Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], 6 d'agost de [[1713]] - 31 de març de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]]. | + | '''José Salvador Ximénez Peset''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 d'agost]] de [[1713]] - [[31 de març]] de [[1803]]) fon un farmacèutic, botànic i escritor [[Valencians|valencià]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]]. | | José Salvador fon batejat en l'iglésia parroquial de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]], tal i com figura en els registres batismals allí conservats, possiblement estudiaria les primeres lletres en les Aules de la Llatinitat i es desconeix en exactitut en quin lloc va cursar els de Farmàcia, possiblement en l'[[Universitat de Valéncia]]. |
| | | |
− | En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en 4 de maig de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon. | + | En l'any [[1735]] es va casar en Castelló en Teresa Bedós Peligrí, natural de [[Sant Mateu]], de la que enviudà en [[1747]], es tornà a casar en Antonia Pitarch Sanchis i el matrimoni vivia en una casa del carrer d'En Mig a on Ximénez tenia oberta farmàcia. Tota la seua vida va transcórrer en Castelló, lloc en el que va eixercir la seua professió i es va destacar com el més notable dels cinc farmacèutics que eixercien en la població gràcies a la confecció d'ungüents i apòsemes celebrats localment. Feu testament en el notari de Castelló Felipe Meliá Traver en [[4 de maig]] de [[1797]]. A la seua mort fon enterrat, en l'hàbit del Pare Sant Francesc, en la sepultura dels Pitarch en l'iglésia de Santa Maria. Tingué quatre fills, una filla del seu primer matrimoni i dos varons i una femella del segon. |
| | | |
| == Cavanilles == | | == Cavanilles == |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| == Obra == | | == Obra == |
| | | |
− | En l'any [[1873]] la revista ''La Unión Médica'' editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, ''La flora de Castellón de la Plana'', que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En [[1879]] el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees. | + | En l'any [[1873]] la revista ''La Unión Médica'' editada en Castelló, en el seu primer número es feya resò de l'existència en la ciutat de l'obra de Ximénez, ''La flora de Castellón de la Plana'', que en aquell moment es trobava en poder dels seus descendents i en perfecte estat de conservació. En l'any [[1879]] el científic Fernando Bou va consultar la mencionada obra per a la confecció d'un estudi sobre la família de les auranciàcees. |
| | | |
− | Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any 2005 en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló. | + | Del manuscrit, reiteradament citat en numerosos estudis i pràcticament donat per perdut, res es va saber fins a l'any [[2005]] en que algunes investigacions ho han localisat en mans particulars en la ciutat de Castelló. |
| | | |
| == Reconeiximents == | | == Reconeiximents == |