| El '''Romanticisme''' com a moviment cultural i polític s'originà en [[Alemanya]] a final del [[sigle XVIII]], inicialment com a moviment lliterari pero que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem vore com una reacció al [[racionalisme]] de la [[Ilustració]] i el [[neoclassicisme]], donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador en les convencions socials de l'época és inqüestionable. La seua característica fonamental és la ruptura en la tradició, en l'orde i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. | | El '''Romanticisme''' com a moviment cultural i polític s'originà en [[Alemanya]] a final del [[sigle XVIII]], inicialment com a moviment lliterari pero que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem vore com una reacció al [[racionalisme]] de la [[Ilustració]] i el [[neoclassicisme]], donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador en les convencions socials de l'época és inqüestionable. La seua característica fonamental és la ruptura en la tradició, en l'orde i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. |
− | Busca constantment la [[llibertat]] autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalea, la vida i l'home mateix, este moviment artístic és molt heterogéneu i es presenta de manera diferent i singular en cada país a on es desenrolla; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenrollen diferents tendències que es proyecten també en totes les arts. | + | Busca constantment la [[llibertat]] autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalea, la vida i l'home mateix, este moviment artístic és molt heterogéneu i es presenta de manera diferent i singular en cada país a on es desenrolla; inclús dins d'una mateixa nació es desenrollen diferents tendències que es proyecten també en totes les arts. |
| Tot i que es va desenrollar fonamentalment en la primera mitat del [[sigle XIX]], i es va estendre des d'Alemanya a [[Anglaterra]], [[França]], [[Itàlia]], [[Espanya]], [[Rússia]], [[Polònia]], [[Estats Units]] i les jóvens repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diverses corrents, com el [[Parnassianisme]], el [[Simbolisme]], el [[Decadentisme]] o el [[Prerafaelitisme]], englobades totes elles dins la denominació general de [[Post-romanticisme]], una derivació del qual va ser-hi el nomenat [[Modernisme]] hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme varen ser en els camps de la [[lliteratura]], la [[ballet|dansa]], la [[música]] i la [[pintura]]. Posteriorment, una de les corrents vanguardistes del [[sigle XX]], el [[Surrealisme]], portà a l'extrem els postulats romàntics. | | Tot i que es va desenrollar fonamentalment en la primera mitat del [[sigle XIX]], i es va estendre des d'Alemanya a [[Anglaterra]], [[França]], [[Itàlia]], [[Espanya]], [[Rússia]], [[Polònia]], [[Estats Units]] i les jóvens repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diverses corrents, com el [[Parnassianisme]], el [[Simbolisme]], el [[Decadentisme]] o el [[Prerafaelitisme]], englobades totes elles dins la denominació general de [[Post-romanticisme]], una derivació del qual va ser-hi el nomenat [[Modernisme]] hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme varen ser en els camps de la [[lliteratura]], la [[ballet|dansa]], la [[música]] i la [[pintura]]. Posteriorment, una de les corrents vanguardistes del [[sigle XX]], el [[Surrealisme]], portà a l'extrem els postulats romàntics. |