Canvis

L´edifici de l''''Ajuntament de Castelló''' o Casa consistorial es troba emplaçat en la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major de la vila]] formant un conjunt històric junt als edificis del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]]; el Campanar, conegut popularment com [[El Fadrí]], i l'Iglésia [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]].

L´edifici de l''''Ajuntament de Castelló''' o Casa consistorial es troba emplaçat en la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major de la vila]] formant un conjunt històric junt als edificis del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]]; el Campanar, conegut popularment com [[El Fadrí]], i l'Iglésia [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]].

La Casa consistorial és un edifici construit entre els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], fon inaugurat en l'any [[1716]], l'antiga Casa consistorial des de l'[[Edat Mija]], estava entre la plaça de l'Herba i el carrer [[Ausias March]], una part que ocupa hui en dia l'edifici de les oficines de l'entitat bancària [[Bankia]], anteriorment [[Bancaixa]], antiga [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]]. Les obres daten de l'any [[1687]] al [[1716]], obra dels mestres Gil Torralba i Melchor Serrano. Reformat durant el [[sigle XX]].

La Casa consistorial és un edifici construit entre els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], fon inaugurat en l'any [[1716]]. Les obres daten de l'any [[1687]] al [[1716]], obra dels mestres Gil Torralba i Melchor Serrano. Reformat durant el [[sigle XX]].

 

 

 

L'antiga Casa consistorial des de l'[[Edat Mija]], estava entre la plaça de l'Herba i el carrer [[Ausias March]], una part que ocupa hui en dia l'edifici de les oficines de l'entitat bancària [[Bankia]], anteriorment [[Bancaixa]], antiga [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]]  

 

La traça del nou edifici fon feta pel mestre Gil Torralba en l'any [[1687]]. L'eixecució de les obres fon baix la direcció del mestre d'obres Melchor Serrano, es construí entre els anys [[1689]] i [[1716]], encara que no s'acabà en la seua totalitat.  

 

Durant el [[sigle XX]] ha sofrit diverses reformes tant de l'exterior com de l'interior per a adaptar l'edifici a les noves necessitats. Al front del mateix han estat els diferents arquitectes municipals.

== Descripció ==

== Descripció ==

Es tracta d'un edifici exent de planta rectangular i tres plantes, en una escala central que dona accés a les distintes dependències. La frontera es compon de tres cossos separats per bandes horisontals a modo de rebancs. La planta baixa conta en un pòrtic de cinc arcs de mig punt alternats per pilastres toscanes, que contínua en un en els seus laterals. La planta noble es dividix verticalment en cinc, en pilastres corínties i en entablament pla. Conta en tres balcons, on el central és corregut, i cinc vans. La tercera planta, de dimensions més reduïdes, se separa del restant per un rebanc volat, i conta en cinc balcons senzills flanquejats per pilastres. L'edifici s'arremata en una balustrada.

Es tracta d'un edifici exent de planta rectangular i quatre plantes, en una escala central que dona accés a les distintes dependències. La frontera es compon de tres cossos separats per bandes horisontals a modo de rebancs. La planta baixa conta en un pòrtic de cinc arcs de mig punt alternats per pilastres toscanes, que contínua en un en els seus laterals. La planta noble es dividix verticalment en cinc, en pilastres corínties i en entablament pla. Conta en tres balcons, on el central és corregut, i cinc vans. La tercera planta, de dimensions més reduïdes, se separa del restant per un rebanc volat, i conta en cinc balcons senzills flanquejats per pilastres. L'edifici s'arremata en una balustrada.

En la primera mitat del [[sigle XIX]], es va reformar el saló de Sessions i es va realisar la decoració del sostre en una pintura alegòrica de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. A principis del [[sigle XX]], es varen substituir en el pis principal el balcó corregut per individualisat i despuix de la [[Guerra Civil espanyola]] es varen reformar les fronteres lateral i principal, desapareixent les dos torres dels ànguls, aixina com el antepit de remat que es va substituir per l'actual balustrada.  

En la primera mitat del [[sigle XIX]], es va reformar el saló de Sessions i es va realisar la decoració del sostre en una pintura alegòrica de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. A principis del [[sigle XX]], es varen substituir en el pis principal el balcó corregut per individualisat i despuix de la [[Guerra Civil espanyola]] es varen reformar les fronteres lateral i principal, desapareixent les dos torres dels ànguls, aixina com el antepit de remat que es va substituir per l'actual balustrada.