26 035
edicions
Canvis
→Biografia
== Biografia ==
== Biografia ==
Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari en [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, on va ser discípul d'Elías Tormo i Manuel Gómez-Moreno. La seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].
Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el 30 de setembre de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].
En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegàs]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt a [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.
Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el 10 de juliol de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona (24 de juliol de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).
En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de novembre de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En març de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).
En la nova etapa (1940- 1972), el seu destí fon [[Barcelona]] com a director de la Biblioteca de Catalunya, ajustades les seues sigles a Biblioteca Central de la Diputació. Va prendre possessió de director per oposició (Orde Ministerial de 10 d'agost de 1940). Nomenat vocal del Patronat Menéndez i Pelayo del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC) i cap del Servici de Recuperació Bibliogràfica del Ministeri d'Educació Nacional en Barcelona fon director de l'Anuari de la Biblioteca Central i de les Populars i Especials de la Diputació Provincial de Barcelona. Director i professor de l'Escola de Bibliotecàries de la Diputació ([[1940]]), també va fundar i va dirigir la revista ''Biblioteconomía''.
El 31 de giner de [[1941]] ingressà com a acadèmic de número en la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 20 de juny d'eixe mateix any fon nomenat corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Despuix de ser professor encarregat d'un Curs de Diplomàtica i Llatí Medieval (1941) en l'Universitat de Barcelona, i en [[1943]] fon catedràtic per oposició de Paleografia i Diplomàtica en destí en [[Oviedo]], Valéncia i en Barcelona ([[1945]]), en la que va deixar la seua impronta acadèmica en les matèries de Biblioteconomia, Bibliologia, Bibliografia, Paleografia i Diplomàtica que rotulava “Laboratori de Ciències Experimentals”, ara Ciències i Tècniques Historiogràfiques.
En l'any [[1948]] fon distinguit com a membre corresponent de la American Numismatic Society of New York, cap de Secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del CSIC i conseller del Patronat José María Cuadrado del CSIC de Madrit, aixina com corresponent de diverses Acadèmies: de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de [[Còrdova]], de l'Institut Fernán González, de l'Acadèmia Burgense ([[1950]]), membre corresponent de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] de la [[Diputació de Valéncia]] ([[1950]]), membre fundador de la Societat Iberoamericana d'Estudis Numismàtics ([[1953]]), Chevalier (Cavaller) de l'Ordre des Palmes Academiques ([[1957]]), vicedecà ([[1953]]) i decà ([[1958]]) de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona,
En [[1953]] fon nomenat inspector de Biblioteques de la zona de Llevant, districtes universitaris de la zona de Barcelona i Valéncia.
Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].
En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegàs]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt a [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://dbe.rah.es/biografias/27625/felipe-mateu-i-llopis Biografia de Felip Mateu i Llopis - Real Acadèmia de l'Història]
* [http://dbe.rah.es/biografias/27625/felipe-mateu-i-llopis Biografia de Felip Mateu i Llopis - Real Acadèmia de l'Història]