26 329
edicions
Canvis
→Editorials
Diu que el document és de gran importància perque se pot apreciar clarament l'existència de una llengua valenciana ben diferent de la catalana que apareix en atres documents oficials de l'época i això a tan sols dotze anys de la reconquista de Valencia per Jaume I. Quan s'analisen els dos tipos de documents se troben elements molt diferents, típics del català actual i també del valencià actual. El català apareix com una llengua més pròxima al [[Provençal|provençal]] que al valencià. En la Valéncia reconquistada ya se parlava una [[Romanç|llengua romanç]], el valencià, que no fon portada pels escassos soldats catalans que acompanyaren al rei i que tampoc s'assentaren en el territoris a on se parlava el valencià. Parla també del renaiximent lliterari de la llengua valenciana, el [[Tirant lo Blanc]] a on l'autor, Martorell, diu en el pròlec que està escrit en llengua valenciana.
Diu que el document és de gran importància perque se pot apreciar clarament l'existència de una llengua valenciana ben diferent de la catalana que apareix en atres documents oficials de l'época i això a tan sols dotze anys de la reconquista de Valencia per Jaume I. Quan s'analisen els dos tipos de documents se troben elements molt diferents, típics del català actual i també del valencià actual. El català apareix com una llengua més pròxima al [[Provençal|provençal]] que al valencià. En la Valéncia reconquistada ya se parlava una [[Romanç|llengua romanç]], el valencià, que no fon portada pels escassos soldats catalans que acompanyaren al rei i que tampoc s'assentaren en el territoris a on se parlava el valencià. Parla també del renaiximent lliterari de la llengua valenciana, el [[Tirant lo Blanc]] a on l'autor, Martorell, diu en el pròlec que està escrit en llengua valenciana.
{{Cita|''De hecho, Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca, y bien entrado el siglo XVI, se quejaba de que la "Novela Blanquerna", obra del mallorquín Raimundo Lulio, no se hubiera traducido a lo que él llamaba la lengua más culta de las lenguas romances de Occidente, es decir, el valenciano. La traducción a esta lengua vería la luz en Valencia en 1552 y en su Prólogo se indica, y cito textualmente, "que ha sido dado a la prensa en lengua valenciana".''}}
{{Cita|''De hecho, Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca, y bien entrado el siglo XVI, se quejaba de que la "Novela Blanquerna", obra del mallorquín Raimundo Lulio, no se hubiera traducido a lo que él llamaba la lengua más culta de las lenguas romances de Occidente, es decir, el valenciano. La traducción a esta lengua vería la luz en Valencia en 1552 y en su Prólogo se indica, y cito textualmente, "que ha sido dado a la prensa en lengua valenciana".''}}
També cita diverses cites de personages célebres i intelectuals que han defés la llengua valenciana:
{{Cita|''Salvador de Madariaga decía por ejemplo: "La lengua valenciana difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios", Azorín señalaba: "El valenciano tiene su medida y sabor, la concisión del valenciano se ve cuando se compara texto con texto con otro idioma", el Padre Fullana, en su discurso de ingreso en la Real Academia Española, aseveraba: "La existencia independiente del valenciano como lengua que no es, como dicen algunos, una variante del catalán", e incluso Pi i Margall, catalán, federalista, no dudaba en escribir: "Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también de idiomas, se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, y en valenciano.''}}
També denúncia l'extermini de la llengua valenciana per part del nacionalisme català i els colaboracionistes valencians per mig de l'imposició del català:
{{Cita|''Esta verdad innegable ha intentado ser ocultada en las últimas décadas por los nacionalistas catalanes, con la ayuda inestimable de la izquierda. Mediante un gasto escandaloso, que se ha granjeado voluntades, y que ha intentado atropellar, laminar y exterminar el valenciano como lengua distinta, el nacionalismo catalán se ha permitido la altiva desfachatez de querer imponer incluso sus reglas gramaticales en otra lengua. Y hoy en día, en no pocos lugares del Reino de Valencia, reducido por la izquierda catalana a "País Valencià", a los niños valencianos se les corrige a la catalana y, por ejemplo, les tachan el valenciano "aixina" para cambiárselo por el "així" catalán, o incluso en los centros docentes les obligan a llevar a clase diccionarios catalán-castellano para aprender valenciano''.}}
* '''19 de novembre de 2004''', parlant d'[[Antoni Canals]], [[Sant Vicent Ferrer]], la [[Corona d'Aragó]], la traducció del [[Valeri Màxim]] per Antoni Canals (1395), la lliteratura valenciana del sigle XV, [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]], [[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Vidal]], Joan Bergaucha, Pere Vilaespina, tots valencians que afirmaven escriure en llengua valenciana, [[Martí de Viciana]] i sa obra ''Alabanza de lenguas'', Juan de Valdés autor del ''Diálogo de la lengua'' i ''110 consideraciones divinas'' a on referix al valencià diferent al català i també [[Azorín]] i [[Salvador de Madariaga]] o els mateixos catalans [[Pi i Margall]], [[Josep Pla]] o [[Manuel de Montoliu]] els quals també consideraven al valencià una llengua. També menciona a [[Lleopolt Peñarroja]] com el millor mossarabiste que té Valéncia.
* '''19 de novembre de 2004''', parlant d'[[Antoni Canals]], [[Sant Vicent Ferrer]], la [[Corona d'Aragó]], la traducció del [[Valeri Màxim]] per Antoni Canals (1395), la lliteratura valenciana del sigle XV, [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]], [[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Vidal]], Joan Bergaucha, Pere Vilaespina, tots valencians que afirmaven escriure en llengua valenciana, [[Martí de Viciana]] i sa obra ''Alabanza de lenguas'', Juan de Valdés autor del ''Diálogo de la lengua'' i ''110 consideraciones divinas'' a on referix al valencià diferent al català i també [[Azorín]] i [[Salvador de Madariaga]] o els mateixos catalans [[Pi i Margall]], [[Josep Pla]] o [[Manuel de Montoliu]] els quals també consideraven al valencià una llengua. També menciona a [[Lleopolt Peñarroja]] com el millor mossarabiste que té Valéncia.