Canvis

Xàtiva (edita)

Revisió de 12:18 6 set 2019

74 bytes afegits , 12:18 6 set 2019

m

sense resum d'edició

Llínea 12: Llínea 12:

|superfície = 76,60 km²

|altitut = 115 msnm

−

|població = 29.~~363~~ hab.

+

|població = 29.045 hab. ([[INE]] [[2018]])

|densitat = 383,33 hab./km²

|gentilici = Xativenc/a (també: xativí/na i Setabense en castellà)

Llínea 22: Llínea 22:

|notes =

}}

−

'''Xàtiva''', també denominada '''Eixàtiva''', (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en l'any [[~~2015~~]] contava en 29.~~095~~ habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants ~~enl~~'any [[2007]].

+

'''Xàtiva''', també denominada '''Eixàtiva''', (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís, i en l'any [[2018]] contava en 29.045 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants en l'any [[2007]].

−

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en l'any [[1707]] per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En [[1822]] es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en [[1833]].

+

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en l'any [[1707]] per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En [[1822]] es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en l'any [[1833]].

== Toponímia ==

Llínea 69: Llínea 69:

Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En l'any [[1094]] va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

−

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en l'any [[1240]], encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en l'any [[1244]], en acabant de firmar el tractat de Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al [[sigle XVI]]. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint amurallat i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar la seua judería intramurs, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre els anys [[1287]] i [[1369]], adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de Bellús i de l'Aigua Santa. En l'any [[1347]] el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.

+

Despuix de conquistar Valéncia en l'any 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en l'any [[1240]], encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en l'any [[1244]], en acabant de firmar el tractat de Almizra en Alfonso X.7 En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al [[sigle XVI]]. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una lugartenencia homònima.11 La població *morisca es va expulsar del recint amurallat i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar la seua judería intramurs, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre els anys [[1287]] i [[1369]], adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de Bellús i de l'Aigua Santa. En l'any [[1347]] el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.

[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

Llínea 97: Llínea 97:

|align=center| 12.000||align=center| 400||align=center| 12.665||align=center|12.000||align=center| 10.872||align=center| 12.596||align=center|15.747||align=center| 14.099|| align=center| 12.600 || align=center| 12.737 || align=center| 14.148

|-

−

![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]]

+

![[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2018]]

|-

−

|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095

+

|align=center| 15.087|| align=center| 18.263|| align=center| 18.092 || align=center| 19.896|| align=center|21.578|| align=center| 23.755|| align=center| 24.586 || align=center| 25.478 || align=center| 28.222|| align=center| 29.361 || align=center| 29.095 || align=center| 29.045

|}

</center>

Llínea 105: Llínea 105:

== Economia ==

−

El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

+

El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativi. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones limítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.22

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

Jose2

Administradors

127 782

edicions