Canvis

12 bytes afegits ,  08:31 26 ago 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Trenor-exposicio.jpg|thumb|right|175px|Presentació de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burguesa"'', celebrada en [[Valéncia]] en [[2009]].]]
+
[[Image:Trenor-exposicio.jpg|thumb|right|175px|Presentació de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burguesa"'', celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[2009]].]]
    
'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials.  
 
'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials.  
Llínea 11: Llínea 11:  
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  
 
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  
   −
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars.
+
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en l'any [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars.
 
   
 
   
 
[[Image:Sede Lo Rat Penat.JPG|250px|right|thumb|'''Palau dels Barons d'Alaquàs''', actual seu de l'entitat [[Lo Rat Penat]]]]
 
[[Image:Sede Lo Rat Penat.JPG|250px|right|thumb|'''Palau dels Barons d'Alaquàs''', actual seu de l'entitat [[Lo Rat Penat]]]]
124 373

edicions