Thomas, tom II, p. 732.</ref>

La majoria dels ''Xatos'' i tots els ''Mosques'' estaven pilotats per pilots rusos.<ref name=autogenerated1 />

La majoria dels ''Xatos'' i tots els ''Mosques'' estaven pilotats per pilots russos.<ref name=autogenerated1 />

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per russos bombardegen al acoraçat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivissa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tart moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per russos bombardegen al acoraçat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivissa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tart moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una cantitat indeterminada d'armes, vehículs i material. Alguns autors parlen de 680 avions, 331 carros de combat, 1.699 peces de artilleria, 60 cotes blindats, 450.000 fusells Mosin Nagant, 20.486 ametralladores i fusells ametralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un atre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dólars, dels que es varen pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condenat, possiblement en raó, a la URSS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també varen enviar molts assessors militars, els quals varen participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el bando nacional com els propis republicans varen criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia segut un espoli, i es va encunyar l'expressió «L'or de Moscú», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una cantitat indeterminada d'armes, vehículs i material. Alguns autors parlen de 680 avions, 331 carros de combat, 1.699 peces d'artilleria, 60 cotes blindats, 450.000 fusells Mosin Nagant, 20.486 ametralladores i fusells ametralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un atre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dólars, dels que es varen pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condenat, possiblement en raó, a la URSS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també varen enviar molts assessors militars, els quals varen participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el bando nacional com els propis republicans varen criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia segut un espoli, i es va encunyar l'expressió «L'or de Moscou», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

==== COMINTERN ====

==== COMINTERN ====

El [[Comintern]] va organisar i va dirigir a través del [[NKVD]] una tropa de voluntaris per a que foren a lluitar en favor de la República, les popularment conegudes com ''Brigades Internacionals''. Els voluntaris americans varen formar el Batalló Lincoln i els canadencs el Batalló Mackenzie-Papineau (els ''Mac-Paps''). També va haver-hi un chicotet grup de pilots nort-americans que varen formar el Esquadró Yankee, liderat per [[Bert Acosta]]. Va haver-hi brigadistes famosos, escriptors i poetes com [[Ralph Fox]], [[Ernest Hemingway]], [[Charles Donelly]], [[John Cornford]] i [[Christopher Caudwell]] que descriurien les seues experiències en el front. Van lluitar al voltant de 40.000 brigadistes i atres 20.000 varen servir en unitats mèdiques o auxiliars. El [[23 de setembre]] de [[1938]] es va ordenar la seua retirada total, a fi de modificar la posició de ''no-intervenció'' mantinguda pel Regne Unit i França.

El [[Comintern]] va organisar i va dirigir a través del [[NKVD]] una tropa de voluntaris per a que foren a lluitar en favor de la República, les popularment conegudes com ''Brigades Internacionals''. Els voluntaris americans varen formar el Batalló Lincoln i els canadencs el Batalló Mackenzie-Papineau (els ''Mac-Paps''). També va haver-hi un chicotet grup de pilots nort-americans que varen formar el Esquadró Yankee, liderat per [[Bert Acosta]]. Va haver-hi brigadistes famosos, escritors i poetes com [[Ralph Fox]], [[Ernest Hemingway]], [[Charles Donelly]], [[John Cornford]] i [[Christopher Caudwell]] que descriurien les seues experiències en el front. Van lluitar al voltant de 40.000 brigadistes i atres 20.000 varen servir en unitats mèdiques o auxiliars. El [[23 de setembre]] de [[1938]] es va ordenar la seua retirada total, a fi de modificar la posició de ''no-intervenció'' mantinguda pel Regne Unit i França.

