78 854
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'davall' a 'devall'
[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
[[File:Delta Pride Catfish farm harvest.jpg|thumb|25]|Pescadors de graja de [[Mississipi]]]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
'''L'Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustàceus i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés de cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi han moltes més:
Dins de la mateixa podem diferenciar vàries variants, com les de devall nomenades, encara que hi ha moltes més:
* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en menuda escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>
* L'''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>
* La ''aqüicultura de menuda escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats menudes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* L'''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més menudes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* L'''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* L'''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt menuda (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* L'''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
* L'''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>
Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''
Com hem dit dalt, també tenim els següents térmens ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''
== Senyes d'interés ==
== Senyes d'interés ==
[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].
[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En 2011, la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En 2013, les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any 2010.
La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. L'aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arc iris), [[llobarro]] i [[oblada]].
[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).
Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.
Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.
En el Mediterràneu en 1997, Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.
En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.
Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de 1995 sobre Poblacions de Peixos de l'[[ONU]] i també està obligada des de 1996 per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de 1993. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.
Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.
== Sector de producció ==
== Sector de producció ==
Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.
Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.
Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.
Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueig) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueig) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceus i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.
* Subsector de peixca marítima
* Subsector de peixca marítima
La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers països. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpodos o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llangostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts d'emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.
Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.
Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.
Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).
Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de països tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el lluç, [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla]], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).
El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.
El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.
* Perfil de les captures
El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.
# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de Lluç, [[rap]], [[gall]], [[cigala]], abadajet, sardina, cavalla, [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el lluç, [[moll]], sardina, [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó i [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], rata i [[gamba]], (en [[castellà]] camarón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpodos]], lluç, gamba, sardina, [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpodos]] i lluç.
# En el calat de l'Atlàntic suroriental túnits i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic túnits i crustàceus.
# En el calat de l'Oceà Pacífic túnits i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>
* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.
Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterràneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>
Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall a on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]
== Aqüicultura espanyola ==
El Pla Estratègic de l'Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.
Les temàtiques dels proyectes són les següents:
* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els mètodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.
Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>
== Producció d'aqüicultura ==
La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.
[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:
* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.
* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.
Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:
* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.
Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura marina de l'any 2018''', va ser la següent:
* '''PEIXOS'''
# [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
# [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
# [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
# [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
# [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
# [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
# [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
# [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
# [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
# [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
# [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.
Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25 Tn.
En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.
* '''CRUSTÀCEUS'''
# ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
# [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
# [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
# [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
# [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.
Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.
* '''ANÈLITS'''
# [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.
* '''CNIDARIOS'''
# [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.
* '''ROTÍFERS'''
# [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.
* '''MOLUSCS'''
Dins del moluscs, tenim els ''cefalòpodos'':
# [[Polp]] o (pulpo en [[castellà]] (''Octopus vulgaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,84 Tn.
Despuix els ''bivalvos'' en [[castellà]], en les següents classes:
# (Abalón japonés en [[castellà]] (''Haliotis discus hannai'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 2,68 Tn.
# [[Pechina bavosa]] o (almeja babosa en [[castellà]] (''Venerupis corrugata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 247,43 Tn.
# [[Pechina fina]] o (almeja fina en [[castellà]] (''Ruditapes decussatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,02 Tn. En la de Catalunya 2,19 Tn. I en la de Galícia 144,19 Tn, fent la totalitat de 146,40 Tn.
# [[Pechina japonesa]] o (almeja japonesa en [[castellà]] (''Ruditapes philippinarum'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,20 Tn. En la de Catàbria 289,60 Tn. En la de Catalunya 8,29 Tn. I en la de Galícia 1.090,49 Tn, fent la totalitat de 1.388,58 Tn.
# [[Berberecho]] (''Cerastoderma edule''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat de 1,16 Tn, i en la de Galícia 348,78, sumant la totalitat de 349,94 Tn.
# (Escupiña grabada en [[castellà]] (''Venus verrucosa'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Balears la cantitat de 0,146 Tn i en la de Catalunya 0,027 Tn, fent un total de 0,17 Tn.
# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 935,62 Tn. En la de Balears 64,145 Tn. En la de Catalunya 3.201,14 Tn. En la Comunitat Valenciana 891,89 Tn. I en la de Galícia 278.707,76 Tn, sumant la totalitat de 283.800,56 Tn.
# [[Navaixa recta]] o (navaja recta en [[castellà]] (''Ensis ensis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 7,80 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 15,03 Tn. En la de Cantàbria 10,27 Tn. En la de Catalunya 231,16 Tn. En la Comunitat Valenciana 34,14 Tn. En la de Galícia 428,57 Tn. I en el Principat d'Astúries 26,42 Tn. Sumant un total de 745,59 Tn.
# [[Ostra]] o (ostra plana en [[castellà]] (''Ostrea edulis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 325,2 Tn.
# [[Vieira]] de la mateixza forma en [[castellà]] (''Pecten maximus''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,05 Tn.
# (Volandeira en [[castellà]] (''Aequipecten opercularis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 1,14 Tn.
Ara passem als ''Gasteròpodos'':
# ^(Cañaílla en [[castellà]] (''Bolinus brandaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 4 Tn.
Sent la suma total dels moluscs 287.020,44 Tn, repartit entre les Comunitats Autònomes nomenades.
En relació a la '''producció ecològica''' podem resaltar que tota la cantitat es produïx en la Cmunitat Autònoma d'Andalusia, concretament:
# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), en una cantitat de 32,50 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), en una cantita de 12,07 Tn.
