124 718
edicions
Canvis
mLlínea 41:
Llínea 41: − + + − + − + + + + + + + − + − * Les muralles de Segòvia + − Ya existien quan Alfonso VI de Lleó va arrebatar la ciutat als àraps, qui va manar ampliar-la aplegant a tindre un perímetro de 3 quilómetros, huitanta torres, cinc portes i varies portelles. La seua construcció es va realisar principalment en sellars de granit, encara que també es varen reutilisar làpides de la necròpolis romana. La muralla recorre el caixco antic, i en l'actualitat conserva tres portes: Sant Cebrià, de gran austeritat; Santiago, d'aspecte mudéixar; i Sant Andrés, porta d'accés a la judería; i les portelles del Consol, de Sant Joan, del Sol i de la Lluna. − − − − Monasteris i convents − − ; el monasteri de la Humil Encarnació en les monges de l'orde de Sant Agustín; el monasteri de l'Inmaculada Concepció en les monges *concepcionistas *franciscanas; el monasteri de Sant Vicente el Real en les monges de l'orde del *Císter; el monasteri de Sant Antonio el Real en les germanes @clarisa de l'orde de Santa Clara; el convent de Sant Joan de la Creu en els flares de la *carmelitas *descalzos; el convent de Sant Josep en les monges *carmelitas descalces de clausura; el convent del Corpus *Christi en les germanes @clarisa de l'orde de Santa Clara; el convent de Sant Dumenge el Real en les monges o mares *dominicas de clausura; i el convent de Sant Joan de Deu en les germanes *franciscanas de la tercera orde de Sant Francisco. − + Llínea 77:
Llínea 77: − + − + − + + − + +
→Patrimoni
Dins dels seus monuments destaquen:
Dins dels seus monuments destaquen:
* L'aqüeducte de Segòvia, localisat en l'emblemàtica plaça de l'Azoguejo, és el símbol distintiu de la ciutat; es desconeix la data de la seua construcció, que va poder portar-se a terme a finals del [[Sigle I]] o principis del [[Sigle II]] i es tracta de l'obra d'ingenieria civil romana més important d'Espanya.
'''* L'[[aqüeducte de Segòvia]]'''
Localisat en l'emblemàtica plaça de l'Azoguejo, és el símbol distintiu de la ciutat; es desconeix la data de la seua construcció, que va poder portar-se a terme a finals del [[Sigle I]] o principis del [[Sigle II]] i es tracta de l'obra d'ingenieria civil romana més important d'Espanya.
Va ser realisat en uns 25.000 sellars de granit units sense cap tipo d'argamasa, té una llongitut de 818 metros en la seua part més visible; encara que no cal oblidar que el seu recorregut total és d'uns 15 km des de l'assut de captació pròxim a l'embassament de Pont Alta. Consta de més de 170 arcs i la seua part més alta medix 29 metros, mesura que alcança en la plaça de l'Azoguejo, la seua zona més visitada.17
Va ser realisat en uns 25.000 sellars de granit units sense cap tipo d'argamasa, té una llongitut de 818 metros en la seua part més visible; encara que no cal oblidar que el seu recorregut total és d'uns 15 km des de l'assut de captació pròxim a l'embassament de Pont Alta. Consta de més de 170 arcs i la seua part més alta medix 29 metros, mesura que alcança en la plaça de l'Azoguejo, la seua zona més visitada.17
* Alcàsser de Segòvia
'''* Alcàsser de Segòvia'''
L'alcàsser de Segòvia, palau real situat en la part alta d'una roca entre els rius Eresma i Clamor, apareix documentat per primera volta en l'any [[1122]], encara que és possible que existira en época anterior. Va ser una de les residències favorites dels reis de Castella, construït en la transició del romànic al gòtic, i en el que destaca la decoració mudéixar dels seus amplis salons. L'edifici s'articula a través de dos patis i posseïx dos torres, la de l'Homenage i la de Juan II. Va ser residència favorita d'Alfonso X El Sabio i d'Enrique IV, i d'ell va partir Isabel la Catòlica per a ser proclamada reina de Castella en la plaça major. Devastat per un incendi en l'any [[1862]], va ser posteriorment reconstruït. Alberga en l'actualitat l'Archiu General Militar de Segòvia i el museu del Real Colege d'Artilleria, gestionat pel Patronat de l'Alcázar.
L'alcàsser de Segòvia, palau real situat en la part alta d'una roca entre els rius Eresma i Clamor, apareix documentat per primera volta en l'any [[1122]], encara que és possible que existira en época anterior. Va ser una de les residències favorites dels reis de Castella, construït en la transició del romànic al gòtic, i en el que destaca la decoració mudéixar dels seus amplis salons. L'edifici s'articula a través de dos patis i posseïx dos torres, la de l'Homenage i la de Juan II. Va ser residència favorita d'Alfonso X El Sabio i d'Enrique IV, i d'ell va partir Isabel la Catòlica per a ser proclamada reina de Castella en la plaça major. Devastat per un incendi en l'any [[1862]], va ser posteriorment reconstruït. Alberga en l'actualitat l'Archiu General Militar de Segòvia i el museu del Real Colege d'Artilleria, gestionat pel Patronat de l'Alcázar.
