Canvis

== L'etapa romana ==

== L'etapa romana ==

{{VT|Hispania romana}}

{{VT|Hispania romana}}

Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en el [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en l'any [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en l'any [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera divisió de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior|Citerior]] i [[Hispania Ulterior|Ulterior]].]]

[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera divisió de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior|Citerior]] i [[Hispania Ulterior|Ulterior]].]]

[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Divisió provincial d'[[Cesar August|August]].]]

[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Divisió provincial d'[[Cesar August|August]].]]

[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]

[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]

L'atac cartagines en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]].

L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]].

Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment  ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].

Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment  ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].