Canvis

Això no li va impedir seguir en la seua vida normal. Quan en la ciutat construïxen la piscina de ''la Salera'', decidix provar en la competició i s'inscriu en el [[Club Aquàtic Castelló]], sense dir res de la seua dolència i on competí en nadadors convencionals en competicions autonòmiques i nacionals en 14 anys, conseguint en l'Autonòmic d'estiu [[Benidorm]] de [[2012]], medalla de Bronze en 200 palometa i en el Nacional d'hivern [[Palma de Mallorca]] del mateix any, en Relleus 4×100 estils i 4×200 lliures, 13ª i 15ª posició respectivament; i, ademés, va quedar a centèsimes de la mínima dels 100 palometa.

Això no li va impedir seguir en la seua vida normal. Quan en la ciutat construïxen la piscina de ''la Salera'', decidix provar en la competició i s'inscriu en el [[Club Aquàtic Castelló]], sense dir res de la seua dolència i on competí en nadadors convencionals en competicions autonòmiques i nacionals en 14 anys, conseguint en l'Autonòmic d'estiu [[Benidorm]] de [[2012]], medalla de Bronze en 200 palometa i en el Nacional d'hivern [[Palma de Mallorca]] del mateix any, en Relleus 4×100 estils i 4×200 lliures, 13ª i 15ª posició respectivament; i, ademés, va quedar a centèsimes de la mínima dels 100 palometa.

Comentava en una entrevista: “Entrenava per inèrcia, si tenia alguna cosa, no anava i no passava res”. Fins que es va marchar al [[Club Castàlia Castelló]]: “La majoria dels meus companyers varen canviar de club perque no els agradava l'entrenador i vaig decidir provar yo també”. Allí coneixerà a Vicente Richard, el seu entrenador en mayúscules, “nos entenem a la perfecció. Quan parle en ell em sent més tranquila”. “Va ser llavors quan vaig començar a entrenar més en sério, fins i tot doblava en alguns dies de la semana, pero encara aixina no obtenia els resultats que esperava…”.

Comentava en una entrevista: “Entrenava per inèrcia, si tenia alguna cosa, no anava i no passava res”. Fins que es va marchar al [[Club Castàlia Castelló]]: “La majoria dels meus companyers varen canviar de club perque no els agradava l'entrenador i vaig decidir provar yo també”. Allí coneixerà a Vicente Richard, el seu entrenador en mayúscules, “nos entenem a la perfecció. Quan parle en ell em sent més tranquila”. “Va ser llavors quan vaig començar a entrenar més en sério, inclús  doblava en alguns dies de la semana, pero encara aixina no obtenia els resultats que esperava…”.

“Yo competia a nivell convencional, sense saber que podia fer-ho a nivell adaptat, encara que despuix també he seguit nadant en el meu club en competicions normals pese a estar en desventaja perque, a nivell autonòmic, també em defenc”. I fon precisament el seu entrenador Vicente Richard qui va notar que ella no veïa be. Ell preguntà als seus pares, i li expongueren el problema que adolix Ariadna. En la temporada 2013/14 els seus pares l'inscriuen en un campament deportiu organisat per l'[[ONCE]] de la [[Comunitat Valenciana]] per a que coneguera chiquets en patologies similars a la seua. Els monitors queden sorpresos per les seues marques en natació i varen recomanar a la seua família parlar en el Coordinador de Deports de Valéncia de l'ONCE, per a iniciar-la en l'alta competició adaptada. “Mai haguera imaginat, que la natació adaptada, podria obrir-me les portes per a uns [[Jocs Paralímpics]]”, comentaria Ariadna posteriorment.

“Yo competia a nivell convencional, sense saber que podia fer-ho a nivell adaptat, encara que despuix també he seguit nadant en el meu club en competicions normals pese a estar en desventaja perque, a nivell autonòmic, també em defenc”. I fon precisament el seu entrenador Vicente Richard qui va notar que ella no veïa be. Ell preguntà als seus pares, i li expongueren el problema que adolix Ariadna. En la temporada 2013/14 els seus pares l'inscriuen en un campament deportiu organisat per l'[[ONCE]] de la [[Comunitat Valenciana]] per a que coneguera chiquets en patologies similars a la seua. Els monitors queden sorpresos per les seues marques en natació i varen recomanar a la seua família parlar en el Coordinador de Deports de Valéncia de l'ONCE, per a iniciar-la en l'alta competició adaptada. “Mai haguera imaginat, que la natació adaptada, podria obrir-me les portes per a uns [[Jocs Paralímpics]]”, comentaria Ariadna posteriorment.