Canvis

No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, fins i tot les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús  les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}

Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}

Procedix de [[Jacopo d'Acqui]] l'anecdota, significativa dels dubtes que ya en el seu moment suscitaren els seus relats, de que en el seu jaç de mort la seua família demanà a Marc que corregise o eliminase de les seues històries tot lo que no fose cert. Marc se negà, insistint: «¡Només he contat la mitat de lo que verdaderament vi!».{{Harvnp|Larner|2001|p=78}}

Procedix de [[Jacopo d'Acqui]] l'anecdota, significativa dels dubtes que ya en el seu moment suscitaren els seus relats, de que en el seu jaç de mort la seua família demanà a Marc que corregise o eliminase de les seues històries tot lo que no fose cert. Marc se negà, insistint: «¡Només he contat la mitat de lo que verdaderament vi!».{{Harvnp|Larner|2001|p=78}}

Des de llavors, gran numero d'historiadors han posat en dubte, en tot o en part, la veracitat basica del relat: alguns mantenen oberta la qüestió mentres atres descarten basant-se en l'evidencia interna la presencia de Marc Polo en [[Chinenca]]. Alguns autors afirmen que Marc Polo (o també a voltes fins i tot Maffeo i Niccoló) nomes aplegà a algun lloc de [[Asia central]], com [[Bujará]] o [[Karakórum (ciutat)|Karakórum]] i que tots els detalls sobre [[China]] procedixen d'escrits perses o relats de segona ma.{{Harvnp|Larner|2001|pp=95-96}} Algunes omissions o inexactituts que senyalen són:

Des de llavors, gran numero d'historiadors han posat en dubte, en tot o en part, la veracitat basica del relat: alguns mantenen oberta la qüestió mentres atres descarten basant-se en l'evidencia interna la presencia de Marc Polo en [[Chinenca]]. Alguns autors afirmen que Marc Polo (o també a voltes inclús  Maffeo i Niccoló) nomes aplegà a algun lloc de [[Asia central]], com [[Bujará]] o [[Karakórum (ciutat)|Karakórum]] i que tots els detalls sobre [[China]] procedixen d'escrits perses o relats de segona ma.{{Harvnp|Larner|2001|pp=95-96}} Algunes omissions o inexactituts que senyalen són:

* No menciona la [[Gran Muralla China|Gran Muralla]]. Hi ha que tindre en conte que en el {{SEGLE|XIII|d|s|1}} la muralla estava en gran part en enrunes i que casi tota la gran estructura actual es obra de la [[dinastia Ming]] en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}. Tampoc es mencionada per atres viagers, com [[Odorico de Pordenone]] o [[Giovanni Marignolli]], que recorreron eixa zona en el {{SEGLE|XIV|d|s|1}}.{{Harvnp|Larner|2001|p=95}}

* No menciona la [[Gran Muralla China|Gran Muralla]]. Hi ha que tindre en conte que en el {{SEGLE|XIII|d|s|1}} la muralla estava en gran part en enrunes i que casi tota la gran estructura actual es obra de la [[dinastia Ming]] en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}. Tampoc es mencionada per atres viagers, com [[Odorico de Pordenone]] o [[Giovanni Marignolli]], que recorreron eixa zona en el {{SEGLE|XIV|d|s|1}}.{{Harvnp|Larner|2001|p=95}}

== Especulacions sobre l'orige de la seua família ==

== Especulacions sobre l'orige de la seua família ==

[[Archiu:Marc polo birthhouse.jpg|thumb|Casa de la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] ([[Croacia]]) en la que hauria naixcut Marc Polo.]]

[[Archiu:Marc polo birthhouse.jpg|thumb|Casa de la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] ([[Croacia]]) en la que hauria naixcut Marc Polo.]]

Cronistes posteriors a Marc Polo rastrejaren les seues orígenes fins a la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] en el [[mar Adriatic]] (actualment Korčula, en [[Croacia]]) a on fins i tot se seguix conservant una vella casa en la que se diu que naixqué. No obstant, la [[historiografia]] moderna te series dubtes d'este orige, puix el llinage Polo (d'orige venecià) apareix mencionat varies voltes en ciutats del nort d'[[Italia]]. No obstant, hi ha quins afirmen que el seu verdader nom i llinage eren Marc Pol, llinage que, efectivament, tingué la seua primera aparició en [[Dalmacia]]. Esta última afirmació és donada en base als registres apareguts en l'anuari venecià [[Chronicon Iustiniani]] (1358). L'escut familiar dels Pol conte tres pardals d'aigua, aus que rebien el nom de "pol" en Dalmacia del Sur, mentres que en Venecia se'ls cridaven "pola", paraula de la qual se creu se derivaren els llinages "Polo" i "Pollet" en Italia.{{cr}}

Cronistes posteriors a Marc Polo rastrejaren les seues orígenes fins a la [[Korčula (illa)|illa de Curzola]] en el [[mar Adriatic]] (actualment Korčula, en [[Croacia]]) a on inclús  se seguix conservant una vella casa en la que se diu que naixqué. No obstant, la [[historiografia]] moderna te series dubtes d'este orige, puix el llinage Polo (d'orige venecià) apareix mencionat varies voltes en ciutats del nort d'[[Italia]]. No obstant, hi ha quins afirmen que el seu verdader nom i llinage eren Marc Pol, llinage que, efectivament, tingué la seua primera aparició en [[Dalmacia]]. Esta última afirmació és donada en base als registres apareguts en l'anuari venecià [[Chronicon Iustiniani]] (1358). L'escut familiar dels Pol conte tres pardals d'aigua, aus que rebien el nom de "pol" en Dalmacia del Sur, mentres que en Venecia se'ls cridaven "pola", paraula de la qual se creu se derivaren els llinages "Polo" i "Pollet" en Italia.{{cr}}

== Impacte històric ==

== Impacte històric ==