124 718
edicions
Canvis
mLlínea 3:
Llínea 3: − + + +
sense resum d'edició
A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.
A partir de l'any [[1539]] va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en [[1542]], catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any [[1548]] la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.
Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", que publicà en l'any [[1548]].
[[File:Libro o pratica en Cirurgia 1548 Juan de Vigo a.jpg|thumb|200px]]
Entre les seues obres tenim "''Instituciones físicas''", "''Praxis médica''", i una "''Práctica de cirugia''", que va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] i que publicà en l'any [[1548]].
Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.
Pero la seua obra principal és "''Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa''" de l'any [[1555]] que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.