26 274
edicions
Canvis
→Editorials
Podem destacar alguns d'ells:
Podem destacar alguns d'ells:
* '''15 de setembre de 2004''', César Vidal, parla
* '''15 de setembre de 2004''', César Vidal, parla sobre l'archiu de Salamanca i els documents tant catalans com valencians que foren traslladats a Catalunya per concesió del president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero. També sobre el dret de la llengua valenciana a ser oficial en la Unió Europea conforme ho va conseguir el català:
{{Cita|''¿Por qué Cataluña sí puede tener una lengua oficial en la Unión Europea y Valencia no, si el propio Jaime I El Conquistador habla de esa lengua valenciana? ¿Por qué el Archivo de Salamanca tiene que ir parte a Cataluña y el de la Corona de Aragón no va a Aragón sino que también tiene que quedarse en Cataluña?''}}
També parla sobre la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN), que fon aprovat pel govern el PP d'Aznar, per part del govern socialiste de Zapatero, entre atres coses.
* '''5 de novembre de 2004''', César Vidal, parla sobre la Carta Pobla d'Uxó que estava firmada:
{{Cita|por lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia e compte de Barcelona y de Urgell e señor de Montpellier}}
Diu que el document és de gran importància perque se pot apreciar clarament l'existència de una llengua valenciana ben diferent de la catalana que apareix en atres documents oficials de l'época i això a tan sols dotze anys de la reconquista de Valencia per Jaume I. Quan s'analisen els dos tipos de documents se troben elements molt diferents, típics del català actual i també del valencià actual. El català apareix com una llengua més pròxima al [[Provençal|provençal]] que al valencià. En la Valéncia reconquistada ya se parlava una [[Romanç|llengua romanç]], el valencià, que no fon portada pels escassos soldats catalans que acompanyaren al rei i que tampoc s'assentaren en el territoris a on se parlava el valencià. Parla també del renaiximent lliterari de la llengua valenciana, el [[Tirant lo Blanc]] a on l'autor, Martorell, diu en el pròlec que està escrit en llengua valenciana.
{{Cita|''De hecho, Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca, y bien entrado el siglo XVI, se quejaba de que la "Novela Blanquerna", obra del mallorquín Raimundo Lulio, no se hubiera traducido a lo que él llamaba la lengua más culta de las lenguas romances de Occidente, es decir, el valenciano. La traducción a esta lengua vería la luz en Valencia en 1552 y en su Prólogo se indica, y cito textualmente, "que ha sido dado a la prensa en lengua valenciana".''}}
* '''19 de novembre de 2004''', parlant d'[[Antoni Canals]], [[Sant Vicent Ferrer]], la [[Corona d'Aragó]], la traducció del [[Valeri Màxim]] per Antoni Canals (1395), la lliteratura valenciana del sigle XV, [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]], [[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Vidal]], Joan Bergaucha, Pere Vilaespina, tots valencians que afirmaven escriure en llengua valenciana, [[Martí de Viciana]] i sa obra ''Alabanza de lenguas'', Juan de Valdés autor del ''Diálogo de la lengua'' i ''110 consideraciones divinas'' a on referix al valencià diferent al català i també [[Azorín]] i [[Salvador de Madariaga]] o els mateixos catalans [[Pi i Margall]], [[Josep Pla]] o [[Manuel de Montoliu]] els quals també consideraven al valencià una llengua. També menciona a [[Lleopolt Peñarroja]] com el millor mossarabiste que té Valéncia.
* '''19 de novembre de 2004''', parlant d'[[Antoni Canals]], [[Sant Vicent Ferrer]], la [[Corona d'Aragó]], la traducció del [[Valeri Màxim]] per Antoni Canals (1395), la lliteratura valenciana del sigle XV, [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]], [[Bernat Fenollar]], [[Narcís Vinyoles]], [[Joan Vidal]], Joan Bergaucha, Pere Vilaespina, tots valencians que afirmaven escriure en llengua valenciana, [[Martí de Viciana]] i sa obra ''Alabanza de lenguas'', Juan de Valdés autor del ''Diálogo de la lengua'' i ''110 consideraciones divinas'' a on referix al valencià diferent al català i també [[Azorín]] i [[Salvador de Madariaga]] o els mateixos catalans [[Pi i Margall]], [[Josep Pla]] o [[Manuel de Montoliu]] els quals també consideraven al valencià una llengua. També menciona a [[Lleopolt Peñarroja]] com el millor mossarabiste que té Valéncia.