Canvis

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha segut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

===Curs baix===

===Curs baix===

== Règim fluvial ==

== Règim fluvial ==

El riu Segura és en capçalera un riu pluvio-nival pero en la major part de la seua conca és pluvial mediterràneu, en grans creixcudes en la primavera d'hivern. En uns vint pantans en la seua conca el seu cabal s'ha vist completament alterat de modo que presenta el mínim en estiu i el màxim en la primavera d'hivern, degut a les necessitats del rec en [[Múrcia]] i [[Alacant]]. El cabal mig en la desembocadura és de menys de 1 m³/s mermat pel seu intens aprofitament hídric, presentant durant el seu recorregut des de [[Múrcia]] fins al mar greus problemes ecològics. La [[contaminació del riu Segura]] ha sigut duta als tribunals de [[Múrcia]], els quals encara no han dictaminat.

El riu Segura és en capçalera un riu pluvio-nival pero en la major part de la seua conca és pluvial mediterràneu, en grans creixcudes en la primavera d'hivern. En uns vint pantans en la seua conca el seu cabal s'ha vist completament alterat de modo que presenta el mínim en estiu i el màxim en la primavera d'hivern, degut a les necessitats del rec en [[Múrcia]] i [[Alacant]]. El cabal mig en la desembocadura és de menys de 1 m³/s mermat pel seu intens aprofitament hídric, presentant durant el seu recorregut des de [[Múrcia]] fins al mar greus problemes ecològics. La [[contaminació del riu Segura]] ha segut duta als tribunals de [[Múrcia]], els quals encara no han dictaminat.

El cabal del riu Segura està aumentat en la Vega Alta del Segura per les aportacions del [[transvase Tajo-Segura]] que desemboca en el pantà del Talave, en el [[riu Mundo]]. Este cabal cessa en un gran percentage a partir de l'assut de Ojós, on pràcticament el seu cabal se distribuïx en els dos ramals del transvase: el de l'est que va cap a [[Alacant]] i al Camp de Cartagena i el de l'oest que va cap [[Almeria]]. Per tant el cabal que aplega a l'assut de la Contraparada, a partir d'a on se distribuïx l'aigua a les sequies majors de l'[[Horta de Múrcia]] tradicional, és insuficient per a regar l'horta.

El cabal del riu Segura està aumentat en la Vega Alta del Segura per les aportacions del [[transvase Tajo-Segura]] que desemboca en el pantà del Talave, en el [[riu Mundo]]. Este cabal cessa en un gran percentage a partir de l'assut de Ojós, on pràcticament el seu cabal se distribuïx en els dos ramals del transvase: el de l'est que va cap a [[Alacant]] i al Camp de Cartagena i el de l'oest que va cap [[Almeria]]. Per tant el cabal que aplega a l'assut de la Contraparada, a partir d'a on se distribuïx l'aigua a les sequies majors de l'[[Horta de Múrcia]] tradicional, és insuficient per a regar l'horta.

=== Inundacions ===

=== Inundacions ===

El Segura és un riu famós per les seues furioses creixcudes i temudes inundacions, tenint-se registre d'algunes ya en la baixa [[Edat Mija]], per lo que el control d'estes ha sigut des de temps arrere motiu de construcció d'obres de defensa tals com preses, motes, canals de derivació i encarrilament en alguns trams. A pesar de la gran cantitat de pantans, els desbordaments continuaren durant el [[sigle XX]] de modo que se tingué que redactar i eixecutar un pla integral contra les avingudes que se dugué a cap en la década dels 90.

El Segura és un riu famós per les seues furioses creixcudes i temudes inundacions, tenint-se registre d'algunes ya en la baixa [[Edat Mija]], per lo que el control d'estes ha segut des de temps arrere motiu de construcció d'obres de defensa tals com preses, motes, canals de derivació i encarrilament en alguns trams. A pesar de la gran cantitat de pantans, els desbordaments continuaren durant el [[sigle XX]] de modo que se tingué que redactar i eixecutar un pla integral contra les avingudes que se dugué a cap en la década dels 90.

Ya estan documentades algunes creixcudes del Segura en la baixa Edat Mija començant per la d'octubre de [[1328]] i destacant la freqüència ya en eixa época de desastroses avingudes, en 17 episodis d'importància durant el [[sigle XV]], el més important el de setembre de [[1452]], lo que dugué a desenrollar millores en el llit i varios proyectes d'encarrilament en la capital murciana.<ref>[http://arqueomurcia.com/revista/n2/pdfs/riosegura.pdf] Les avingudes del Segura en la baixa Edat Mija, apunts cronològics </ref>

Ya estan documentades algunes creixcudes del Segura en la baixa Edat Mija començant per la d'octubre de [[1328]] i destacant la freqüència ya en eixa época de desastroses avingudes, en 17 episodis d'importància durant el [[sigle XV]], el més important el de setembre de [[1452]], lo que dugué a desenrollar millores en el llit i varios proyectes d'encarrilament en la capital murciana.<ref>[http://arqueomurcia.com/revista/n2/pdfs/riosegura.pdf] Les avingudes del Segura en la baixa Edat Mija, apunts cronològics </ref>

Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.

Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.

Després de la millora del llit, els beneficis per a la conca del Segura han sigut evidents. Des de l'eixecució de les obres, no s'han detectat inundacions significatives per lo que la població de la zona, 1.600.000 habitants, s'ha vist altament afavorida. En lo que respecta als beneficis econòmics, el proyecte ha permés el desenroll dels territoris que abans estaven amenaçats i que en l'actualitat se troben protegits per estes infraestructures.

Després de la millora del llit, els beneficis per a la conca del Segura han segut evidents. Des de l'eixecució de les obres, no s'han detectat inundacions significatives per lo que la població de la zona, 1.600.000 habitants, s'ha vist altament afavorida. En lo que respecta als beneficis econòmics, el proyecte ha permés el desenroll dels territoris que abans estaven amenaçats i que en l'actualitat se troben protegits per estes infraestructures.

En qüestió tecnològica, en l'objecte de millorar la gestió de les avingudes i del seua normal explotació, s'ha implementat el [[Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica]] (SAIH), un sistema que permet el coneiximent, en temps real, de la situació hidrològica de la conca permetent activar les alarmes necessàries a la població. Este sistema encara se troba en fase d'ampliació i millora.

En qüestió tecnològica, en l'objecte de millorar la gestió de les avingudes i del seua normal explotació, s'ha implementat el [[Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica]] (SAIH), un sistema que permet el coneiximent, en temps real, de la situació hidrològica de la conca permetent activar les alarmes necessàries a la població. Este sistema encara se troba en fase d'ampliació i millora.