==== atres països ====

==== atres països ====

=== La repressió en retaguàrdia ===

=== La repressió en retaguàrdia ===

Durant els primers dies, unes 50.000 persones que varen quedar atrapades en el bando contrari varen ser eixecutades per mig dels cridats ''passejos''. Estos eren realisats per grups armats que buscarien la gent a les seues cases o les presons on es trobaven presos i devall l'eufemisme de ''vamos a hacer un paseo'' els portaven a qualsevol carretera o a les tàpies del cementeri i els eixecutaven.  

Durant els primers dies, unes 50.000 persones que varen quedar atrapades en el bando contrari varen ser eixecutades per mig dels nomenats ''passejos''. Estos eren realisats per grups armats que buscarien la gent a les seues cases o les presons a on es trobaven presos i devall l'eufemisme de ''vamos a hacer un paseo'' els portaven a qualsevol carretera o a les tàpies del cementeri i els eixecutaven.  

Possiblement el més divulgat, per la personalitat de l'eixecutat, de tals ajusticiaments, entre els duts a terme pel bando nacionaliste, siga el del poeta i dramaturc [[Federico García Lorca]] en el barranc de Víznar en [[Granada]]. També va adquirir gran rellevància la massacre de Badajoz, perpetrada per les tropes sublevades despuix de la presa de la ciutat. Per part del bando republicà es pot citar el cas dels presos trets de les presons de Madrit (entre els que es trobava el dramaturc [[Pedro Muñoz Seca]]) i executats en la localitat de Paracuellos, fet que s'associa en la figura de [[Santiago Carrillo]], responsable d'Orde Públic en aquells dies.

Possiblement el més divulgat, per la personalitat de l'eixecutat, de tals ajusticiaments, entre els duts a terme pel bando nacionaliste, siga el del poeta i dramaturc [[Federico García Lorca]] en el barranc de Víznar en [[Granada]]. També va adquirir gran rellevància la massacre de Badajoz, perpetrada per les tropes sublevades despuix de la presa de la ciutat. Per part del bando republicà es pot citar el cas dels presos trets de les presons de Madrit (entre els que es trobava el dramaturc [[Pedro Muñoz Seca]]) i executats en la localitat de Paracuellos, fet que s'associa en la figura de [[Santiago Carrillo]], responsable d'Orde Públic en aquells dies.

=== Ban Republicà ===

=== Ban Republicà ===

==== Bandera oficial de la República ====

==== Bandera oficial de la República ====

[[Image:Flag of Spain 1931 1939.svg|150px]]

[[Image:Flag of Spain (1931–1939).svg|150px]]

Al suprimir-se tots els regiments de l'Eixèrcit, es va deixar temporalment d'utilisar, sent substituïda per les de les diferents milícies, que varen adoptar banderes roges o rojinegras, en molts cassos en emblemes partidistes, com la falç i el martell, un puny tancat, o l'escut d'algun sindicat.

Al suprimir-se tots els regiments de l'Eixèrcit, es va deixar temporalment d'utilisar, sent substituïda per les de les diferents milícies, que varen adoptar banderes roges o rojinegras, en molts cassos en emblemes partidistes, com la falç i el martell, un puny tancat, o l'escut d'algun sindicat.

==== Banderes d'unitats ====

==== Banderes d'unitats ====

<gallery>

<gallery>

Image:Flag of the International Brigades.svg|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estendards<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref>

Image:Flag of the International Brigades.svg|<small>Bandera oficial de les Brigades Internacionals. Moltes unitats varen continuar usant les seues pròpies banderes i estàndarts<ref>[http://www.-ho20.Org/IMAG/04gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (1)].</ref><ref>[http://www.historiasiglo20.org/IMAG/05gce.Htm Banderes de les Brigades Internacionals (2)].</ref>

Image:Bandera CNT-FAI.png|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederales|milicias anarquistes]]

Image:Bandera CNT-FAI.png|<small>Bandera de la [[CNT]]-[[FAI]], utilisada per les [[Milícies Confederals|milícies anarquistes]]

Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]

Image:Flag of the Basque Country by Sabino Arana.svg|<small>Bandera utilisada pel [[Euzko Gudarostea]]