* '''ALGUES'''
# [[Algues nep]] o (algas nep en [[castellà]] (''Algae'')), produnit-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 5 Tn.
# [[Alga real]] o (argazo real o kombú de azúcar en [[castellà]] (''Saccharina latissima'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,41 Tn. I en el Principat d'Astúries 1'24 Tn, sumant la totalitat de 1,65 Tn.
# [[Lletuga de mar]] o (lechuga de mar en [[castellà]] (''Ulva lactuca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 0,97 Tn.
# [[Microalga]], el mateix nom en [[castellà]] (''Arthrosphira platensis''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 0,03 Tn.
# ''Microalga'' (''Chlorella vulgaris''), produnt-se en la Comunitat Autònma de Múrcia la cantitat total de 0,2 Tn.
# ''Microalga'' (''Isochrysis galbana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,04 Tn.
# ''Microalga'' (''Nannochloropsis gaditana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 1,54 Tn.
# ''Microalga'' (''Spirulina spp''), produint-se en la Comunitat Valenciana la cantitat de 0,10 Tn. En al d'Extremadura 0,05 Tn. I en la Regió de Múrcia 0,50 Tn, sumant entre les tres el total de 0,65 Tn.
# ''Microalga'' (''Tetraselmis chuii''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,43 Tn.
# [[Verdet marí** o (musgo marino en [[castellà]] (''Gracilariopsis longissima'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,62 Tn.
Sent la suma total de la producció d'algues la cantitat de 11,13 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.
Per una atra banda i en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura continental de l'any 2018''', va ser la següent:
* '''PEIXOS'''
# [[Esturió beluga]] o (esturión beluga en [[castellà]] (''Huso huso'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantita total de 1,38 Tn.
# [[Esturió del Danubio]] o (esturión del Danubio en [[castellà]] (''Acipenser gueldenstaedtii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,36 Tn.
# [[Esturió estrelat]] o (esturión estrellado en [[castellà]] (''Acipenser stellatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,02 Tn.
# [[Esturió siberià]] o (esturión siberiano en [[castellà]] (''Acipenser baerii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 2'06 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 1 Tn. I en Extremadura 28 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 29 Tn.
# [[Tilapia del Nilo]], en el mateix nom en [[castellà]] (''Oreochromis niloticus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma del Pais Vasc la cantitat de 3 Tn. I en la Regió de Múrcia 1,90, fent la suma de 4,90 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'andalusia la cantitat de 1.522,44 Tn. En la de Cantàbria 181,11 Tn. En la de (Castilla i la Mancha en [[castellà]] 818,73 Tn. En la de Castella i Lleó 2.880,71 Tn. En la de Catalunya 1.963,69 Tn. En la Comunitat Foral de Navarra 155,57 Tn. En la de Galícia 1.638,31 Tn. En la del Pais Vasc 170,12 Tn. En la del Principat d'Astúries 1.153,12 Tn. Sumant entre totes les Comunitats nomenades la cantitat de 10.483,80 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 0,81 Tn. En la de Catalunya 0,95 Tn. I en la Foral de Navarra 53,70. Sumant un total de 55,46 Tn entre les tres Comunitats.
Sent la suma total de la producció de peixos la cantitat de 10.576,98 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.
En quant a la '''producció ecològica''', la mateixa queda de la següent manera:
# [[Esturió]] o (esturión en [[castellà]] (''Acipenser sturio'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 4,17 Tn.
# [[Esturió del Adriàtic]] o (esturión del Adriático en [[castellà]] (''Acipenser naccarii'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 9,74 Tn. I en la Foral de Navarra 15,75 Tn, sumnt entre les dos la totalitat de 25,49 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Extremadura la cantitat de 0'50 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 11'25 Tn.
I per últim la '''producció per a la repoblació d'individus adults, aqüicultura continental corresponent a l'any 2018''' les següents cotes:
* '''PEIXOS'''
# [[Barp mediterràneu]] o (barbo mediterráneo en [[castellà]] (''Luciobarbus guiraonis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 10.000 Tn.
# [[Fartet]] de la mateixa en [[castellà]] (''Aphanius Iberus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Flare]] o (fraile en [[castellà]] (''Salaria fluviatilis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 150 Tn.
# ([[Salinete]] en [[castellà]] (''Aphanius baeticus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Salmó]] de l'Atlàntic o (salmón del Atlántico en [[castellà]] (''Salmo salar'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de Galícia la cantitat de 50 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat de 500 Tn. I en Extremadura 10.000 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 10.500 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 12.000 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 7.500 Tn. En la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 4.000 Tn. En la de Catalunya 10.000 Tn. En la Foral de Navarra 30.000 Tn. En la de Galícia 2.000 Tn. I en la de la de La Rioja 300 Tn. Sumant un total de 53.800 Tn entre totes les Comunitats nomenades.
La suma total de tots els peixos fa la cantitat toal de 86.700 Tn repartit entre totes les Comunitats.
* '''CRUSTÀCEUS'''
# [[Carranc de riu autòcton]] o (cangrejo de río autóctono en [[castellà]] (''Austropotamobius pallipes'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 500 Tn. I en la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 100 Tn, fent la suma total de 600 Tn.
En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears.
Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes nomenades anteriorment]
== Enllaços externes ==
== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]
[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]