Llínea 9: |
Llínea 9: |
| En l'any [[1606]] s'iniciaren els treballs per a la construcció de la nova Llonja de Castelló que no finalisarien fins a l'any [[1617]]. L'edifici fon obra de l'arquitecte Francisco Galiança. | | En l'any [[1606]] s'iniciaren els treballs per a la construcció de la nova Llonja de Castelló que no finalisarien fins a l'any [[1617]]. L'edifici fon obra de l'arquitecte Francisco Galiança. |
| | | |
− | En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. | + | En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada. |
| | | |
− | La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.
| + | En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. L'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc Vicent Castell que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures d'Oliet. |
| + | |
| + | Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic. |
| + | |
| + | L'Universitat Jaume I adquirix en [[1999]] la Llonja del Cànem per a centre cultural i educatiu de la propia universitat. Se feren unes obres d'urgència i durant els anys de [[2002]] a [[2005]] es dedicà a exposicions. Se convocà un concurs d'idees per a rehabilitar-lo. El proyecte guanyador correspongué als arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, a on s'intentà recuperar l'aspecte original i guardar tots els estils arquitetònics haguts durant el temps ([[2007]]). En l'actualitat es la sèu de l'Universitat Jaume I en la ciutat de Castelló, a on se celebren conferències, reunions i exposicions i servix d'informació universitària per als ciutadans. |
| | | |
| == Descripció == | | == Descripció == |