Canvis

75 bytes eliminats ,  09:05 10 jul 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 110,6 km²
 
|superfície = 110,6 km²
 
|altitut = 700 msnm
 
|altitut = 700 msnm
|població = 1.349 hab.
+
|població = 1.171 hab.
|densitat = 12.2 hab./km²
+
|densitat =  
 
|gentilici = Setaigüense/a
 
|gentilici = Setaigüense/a
 
|llengua = [[Castellà]]
 
|llengua = [[Castellà]]
Llínea 46: Llínea 46:  
En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.
 
En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.
   −
Despuix, en [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader.
+
Despuix, en l'any [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader.
    
Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.
 
Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.
Llínea 75: Llínea 75:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
{| align="center" {{tablabonita}}
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
   −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]  
 
|-
 
|-
| align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349
+
| align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349 ||align=center| 1.171
 
|}
 
|}
   Llínea 95: Llínea 97:     
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
*'''Creu Pairal'''. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de [[Requena]] i Set Aigües, simbolisa fins a [[1851]] (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]].
+
*'''Creu Pairal'''. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de [[Requena]] i Set Aigües, simbolisa fins a l'any  [[1851]] (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]].
*'''Font dels Set Canyos'''. Restaurada en 1930 i en 2000. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.
+
*'''Font dels Set Canyos'''. Restaurada en l'any [[1930]] i en l'any [[2000]]. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.
    
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
 
*'''[[Sant Blai]] '''. El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, ''rollets'' i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai".  
 
*'''[[Sant Blai]] '''. El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, ''rollets'' i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai".  
 
*'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular.
 
*'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular.
*'''Festivitat del Crist'''. El 6 d'agost se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
+
*'''Festivitat del Crist'''. El [[6 d'agost]] se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
 
*'''La semana cultural''' se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'
 
*'''La semana cultural''' se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics vins.
+
Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics [[Vi|vins]].
    
== Oci/Deports ==
 
== Oci/Deports ==
123 628

edicions