Canvis

1 byte afegit ,  14:59 28 set 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 8: Llínea 8:  
{{Cita|Un metro és la distància que recorre la llum en el buit durant un interval d'1/[[Velocitat de la llum|299.792.458]] de segon.<ref name="Res1">La BIPM no fa la distinció entre [[Buit quàntic]] i [[Buit|Espai buit]]. [http://www.bipm.org/en/CGPM/db/17/1/ ''Resolution 1 of the 17th CGPM''] ([[CGPM]], 1984), retrieved from [[BIPM]] datava's (BIPM, n.D.) on 24 August 2008.</ref>}}
 
{{Cita|Un metro és la distància que recorre la llum en el buit durant un interval d'1/[[Velocitat de la llum|299.792.458]] de segon.<ref name="Res1">La BIPM no fa la distinció entre [[Buit quàntic]] i [[Buit|Espai buit]]. [http://www.bipm.org/en/CGPM/db/17/1/ ''Resolution 1 of the 17th CGPM''] ([[CGPM]], 1984), retrieved from [[BIPM]] datava's (BIPM, n.D.) on 24 August 2008.</ref>}}
   −
Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en l'any [[1791]] i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea del [[equador]] [[Terra|terrestre]]. Si este valor s'expressara de manera anàloga a com es definix la [[milla nàutica]], es correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal.
+
Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en l'any [[1791]] i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea de l'[[equador]] [[Terra|terrestre]]. Si esta valor s'expressara de manera anàloga a com se definix la [[milla nàutica]], se correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal.
   −
Es varen realisar medicions cuidadoses respecte d'això (vore [[Sistema Mètric#Historia|Historia]]) que en l'any [[1889]] cristalisaren en un metro patró de platí i iridi depositat en l'[[Oficina Internacional de Pesos i Mides]] (Paris).
+
Se varen realisar medicions cuidadoses respecte d'això (vore [[Sistema Mètric#Historia|Historia]]) que en l'any [[1889]] cristalisaren en un metro patró de platí i iridi depositat en l'[[Oficina Internacional de Pesos i Mides]] (Paris).
    
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
1492

edicions