26 354
edicions
Canvis
→Biografia
== Biografia ==
== Biografia ==
Pasqual Martín-Villalba va nàixer en una familia valenciana i de tradició carlista. Era fill de Vicent Martín-Villalba i Barceló, i de Pilar Medina i Senent. Son pare li va inculcar l’amor a les tradicions valencianes. En 1959 va ingressar en el Carlisme a través del Círcul Aparisi i Guijarro. Al mateix temps, també participava activament de les festes de Sant Vicent Ferrer de l’Altar del Mercat, i en la Confraria del Sant Càliç, de la Semana Santa Marinera.
Pasqual Martín-Villalba va nàixer en el sí d'una familia valenciana i de tradició carlista. Era fill de Vicent Martín-Villalba i Barceló, i de Pilar Medina i Senent. Son pare li va inculcar l’amor a les tradicions valencianes. En 1959 va ingressar en el Carlisme a través del Círcul Aparisi i Guijarro. Al mateix temps, també participava activament de les festes de Sant Vicent Ferrer de l’Altar del Mercat, i en la Confraria del Sant Càliç, de la Semana Santa Marinera.
A principis dels anys 1970, Pasqual va decidir deprendre correctament la llengua valenciana, i va anar a [[Lo Rat Penat]]. Acabà discutint en els professors perque lo que allí s’ensenyava, seguint la gramàtica de Carles Salvador, no era valencià. En eixe moment la societat valenciana entrava en ebullició. Les teories del [[pancatalanisme]] (“els valencians parlem català, per tant els valencians som catalans”) començaven a eixir dels rogles universitaris i es popularisaven a través de polèmiques en la prensa. A poc a poc varen sorgir veus discrepants. El mateix Lo Rat Penat va rectificar i afirmar la valencianitat de la llengua i l’abandonament de les formes més “catalanes”.
A principis dels anys 1970, Pasqual va decidir deprendre correctament la llengua valenciana, i va anar a [[Lo Rat Penat]]. Acabà discutint en els professors perque lo que allí s’ensenyava, seguint la gramàtica de Carles Salvador, no era valencià. En eixe moment la societat valenciana entrava en ebullició. Les teories del [[pancatalanisme]] (“els valencians parlem català, per tant els valencians som catalans”) començaven a eixir dels rogles universitaris i es popularisaven a través de polèmiques en la prensa. A poc a poc varen sorgir veus discrepants. El mateix Lo Rat Penat va rectificar i afirmar la valencianitat de la llengua i l’abandonament de les formes més “catalanes”.