Image:1st Lincoln Battalion flag.svg|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà)

Image:1st Lincoln Battalion flag.svg|<small>Bandera del Batalló Lincoln (nort-americà)

Image:Bandera de las brigadas.jpg|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polonés)

Image:La XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski).jpg|<small>Bandera del Batalló Dabrowsky (polac)

Image:International brigades hungary flag.svg|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés)

Image:International brigades hungary flag.svg|<small>Bandera del Grup Rakosi (hongarés)

Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular

Image:Flag of the 44 Division Spanish Popular Army.svg|<small>Bandera de la 44 Divisió de l'Eixèrcit Popular

==== Banderes oficials ====

==== Banderes oficials ====

<gallery>

<gallery>

Image:Flag of Spain 1931 1939.svg|Al començar la sublevació, s'utilisa la bandera de la II República a excepció d'algunes regions com [[Navarra]].

Image:Flag of Spain (1931–1939).svg|Al començar la sublevació, s'utilisa la bandera de la II República a excepció d'algunes regions com [[Navarra]].

Image:Flag of Spain (civil variant).svg|Por el Decret de 29 d'agost de 1936 es va restablir la bandera bicolor com a oficial, sense especificar escut.<ref name="mde" />

Image:Flag of Spain (civil variant).svg|Pel Decret de 29 d'agost de 1936 es restablí la bandera bicolor com a oficial, sense especificar escut.<ref name="mde" />

Image:Bandera del bando nacional 1936-1938.svg|Por l'Orde de 13 de setembre de 1936 s'establia com a escut el de la República. Els regiments existents, sense possibilitats de renovar les banderes varen tapar en una franja roja el domicili, per lo que varen utilisar banderes rojigualdas en les seues tres franges de la mateixa amplària. No obstant les unitats noves sí que varen utilisar la representada.

Image:Bandera del bando nacional 1936-1938.svg|Per l'Orde de 13 de setembre de 1936 s'establia com a escut el de la República. Els regiments existents, sense possibilitats de renovar les banderes varen tapar en una franja roja el domicili, per lo que varen utilisar banderes rojigualdas en les seues tres franges de la mateixa amplària. No obstant les unitats noves sí que varen utilisar la representada.

Image:Flag of Spain under Franco 1938 1945.svg|El 2 de febrer de 1938, encara sense acabar la guerra civil, s'establix de forma oficial la bandera rojigualda, en banda groga de doble ample que les roges laterals. Com a escut central s'establix un inspirat per [[Falange Española|Falange]] en elements de l'heràldica dels [[Reis Catòlics]], és dir, el [[àguila de Sant Joan]], les fletes i el jou.

Image:Flag of Spain under Franco 1938 1945.svg|El 2 de febrer de 1938, encara sense acabar la guerra civil, s'establix de forma oficial la bandera rojigualda, en banda groga de doble ample que les roges laterals. Com a escut central s'establix un inspirat per [[Falange Española|Falange]] en elements de l'heràldica dels [[Reis Catòlics]], és dir, l'[[àguila de Sant Joan]], les fletes i el jou.

</gallery>

</gallery>

==== Banderes d'unitats ====

==== Banderes d'unitats ====

<gallery>

<gallery>

Image:Legion Còndor Links.svg|Parte esquerra de l'estendard d'honor de la Llegió Còndor

Image:Legion Condor Links.svg|Parte esquerra de l'estàndart d'honor de la Llegió Còndor

Image:Legion Còndor Rechts.svg|Parte dreta de l'estendard.

Image:Legion Condor Rechts.svg|Part dreta de l'estàndart.

