Canvis

El 31 de giner de [[1941]] ingressà com a acadèmic de número en la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 20 de juny d'eixe mateix any fon nomenat corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Despuix de ser professor encarregat d'un Curs de Diplomàtica i Llatí Medieval (1941) en l'Universitat de Barcelona, i en [[1943]] fon catedràtic per oposició de Paleografia i Diplomàtica en destí en [[Oviedo]], Valéncia i en Barcelona ([[1945]]), en la que va deixar la seua impronta acadèmica en les matèries de Biblioteconomia, Bibliologia, Bibliografia, Paleografia i Diplomàtica que rotulava “Laboratori de Ciències Experimentals”, ara Ciències i Tècniques Historiogràfiques.

El 31 de giner de [[1941]] ingressà com a acadèmic de número en la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 20 de juny d'eixe mateix any fon nomenat corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Despuix de ser professor encarregat d'un Curs de Diplomàtica i Llatí Medieval (1941) en l'Universitat de Barcelona, i en [[1943]] fon catedràtic per oposició de Paleografia i Diplomàtica en destí en [[Oviedo]], Valéncia i en Barcelona ([[1945]]), en la que va deixar la seua impronta acadèmica en les matèries de Biblioteconomia, Bibliologia, Bibliografia, Paleografia i Diplomàtica que rotulava “Laboratori de Ciències Experimentals”, ara Ciències i Tècniques Historiogràfiques.

En [[1953]] fon nomenat inspector de Biblioteques de la zona de Llevant, districtes universitaris de la zona de Barcelona i Valéncia.

En [[1953]] fon nomenat inspector de Biblioteques de la zona de Llevant, districtes universitaris de la zona de Barcelona i Valéncia.

Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].  

Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].

 

En l'any [[1948]] fon distinguit com a membre corresponent de la American Numismatic Society of New York, cap de Secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del CSIC i conseller del Patronat José María Cuadrado del CSIC de Madrit, aixina com corresponent de diverses Acadèmies: de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de [[Còrdova]], de l'Institut Fernán González, de l'Acadèmia Burgense ([[1950]]), membre corresponent de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]] ([[1950]]), membre fundador de la Societat Iberoamericana d'Estudis Numismàtics ([[1953]]), Chevalier (Cavaller) de l'Ordre des Palmes Academiques ([[1957]]), vicedecà ([[1953]]) i decà ([[1958]]) de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona, comendatore dell'Ordine al Merito de la República Italiana ([[1959]]), Premi Javier Conde Garriga de l'Associació de Numismàtica Espanyola per l'obra Bibliografia de l'Història Monetària d'Espanya ([[1961]]), conseller de la Delegació en Barcelona de l'Institució Ferrando el Catòlic en [[Saragossa]] ([[1963]]), membre corresponent de l'Acadèmia Uruguayana i Argentina de Numismàtica (2 de decembre de 1954), Carta de Fidalguia de l'Associació de Fidalcs a Fur d'Espanya el 11 d'abril de [[1966]], Medaglia Cultural d'Ore Ministeri degli Affari Esteri de [[Roma]] al mèrit cultural, otorgada per la Diputació Provincial de Barcelona ([[1972]]), conseller d'honor del CSIC (23 d'abril de [[1973]]), Medalla d'Argent de la Província otorgada per la “intensa llabor desplegada a lo llarc de la seua vida professional a favor de la Província” ([[1979]]), Medalla del Archer. M. Huntington Award de [[1979]] de la American Numismatic Society de [[Nova York]], Corresponding member of the [[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] (1 de març de [[1983]]), president d'honor de l'Associació Numismàtica Espanyola.

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegàs]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt a [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://dbe.rah.es/biografias/27625/felipe-mateu-i-llopis Biografia de Felip Mateu i Llopis - Real Acadèmia de l'Història]

* [http://dbe.rah.es/biografias/27625/felipe-mateu-i-llopis Biografia de Felip Mateu i Llopis - Real Acadèmia de l'Història]