349
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]]
[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]]
'''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.
'''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.
Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la [[Cavalla]] (Scomber scombrus9, ya que son pareguts pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites mes baix.
== Noms comercials i locals ==
En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]).
En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]).
En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).
En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).
En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]]
En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]])
== Morfologia ==
== Morfologia ==
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus).
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus).
== Enllaços externs ==
[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0109Estornino_tcm30-102609.pdf Ministeri d'agricultura, peix i alimentació]