Image:Bandera FE JONS.svg|<small>Bandera de [[Falange Espanyola de les JONS]]

Image:Bandera FE JONS.svg|<small>Bandera de [[Falange Espanyola de les JONS]]

Image:Flag of New Spain.svg|<small>Bandera imperial en la [[Creu de Borgonya]] o de Sant Andreu. Es va utilisar per algunes unitats carlines en banderes, guions i banderins. La majoria de les unitats varen utilisar la bandera bicolor en diferents ampliaries de cada color i en diferents escuts i texts.<ref>[http://www.requetes.com/banderas.Html Banderes de Terços Requetés en la Guerra Civil Espanyola].</ref>

Image:Flag of New Spain.svg|<small>Bandera imperial en la [[Creu de Borgonya]] o de Sant Andreu. Es va utilisar per algunes unitats carlistes en banderes, guions i banderins. La majoria de les unitats varen utilisar la bandera bicolor en diferents ampliaries de cada color i en diferents escuts i texts.<ref>[http://www.requetes.com/banderas.Html Banderes de Terços Requetés en la Guerra Civil Espanyola].</ref>

Image:Russian Empire 1914 17.svg|Bandera dels voluntaris russos [[Moviment Blanco|blancs]] integrats en unitats carlines.

Image:Russian Empire 1914 17.svg|Bandera dels voluntaris russos [[Moviment Blanco|blancs]] integrats en unitats [[carlistes]].

</gallery>

</gallery>

== La guerra civil en l'art ==

== La guerra civil en l'art ==

=== Cine ===

=== Cine ===

''Vore [[:Categoria:Películes sobre la Guerra Civil Espanyola]] ''<ref>http://www.ucm.Es/info/multidoc/multidoc/reviste/núm9/cine/guerra-civil/principal.Html . En algunes llistes s'inclouen películes en qué la relació en la guerra civil és molt llunyana: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/lliteratura%201966-1985.Htm</ref>

''Vore [[:Categoria:Películes sobre la Guerra Civil Espanyola]] ''<ref>http://www.ucm.Es/info/multidoc/multidoc/reviste/núm9/cine/guerra-civil/principal.Html . En algunes llistes s'inclouen películes en qué la relació en la guerra civil és molt lluntana: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/lliteratura%201966-1985.Htm</ref>

Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]] '' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]] '' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]] '' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> varen ser fonamentalment de gènero [[documental]]:

Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]] '' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]] '' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]] '' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> varen ser fonamentalment de gènero [[documental]]:

::Van ser molt menys numeroses, a causa de la menor cantitat de productores (huit enfront de més de cinquanta republicanes);<ref>[http://www.Rumbs.Net/rastroria/rastroria01/numero1d2.Htm Algunes claus sobre la producció de documentals durant la guerra civil<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref> encara que hi ha documentals portuguesos (''[[O caminho de Madrid]] ''), italians (''[[Dalt Spagna. Scene della guerra civile in Spagna]] '') i alemans (''[[In Kampf Gegen donen Weltfeind]] '' o ''[[llegió Còndor]] '').<ref>[http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num9/cine/guerra-civil/franquista.html#La%20escasa%20aportació1 franquiste<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>

::Van ser molt menys numeroses, a causa de la menor cantitat de productores (huit enfront de més de cinquanta republicanes);<ref>[http://www.Rumbs.Net/rastroria/rastroria01/numero1d2.Htm Algunes claus sobre la producció de documentals durant la guerra civil<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref> encara que hi ha documentals portuguesos (''[[O caminho de Madrid]] ''), italians (''[[Dalt Spagna. Scene della guerra civile in Spagna]] '') i alemans (''[[In Kampf Gegen donen Weltfeind]] '' o ''[[llegió Còndor]] '').<ref>[http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num9/cine/guerra-civil/franquista.html#La%20escasa%20aportació1 franquiste<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>

Durant el franquisme (fins a 1975):<ref>J. M. Caparrós (''op. cit.'') fa un còmput de 45 películes, 14 d'elles en els primers anys de la posguerra.</ref>