* Monasteri de Sant Antonio el Real
'''* Les muralles de Segòvia'''
Ya existien quan Alfonso VI de Lleó va arrebatar la ciutat als àraps, qui va manar ampliar-la aplegant a tindre un perímetro de 3 quilómetros, huitanta torres, cinc portes i varies portelles. La seua construcció es va realisar principalment en sellars de granit, encara que també es varen reutilisar làpides de la necròpolis romana. La muralla recorre el caixco antic, i en l'actualitat conserva tres portes: Sant Cebrià, de gran austeritat; Santiago, d'aspecte mudéixar; i Sant Andrés, porta d'accés a la judería; i les portelles del Consol, de Sant Joan, del Sol i de la Lluna.
===Arquitectura religiosa===
'''* Monasteri de Sant Antonio el Real'''
El monasteri de Sant Antonio el Real era l'antic pabelló de caça d'Enrique IV i més tart es va convertir en convent. Són únics els seus sostres artesonats d'estil mudéixar que daten tots de l'any [[1455]]. L'iglésia presenta un sostre mudéixar i el claustre (ara convertit en museu) presenta atres eixemples de sostres mudéixares de tècnica nazarí. Dèu monges seguixen vivint en el convent.
El monasteri de Sant Antonio el Real era l'antic pabelló de caça d'Enrique IV i més tart es va convertir en convent. Són únics els seus sostres artesonats d'estil mudéixar que daten tots de l'any [[1455]]. L'iglésia presenta un sostre mudéixar i el claustre (ara convertit en museu) presenta atres eixemples de sostres mudéixares de tècnica nazarí. Dèu monges seguixen vivint en el convent.
* La catedral de Santa María
'''* La catedral de Santa María'''
És l'última catedral gòtica que es va construir en Espanya. Està considerada com l'obra mestra del gòtic vasc-castellà i li la coneix com “La Dama de les Catedrals”. Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada front a l'alcasser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en l'any [[1520]]. Va ser consagrada en [[1768]] i té unes dimensions de 105 metros de llarc, 50 m. d'ample i 33m. d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i dispon de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruts i la de Sant Geroteo, primer bisbe de la diòcesis.
És l'última catedral gòtica que es va construir en Espanya. Està considerada com l'obra mestra del gòtic vasc-castellà i li la coneix com “La Dama de les Catedrals”. Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada front a l'alcasser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en l'any [[1520]]. Va ser consagrada en [[1768]] i té unes dimensions de 105 metros de llarc, 50 m. d'ample i 33m. d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i dispon de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruts i la de Sant Geroteo, primer bisbe de la diòcesis.
'''* Monasteri del Parral'''
* Monasteri del Parral
El monasteri de Santa María del Parral dels monges jerónios, encara actiu en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota Espanya de l'orde de Sant Jerónim.
El monasteri de Santa María del Parral dels monges jerónios, encara actiu en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota Espanya de l'orde de Sant Jerónim.
Aixina mateix, la ciutat conserva un important conjunt d'iglésies romàniques tant de pedra com de rajola, aon es destaquen: l'iglésia de Sant Esteban, l'iglésia de Sant Millán, l'iglésia de Sant Martín, l'iglésia de la Santíssima Trinitat, l'iglésia de Sant Andrés, l'iglésia de Sant Clemente, l'iglésia dels Sants Just i Pastor, l'iglésia de la Vera Cruz i l'iglésia de Sant Salvador, entre unes atres.
Aixina mateix, la ciutat conserva un important conjunt d'iglésies romàniques tant de pedra com de rajola, aon es destaquen: l'iglésia de Sant Esteban, l'iglésia de Sant Millán, l'iglésia de Sant Martín, l'iglésia de la Santíssima Trinitat, l'iglésia de Sant Andrés, l'iglésia de Sant Clemente, l'iglésia dels Sants Just i Pastor, l'iglésia de la Vera Cruz i l'iglésia de Sant Salvador, entre unes atres.
===Arquitectura civil===
===Arquitectura civil===
L'arquitectura civil tradicional es caracterisa per un estil propi de teulades segovianes de teixixca, en la típica decoració d'esgrafiats en les fronteres.
L'arquitectura civil tradicional es caracterisa per un estil propi de teulades segovianes de teixixca, en la típica decoració d'esgrafiats en les fronteres.
