Canvis

{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .París.[[1890]]. p.13).}}

{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .París.[[1890]]. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrins  prenent com a base el "dialecte barceloní" ([[1907]])  

* Químic [[Pompeu Fabra]], creador del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrins  prenent com a base el "dialecte barceloní" ([[1907]])  

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}}

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}}

{{cita|“el català  és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània  i els de la Marca Hispànica  parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL}}

{{cita|“el català  és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània  i els de la Marca Hispànica  parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL}}

*Història d'[[Espanya]]” de Gallach

* ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach

{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}}

{{cita|Tota la producció dels poetes  considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de  Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}}

*L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra “Història d'Espanya”

* L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya''

{{cita|“La poesia eròtica dels trovadors provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

{{cita|“La poesia eròtica dels trovadors provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}