Durant el franquisme (fins a 1975):<ref>J. M. Caparrós (''op. cit.'') fa un còmput de 45 películes, 14 d'elles en els primers anys de la posguerra.</ref>

::''[[Frente de Madrid]] '' ([[Edgar Neville]], 1939), adaptació de la novela homònima del mateix autor<ref>http://cinematecanacional.wordpress.com/2007/09/08/frente-de-madrid-1939-bn-91/  http://www.cervantesvirtual.Com/portal/aladroc/pcuartonivel.jsp?id=925&conten=ficha&ficha=pelicula&nomportal=alece</ref>

::''[[Frente de Madrid]] '' ([[Edgar Neville]], 1939), adaptació de la novela homònima del mateix autor<ref>http://cinematecanacional.wordpress.com/2007/09/08/frente-de-madrid-1939-bn-91/  http://www.cervantesvirtual.Com/portal/aladroc/pcuartonivel.jsp?id=925&conten=ficha&ficha=película&nomportal=alece</ref>

::''[[Sense novetat en el Alcazar]] '' ([[August Genina]], 1940) italoespañola

::''[[Sense novetat en el Alcazar]] '' ([[August Genina]], 1940) italoespañola

::''[[Raza (película)|Raza]] '' ([[José Luis Sáenz d'Heredia]], 1941) en guió del propi Franco

::''[[Raza (película)|Raza]] '' ([[José Luis Sáenz d'Heredia]], 1941) en guió del propi Franco

:::''[[Dragón Rapide (película)]] '', que utilisa com a títul el nom del [[Dragó Rapide|avión en el que Franco va eixir de Canàries]]  

:::''[[Dragón Rapide (película)]] '', que utilisa com a títul el nom del [[Dragó Rapide|avión en el que Franco va eixir de Canàries]]  

:::''[[El largo invierno]] ''

:::''[[El largo invierno]] ''

:::''[[Los niños de Rúsia]] ''

:::''[[Los niños de Rússia]] ''

::''[[Una vita venduta]] '' ([[Aldo Florio]], 1976)  

::''[[Una vita venduta]] '' ([[Aldo Florio]], 1976)  

::''[[Las bicicletas són para el verano (película)]] '' ([[Jaime Chávarri]], 1984) adaptació de l'obra de [[Fernando Fernán Gómez]]

::''[[Las bicicletas són para el verano (película)]] '' ([[Jaime Chávarri]], 1984) adaptació de l'obra de [[Fernando Fernán Gómez]]

:''[[El laberint màgic]] '' ([[Max Aub]]), série de cinc noveles:  

:''[[El laberint màgic]] '' ([[Max Aub]]), série de cinc noveles:  

::''[[Camp tancat]],  

::''[[Camp tancat]],  

::[[Camp de sang]],  

::[[Camp de sanc]],  

::[[Camp obert]],  

::[[Camp obert]],  

::[[Camp del moro]],  

::[[Camp del moro]],  

=== Conte i relat ===

=== Conte i relat ===

És inenarrable el nombre de contes i relats basats en  la Guerra Civil espanyola. Es tracta, com diu l'escriptor Ignacio Martínez de Picó, de "relats concebuts des del compromís explícit en un o atre ban, i no està de més recordar que els autors d'alguns d'eixos relats varen colaborar molt activament en labors de propaganda: Arturo Barea i María Teresa Lleó per a l'Espanya republicana; Edgar Neville per a la nacional. Sens dubte, en el fragor de la contesa varen ser molts els escriptors que es varen adaptar a la situació d'emergència i varen alterar el seu sistema de prioritats: contribuir a la victòria bèlica, encara que fora en alguna cosa tan modest com una narració o un poema, estaria sempre per damunt de qualsevol atra consideració"</ref> Una de les principals antologies de relats que aborden diferents perspectives sobre la Guerra Civil espanyola és Parts de guerra (RBA, 2009) d'Ignacio Martínez de Picó (Saragosa, 1960).