La ciutat conta en numerosos palaus medievals en fronteres, portades, patis de columnes, escuts i *torreons.
La ciutat conta en numerosos palaus medievals en fronteres, portades, patis de columnes, escuts i torreons com:
* Portada del palau dels Marquesos de Quintanar
* Portada del palau dels Marquesos de Quintanar
* Palauet castellà Ayala Berganza de finals del Sigle XV, declarat Monument Històric-Artístic. Per un assessinat múltiple succeït a finals del sigle XIX és conegut pels segovians com "la casa del crim".
* Palauet castellà Ayala Berganza de finals del Sigle XV, declarat Monument Històric-Artístic. Per un assessinat múltiple succeït a finals del sigle XIX és conegut pels segovians com "la casa del crim".
===Parcs i jardins===
===Parcs i jardins===
*Jardins de l'Alcasser
'''*Jardins de l'Alcasser'''
Els jardins de l'Alcasser s'alcen en l'esplanada a on es trobava l'antiga catedral i el palau episcopal, i varen començar a crear-se en motiu del matrimoni en l'alcasser de Felipe II en Ana d'Àustria en l'any [[1570]], entre els anys [[1816]] i [[1817]] varen començar a plantar-se els primers arbres, i es varen tancar en el reixat que existix actualment. Varen ser arrasats per l'incendi sofrit en l'alcasser en l'any 1862, i novament recuperats en l'any [[1882]].
Els jardins de l'Alcasser s'alcen en l'esplanada a on es trobava l'antiga catedral i el palau episcopal, i varen començar a crear-se en motiu del matrimoni en l'alcasser de Felipe II en Ana d'Àustria en l'any [[1570]], entre els anys [[1816]] i [[1817]] varen començar a plantar-se els primers arbres, i es varen tancar en el reixat que existix actualment. Varen ser arrasats per l'incendi sofrit en l'alcasser en l'any 1862, i novament recuperats en l'any [[1882]].
* Racó ajardinat en Segòvia
'''* Racó ajardinat en Segòvia'''
La plaça de la Mercé va ser el primer jardí públic portat a terme per l'ajuntament dins del recint amurallat i en l'actualitat és un dels millors i més bells de la ciutat. Deu el seu nom a l'antic convent de flares mercedaris que s'ubicava en el mateix lloc i va començar a realisar-se a mitan del sigle XIX en la plantació d'arbres i l'instalació d'una font, substituïda posteriorment per l'actual, més àmplia i d'aspecte senyorial; dispon de zona infantil.
La plaça de la Mercé va ser el primer jardí públic portat a terme per l'ajuntament dins del recint amurallat i en l'actualitat és un dels millors i més bells de la ciutat. Deu el seu nom a l'antic convent de flares mercedaris que s'ubicava en el mateix lloc i va començar a realisar-se a mitan del sigle XIX en la plantació d'arbres i l'instalació d'una font, substituïda posteriorment per l'actual, més àmplia i d'aspecte senyorial; dispon de zona infantil.
* El Passeig del Saló és un dels més antics jardins de la ciutat, puix va ser creat en l'any [[1786]] per la Societat Econòmica d'Amics del País de Segòvia, i dos anys despuix es va començar la plantació d'arbres. En [[1846]] es varen instalar diverses fonts i va tornar a replantar-se de diferents espècies. En l'actualitat i per la pressió política este bell parc es troba en perill davant el proyecte de realisació d'un aparcament subterràneu baix el mateix. Dit aparcament es considera injustificable des del punt de vista de la UNESCO.
'''* El Passeig del Saló'''
És un dels més antics jardins de la ciutat, puix va ser creat en l'any [[1786]] per la Societat Econòmica d'Amics del País de Segòvia, i dos anys despuix es va començar la plantació d'arbres. En [[1846]] es varen instalar diverses fonts i va tornar a replantar-se de diferents espècies. En l'actualitat i per la pressió política este bell parc es troba en perill davant el proyecte de realisació d'un aparcament subterràneu baix el mateix. Dit aparcament es considera injustificable des del punt de vista de la UNESCO.
* Els jardinets de Sant Roc, situats junt a la denominada "Passejada Nova" varen ser oberts al públic en [[1872]], encara que ya dèu anys abans es va ubicar una font pública en ells. En l'any [[1943]] varen ser el lloc a on es va ubicar un pabelló dedicat a la Fira de Mostres, edifici que encara es conserva i constituïx un dels elements característics dels jardins.
'''* Els jardinets de Sant Roc'''
Situats junt a la denominada "Passejada Nova" varen ser oberts al públic en [[1872]], encara que ya dèu anys abans es va ubicar una font pública en ells. En l'any [[1943]] varen ser el lloc a on es va ubicar un pabelló dedicat a la Fira de Mostres, edifici que encara es conserva i constituïx un dels elements característics dels jardins.