Canvis

sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.
 
La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.
   −
== Econòmics ==
+
== Crisis econòmica ==
=== Atur ===
  −
El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.
  −
 
  −
D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.
  −
 
  −
=== Pobrea ===
  −
En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.
     −
=== Pensions ===
+
=== Crisis immobiliària ===
Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.
+
=== Deute espanyol ===
 
+
=== Entitats financeres ===
Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.
+
=== Oligopoli de les energies ===
 
+
=== Productivitat ===
En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.
      
=== Cupo vasc-navarrés ===
 
=== Cupo vasc-navarrés ===
 
El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.
 
El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.
   −
== Polítics ==
+
== Crisis territorial ==
=== Despesa i deute públic ===
      
=== Comunitats autònomes ===
 
=== Comunitats autònomes ===
Llínea 32: Llínea 23:  
* parlaments
 
* parlaments
 
=== Duplicitats administratives ===
 
=== Duplicitats administratives ===
 +
 +
== Polítics ==
 +
=== Despesa i deute públic ===
 +
 +
=== Separació de poders ===
 
=== Senat ===
 
=== Senat ===
 
Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.
 
Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.
   −
=== Polítics ===
+
=== Crisis institucional  ===
 
En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.
 
En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.
   Llínea 50: Llínea 46:  
Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.
 
Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.
    +
=== Transparència ===
 +
=== Bipartidisme ===
    
=== Número de polítics ===
 
=== Número de polítics ===
Llínea 67: Llínea 65:     
== Immigració ==
 
== Immigració ==
== Educació ==
  −
=== Massa universitats ===
     −
=== Adoctrinament ===
+
 
 +
 
 +
== Crisis social ==
 +
 
 +
=== Pobrea ===
 +
En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.
 +
 
 +
=== Pensions ===
 +
Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.
 +
 
 +
Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.
 +
 
 +
En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.
 +
 
 +
=== Educació ===
 +
==== Massa universitats ====
 +
 
 +
==== Adoctrinament ====
 
{{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}
 
{{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}
 
En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.
 
En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.
 +
 +
=== Desocupació ===
 +
El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.
 +
 +
D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.
 +
 +
=== Emigració ===
 +
=== Retallades ===
 +
=== Sanitat ===