És inenarrable el nombre de contes i relats basats en  la Guerra Civil espanyola. Es tracta, com diu l'escriptor Ignacio Martínez de Picó, de "relats concebuts des del compromís explícit en un o atre ban, i no està de més recordar que els autors d'alguns d'eixos relats varen colaborar molt activament en labors de propaganda: Arturo Barea i María Teresa Lleó per a l'Espanya republicana; Edgar Neville per a la nacional. Sens dubte, en el fragor de la contesa varen ser molts els escritors que es varen adaptar a la situació d'emergència i varen alterar el seu sistema de prioritats: contribuir a la victòria bèlica, encara que fora en alguna cosa tan modest com una narració o un poema, estaria sempre per damunt de qualsevol atra consideració"</ref> Una de les principals antologies de relats que aborden diferents perspectives sobre la Guerra Civil espanyola és Parts de guerra (RBA, 2009) d'Ignacio Martínez de Picó (Saragosa, 1960).

Sobre esta antologia, diu l'autor: “Quan vaig reunir els 35 contes de 31 autors de diferents generacions, diferents llocs, que parlen del camp i en la ciutat, des del front i en la rereguarda, l'idea era que l'antologia comprenguera la guerra en la seua totalitat; i que este llibre de relats arribara a substituir a eixa novela colectiva sobre la Guerra Civil que no s'ha escrit; i no sabem si alguna vegada s'escriurà”.<ref>[http://www.aviondepapel.tv/2009/02/ignacio-martinez-de-pison-recopila-una-antologia-de-relatos-que-suple-la-gran-novela-sobre-la-guerra-civil-espanola/ Relats que suplixen la gran novela sobre la Guerra Civil espanyola

Sobre esta antologia, diu l'autor: “Quan vaig reunir els 35 contes de 31 autors de diferents generacions, diferents llocs, que parlen del camp i en la ciutat, des del front i en la rereguarda, l'idea era que l'antologia comprenguera la guerra en la seua totalitat; i que este llibre de relats arribara a substituir a eixa novela colectiva sobre la Guerra Civil que no s'ha escrit; i no sabem si alguna vegada s'escriurà”.<ref>[http://www.aviondepapel.tv/2009/02/ignacio-martinez-de-pison-recopila-una-antologia-de-relatos-que-suple-la-gran-novela-sobre-la-guerra-civil-espanola/ Relats que suplixen la gran novela sobre la Guerra Civil espanyola

::''[[Cançons de guerra]] '' ([[Antonio Machado]])

::''[[Cançons de guerra]] '' ([[Antonio Machado]])

::''[[Vent del poble. Poessia en la guerra]] '' ([[Miguel Hernández]])

::''[[Vent del poble. Poessia en la guerra]] '' ([[Miguel Hernández]])

::''[[Espanya, aparta de mi este calze]] '' ([[Cèsar Vallejo]])

::''[[Espanya, aparta de mi este càliç]] '' ([[Cèsar Vallejo]])

::''[[Espanya en el cor: himne a les glòries del poble en la guerra]] '' ([[Pablo Neruda]])

::''[[Espanya en el cor: himne a les glòries del poble en la guerra]] '' ([[Pablo Neruda]])

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Bando nacional]]

* [[Bando nacional]]

* [[Bando republicà]]

* [[Bando republicà]]

* [[Federico García Lorca]]

* [[Federico García Lorca]]

* [[Fascisme]]

* [[Fascisme]]

* [[Segona Guerra Mundial]]

* [[Segona Guerra Mundial]]

* [[Segona República Espanyola]]

* [[Segona República Espanyola]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.ateneo.unam.mx/textoconstitucion.htm Constitució de la República Espanyola]

* [http://www.ateneo.unam.mx/textoconstitucion.htm Constitució de la República Espanyola]

* [http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/ La Guerra Civil, 70 anys despuix]

* [http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/ La Guerra Civil, 70 anys despuix]