Canvis

[[Archiu:Ayuntamiento Cinctorres.jpg|266px|right]]

[[Archiu:Ayuntamiento Cinctorres.jpg|266px|right|Ajuntament]]

'''Cinctorres''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[Els Ports]].

'''Cinctorres''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[Els Ports]].

Cinctorres és un municipi de la comarca d'Els Ports que està emplaçat en un chicotet altiplà entre el mont Boyalar i la vall del riu Caldes. Una ubicació privilegiada que permet al visitant gojar d'espectaculars paisages, al mateix temps que té l'oportunitat de descobrir els tesors històrics, arquitectònics i culturals d'esta emblemàtica localitat. Conta en 516 habitants ([[INE]] [[2007]]).

Cinctorres és un municipi de la comarca d'Els Ports que està emplaçat en un chicotet altiplà entre el mont Boyalar i la vall del riu Caldes. Una ubicació privilegiada que permet al visitant gojar d'espectaculars paisages, al mateix temps que té l'oportunitat de descobrir els tesors històrics, arquitectònics i culturals d'esta emblemàtica localitat. Conta en 399 habitants ([[INE]] [[2018]]).

== Història ==

== Història ==

Cinctorres és d'orige àrap, que va ser conquistada en [[1231]] per [[Blasco de Alagón]] i donada a la família ''En Torres''. Posteriorment va passar a la [[Corona d'Aragó]] com a poble depenent de [[Morella]]. [[Carles II]] li va concedir l'autonomia municipal en [[1691]].

Cinctorres és d'orige àrap, que va ser conquistada en l'any [[1231]] per [[Blasco de Alagón]] i donada a la família ''En Torres''. Posteriorment va passar a la [[Corona d'Aragó]] com a poble depenent de [[Morella]]. [[Carles II]] li va concedir l'autonomia municipal en l'any [[1691]].

== Edificis i llocs d'interés ==

== Edificis i llocs d'interés ==

 

L'història de Cinctorres queda patent a través dels seus edificis monumentals com la Casa Consistorial; cases senyorials com la Casa Palau Santjoans; la Casa Capellanets; la Casa el Fidebé o l'antic Hospital del [[sigle XVI]] a on s'ubica el Museu Municipal.   

L'història de Cinctorres queda patent a través dels seus edificis monumentals com la Casa Consistorial; cases senyorials com la Casa Palau Santjoans; la Casa Capellanets; la Casa el Fidebé o l'antic Hospital del [[sigle XVI]] a on s'ubica el Museu Municipal.   

=== Casa Consistorial ===

=== Casa Consistorial ===

L'edifici de l'Ajuntament conegut popularment com a ''Casa de la Vila'', es troba la seua estructura igual que en el seu orige. És un eixemple del gòtic civil, que conserva un magnífic retaule de Sant Pere del [[sigle XV]]. Es tracta d'un edifici construit entre els sigles XV i XVI, situat en la Plaça Vella de Cinctorres. En l'exterior destaca la porta de pedra que forma una arcada de mig punt i el porche flanquejat en arcs rebaixats.

L'edifici de l'Ajuntament conegut popularment com a ''Casa de la Vila'', es troba la seua estructura igual que en el seu orige. És un eixemple del gòtic civil, que conserva un magnífic retaule de Sant Pere del [[sigle XV]]. Es tracta d'un edifici construit entre els sigles XV i XVI, situat en la Plaça Vella de Cinctorres. En l'exterior destaca la porta de [[pedra]] que forma una arcada de mig punt i el porche flanquejat en arcs rebaixats.

=== Palau de Santjoans ===

=== Palau de Santjoans ===

== Demografia ==

== Demografia ==

En [[1511]] tenía uns 400 habitants, 1.537 en [[1900]], 598 en [[1994]] i en l'últim cens, el [[2007]], tenía 516.  

En l'any [[1511]] tenía uns 400 habitants, 1.537 en [[1900]], 598 en [[1994]] i en l'últim cens, el [[2007]], tenía 516.  

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" {{tablabonita}}

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2019]]

|-

|-

| align=center| 635 || align=center| 605 || align=center| 598 || align=center| 591 || align=center| 551 || align=center| 520 || align=center| 517 || align=center| 509 || align=center| 526 || align=center| 516

| align=center| 635 || align=center| 605 || align=center| 598 || align=center| 591 || align=center| 551 || align=center| 520 || align=center| 517 || align=center| 509 || align=center| 526 || align=center| 516 || align=center| 399

|}

|}

== Parages de valor ecològic ==  

== Parages de valor ecològic ==  

Cinctorres també oferix parages de gran valor ecològic com la Roca Parda o la Roca Roja, parets de roca espectaculars en excelens vistes panoràmiques, a on aniuen els buitres en les seues altes penyes. En el seu entorn natural predomina el bosc de carrasca, sabina, pi roig i roure junt a plantes aromàtiques com el timonet, espígol, camamirla o sàlvia.

Cinctorres també oferix parages de gran valor ecològic com la Roca Parda o la Roca Roja, parets de roca espectaculars en excelens vistes panoràmiques, a on aniuen els buitres en les seues altes penyes. En el seu entorn natural predomina el bosc de [[carrasca]], [[sabina]], [[Pi (arbre)|pi]] roig i [[roure]] junt a plantes aromàtiques com el [[Timó|timonet]], [[espígol]], [[camamirla]] o [[sàlvia]].

=== Jaciments ===

=== Jaciments ===

== Festes locals ==

== Festes locals ==

* [[Sant Antoni Abat]]. Són a finals de [[giner]] i principis de [[febrer]] (30, 31 i 1). La [[Santantonà]], representació teatral de la vida del sant. El [[dissabte]] de matí es va al bosc a buscar la [[llenya]] per a montar la barraca (foguera). Per la vesprà es porta fins al poble, passejant la fusta pels carrers del poble en cavalleries. De nit, es beneïxen els animals en repartiment de coquetes i una copeta d'aiguardent.

* [[Sant Antoni Abat]]. Són a finals de [[giner]] i principis de [[febrer]] (30, 31 i 1). La [[Santantonà]], representació teatral de la vida del sant. El [[dissabte]] de matí es va al bosc a buscar la [[llenya]] per a montar la barraca (foguera). Per la vesprà es porta fins al poble, passejant la [[fusta]] pels carrers del poble en cavalleries. De nit, es beneïxen els animals en repartiment de coquetes i una copeta d'aiguardent.

* Romeries. La primavera és época de romeria a vàries ermites. En totes elles es beneïxen les primes i els térmens, que s'encarreguen de repartir els organisadors de la romeria, denominats majorals. El dumenge més pròxim al 25 d'abril es fa la romeria a l'ermita de Sant Marcos. El següent dumenge se celebra la romeria a Sant Pere. El segon dissabte del més de [[maig]] té lloc la romeria a Sant Cristòfol de Saranyana, i al sendemà, es fa la romeria a la Verge Maria de Gràcia.

* Romeries. La primavera és época de romeria a vàries ermites. En totes elles es beneïxen les primes i els térmens, que s'encarreguen de repartir els organisadors de la romeria, denominats majorals. El dumenge més pròxim al 25 d'abril es fa la romeria a l'ermita de Sant Marcos. El següent dumenge se celebra la romeria a Sant Pere. El segon dissabte del més de [[maig]] té lloc la romeria a Sant Cristòfol de Saranyana, i al sendemà, es fa la romeria a la Verge Maria de Gràcia.