Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Navaixes]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Navaixes]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Faustino Fuertes Ferrer''' (Corbalán, [[Terol]], 23 de febrer de [[1882]] - [[Navaixes]], 30 de decembre de [[1925]]) fon un mestre [[Espanya|espanyol]]. | + | '''Faustino Fuertes Ferrer''' ([[Corbalán]], [[Terol]], [[23 de febrer]] de [[1882]] - [[Navaixes]], [[30 de decembre]] de [[1925]]) fon un mestre [[Espanya|espanyol]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Cursà els seus primers estudis en l'escola del seu poble natal. En els pobles menuts en aquella época quan els chiquets complien els 10, 11 o 12 anys se dedicaven al pastoreig i al camp. Faustino Fuertes, de ben jove, realisà moltes activitats com llaurador, pastor, forner i també de fuster fins que arribà a ser mestre, el seu somi. | | Cursà els seus primers estudis en l'escola del seu poble natal. En els pobles menuts en aquella época quan els chiquets complien els 10, 11 o 12 anys se dedicaven al pastoreig i al camp. Faustino Fuertes, de ben jove, realisà moltes activitats com llaurador, pastor, forner i també de fuster fins que arribà a ser mestre, el seu somi. |
| | | |
− | En sa vida de mestre s'entregà a la seua professió vocacional, despuix de grans sacrificis per a iniciar i finalisar els seus estudis. Al provindre d'una família humil tingué que pagar-se els seus estudis venent sòcs de fusta que feya. Degué d'estudiar la seua carrera amparat en el Real Decret de 17 d'agost de [[1901]], el qual contemplava un pla de formació per als mestres. Eixe pla de formació estava basat en un exàmen d'ingrés despuix de l'ensenyança primària, tres cursos de carrera i una revàlida. Aprovada la revàlida se tenia dret a participar en un concurs de vacants en el títul de Mestre Elemental, per a ser Mestre Superior se necessitaven dos anys més de carrera. Fins a l'any [[1902]] la selecció de mestres depenia dels ajuntaments (ademés el mestre era l'encarregat del cor i del rellonge de l'Iglésia). Eixe pla fon suprimit l'any [[1914]] unificant-se la carrera en una sola titulació. | + | En sa vida de mestre s'entregà a la seua professió vocacional, despuix de grans sacrificis per a iniciar i finalisar els seus estudis. Al provindre d'una família humil tingué que pagar-se els seus estudis venent sòcs de fusta que feya. Degué d'estudiar la seua carrera amparat en el Real Decret de 17 d'agost de [[1901]], el qual contemplava un pla de formació per als mestres. Eixe pla de formació estava basat en un exàmen d'ingrés despuix de l'ensenyança primària, tres cursos de carrera i una revàlida. Aprovada la revàlida se tenia dret a participar en un concurs de vacants en el títul de Mestre Elemental, per a ser Mestre Superior se necessitaven dos anys més de carrera. Fins a l'any [[1902]] la selecció de mestres depenia dels ajuntaments (ademés el mestre era l'encarregat del cor i del [[rellonge]] de l'Iglésia). Eixe pla fon suprimit en l'any [[1914]] unificant-se la carrera en una sola titulació. |
| | | |
| Finalisats els seus estudis, Faustino es casà en Dominica Herrero Fuertes, del matrimoni naixqueren dos fills: Paquita i Ignacio, est últim faltà als setze anys d'edat. | | Finalisats els seus estudis, Faustino es casà en Dominica Herrero Fuertes, del matrimoni naixqueren dos fills: Paquita i Ignacio, est últim faltà als setze anys d'edat. |
| | | |
− | Eixercí la seua professió en pobles com: Cedrillas, Valdecebro, Cañada de Venatanduel, Mezquita (per dos voltes), Cariñena, Corbalán, Terol i Navaixes, a on faltà el 30 de decembre de 1952, poc despuix d'haverse jubilat. | + | Eixercí la seua professió en pobles com: [[Cedrillas]], [[Valdecebro]], [[Canyada de Venatanduel|Cañada de Venatanduel]], [[Mezquita]] (per dos voltes), [[Carinyena|Cariñena]], Corbalán, [[Terol]] i [[Navaixes]], a on faltà el 30 de decembre de 1952, poc despuix d'haverse jubilat. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |