Canvis

Llombart fon un personage molt actiu en la [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor ha pogut conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convéncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. Ad ell se deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.

Llombart fon un personage molt actiu en la [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor ha pogut conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convéncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. Ad ell se deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.

Home bo, pla, modest i treballador, a pesar de la falta de mijos econòmics no deixà de lluitar mai per la defensa i el conreu de la [[Cultura Valenciana]] en tots els seus aspectes, especialment en el de la llengua a la qual ajudà a eixir de la letàrgia i la postració que patia en aquells moments. La frase que identifica a Constantí Llombart es:

Home bo, senzill, modest i treballador, a pesar de la falta de mijos econòmics no deixà de lluitar mai per la defensa i el conreu de la [[Cultura Valenciana]] en tots els seus aspectes, especialment en el de la llengua a la qual ajudà a eixir de la letàrgia i la postració que patia en aquells moments. La frase que identifica a Constantí Llombart es:

"Tot s'ho mereix Valéncia, per a Valéncia tot."  

"Tot s'ho mereix Valéncia, per a Valéncia tot."  

'''Constantí Llombart''', seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en una família humil d'artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]].  Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, perque pareix que no professava una gran inclinació pels estudis. Despuix, en créixer, superaria esta fase, i com a conseqüència, possiblement, del seu primer ofici d'enquadernador de llibres, al qual se dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que quea en les seues mans, un interés pel coneiximent i per l’escritura.  La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influí notablement en la seua decisió de dedicar-se a escriure i també en unes atres que marcarien sa vida.

'''Constantí Llombart''', seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en una família humil d'artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]].  Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, perque pareix que no professava una gran inclinació pels estudis. Despuix, en créixer, superaria esta fase, i com a conseqüència, possiblement, del seu primer ofici d'enquadernador de llibres, al qual se dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que quea en les seues mans, un interés pel coneiximent i per l’escritura.  La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influí notablement en la seua decisió de dedicar-se a escriure i també en unes atres que marcarien sa vida.

Fon un esperit desinquet i un home compromés, fins políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militància republicana i molt activa la seua participació en la [[Revolució de 1868]]. En este marc polític escrigué per a la publicació satírica ''El Diablo Cojuelo'' i per a ''La Propaganda Republicana'', les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, fins i tot, de denúncia de l’injustícia social i de l’esclavitut. Estos temes quedaren explicitats en obres com ara ''Trece días de sitio'', ''Justicia contra justicia'', ''La esclavitud de los blancos'' o ''Lo darrer agermanat'', tractats i drames en els quals expongué les seues idees lliberals. Prèviament havia compost també uns ''Cants republicans'' per al [[Centre Popular Instructiu]], lo que li valdrà el nomenament de ''Soci d'Honor de la Joventut Republicana'' i la conexió en les classes més populars.

Fon un esperit desinquet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militància republicana i molt activa la seua participació en la [[Revolució de 1868]]. En este marc polític escrigué per a la publicació satírica ''El Diablo Cojuelo'' i per a ''La Propaganda Republicana'', les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, fins i tot, de denúncia de l’injustícia social i de l’esclavitut. Estos temes quedaren explicitats en obres com ara ''Trece días de sitio'', ''Justicia contra justicia'', ''La esclavitud de los blancos'' o ''Lo darrer agermanat'', tractats i drames en els quals expongué les seues idees lliberals. Prèviament havia compost també uns ''Cants republicans'' per al [[Centre Popular Instructiu]], lo que li valdrà el nomenament de ''Soci d'Honor de la Joventut Republicana'' i la conexió en les classes més populars.

Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la [[Restauració monàrquica]], reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliterària. És justament en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell serà peça clau, concep el ''Calendari Llemosi Lo Rat-Penat'' ([[1875]]), publicació que traurà avant en colaboracions lliteràries d'uns atres escritors, tant valencians com balears i catalans –no es pot oblidar l’esperit de germanor ''pro-llemosina'' que avivarà este moviment en una primera fase, i que despuix divergirà i es farà particular en cada territori-.

Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la [[Restauració monàrquica]], reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliterària. És justament en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell serà peça clau, concep el ''Calendari Llemosi Lo Rat-Penat'' ([[1875]]), publicació que traurà avant en colaboracions lliteràries d'uns atres escritors, tant valencians com balears i catalans –no es pot oblidar l’esperit de germanor ''pro-llemosina'' que avivarà este moviment en una primera fase, i que despuix divergirà i es farà particular en cada territori-.

== Llombart i la llengua valenciana ==

== Llombart i la llengua valenciana ==

No ha faltat qui ha vist en Llombart un símbol de l’unitarisme entre les llengües valenciana, catalana i balear. Se podria dir que és millor dit al contrari. El seu pensament gira entorn de que els tres idiomes formen, o son tres branques, d'una llengua mare comú, la que nomenaria '''llemosina'''. Es per això que, involucrat en eixe moviment de Renaixença, que efectivament desplegarà, encara que un moviment paralel ho farà en més força en Catalunya. D'este modo Llombart buscà una sana colaboració entre escritors, ademés de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], de [[Balears]], de [[Catalunya]] i fins del [[Rosselló]] (la nomenada Catalunya Nort). Este serà el cas de la publicació del ''Periódich Lliterari Quincenal Lo Rat-Penat'', convertit en orgue oficial de la [[Societat d'Amadors de les Glories Valencianes]].

No ha faltat qui ha vist en Llombart un símbol de l’unitarisme entre les llengües valenciana, catalana i balear. Se podria dir que és millor dit al contrari. El seu pensament gira entorn de que els tres idiomes formen, o son tres branques, d'una llengua mare comú, la que nomenaria '''llemosina'''. Es per això que, involucrat en eixe moviment de Renaixença, que efectivament desplegarà, encara que un moviment paralel ho farà en més força en Catalunya. D'este modo Llombart buscà una sana colaboració entre escritors, ademés de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], de [[Balears]], de [[Catalunya]] i inclús del [[Rosselló]] (la nomenada Catalunya Nort). Este serà el cas de la publicació del ''Periódich Lliterari Quincenal Lo Rat-Penat'', convertit en orgue oficial de la [[Societat d'Amadors de les Glories Valencianes]].

Ricard Blasco ha fet un ampli estudi al respecte d'esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del quinze de decembre de 1884 al quinze d'abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] se pot pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més usa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d'Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de trentauna referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d'una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d'Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].

Ricard Blasco ha fet un ampli estudi al respecte d'esta publicació, de la qual s’editaren huit números, del quinze de decembre de 1884 al quinze d'abril de 1885, autor que afirma que Llombart no identifica [[català]] i [[llemosí]]. En el mateix discurs fundacional de [[Lo Rat Penat]] se pot pensar en una identificació del terme [llemosí]], que és el que més usa Llombart a l’hora de referir-se a la llengua, en la llengua antiga, en l’usada pels reis de la [[Corona d'Aragó]], que en definitiva és la que té el propòsit de recuperar per considerar-la més culta. Sent aixina i tot que, en les més de trentauna referències que fa a la llengua, la nomena normalment llemosina, barrejant-la en les expressions “nostre idioma”, “nostra materna llengua”, “nostre matern idioma”, “nostra nativa llengua” i, com no podia ser d'una atra manera, “aquella mateixa noble llengua llemosina apellada valenciana” o “llengua llemosina-valenciana”. D’esta manera busca la coneixó en els escritors clàssics valencians que substantivaren la llengua en que escrivien nomenant-la valenciana. No escapa, a pesar de tot lo indicat, a la terminologia de llengua d'Oc, en referir-se a l’orige de la llengua, i al [[llemosinisme]].

''“Respecto a la división del tiempo…, y establecer tres diferentes géneros de lenguaje: uno correspondiente al pasado, ó sea el lemosín arcaico; otro al presente, que podría llamarse lemosín literario, y ha de ser el que con el actual renacimiento se forme; y, por último, el dialecto valenciano, especie de caló, corruptela de nuestra antigua lengua valenciana, y que hoy ordinariamente usamos. [...] Este es, á nuestra manera de entender, el más factible medio de llegar, en no lejano día, á poder sistematizarse nuestro lenguaje, y establecer, como se pretende, exactas reglas, por las cuales puedan los valencianos aprender con prontitud á leer y escribir bien nuestra materna lengua”.''

''“Respecto a la división del tiempo…, y establecer tres diferentes géneros de lenguaje: uno correspondiente al pasado, ó sea el lemosín arcaico; otro al presente, que podría llamarse lemosín literario, y ha de ser el que con el actual renacimiento se forme; y, por último, el dialecto valenciano, especie de caló, corruptela de nuestra antigua lengua valenciana, y que hoy ordinariamente usamos. [...] Este es, á nuestra manera de entender, el más factible medio de llegar, en no lejano día, á poder sistematizarse nuestro lenguaje, y establecer, como se pretende, exactas reglas, por las cuales puedan los valencianos aprender con prontitud á leer y escribir bien nuestra materna lengua”.''

Aprofitant-se d'açò es promou l'ortografia de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]], usades fins per l'associació de [[Lo Rat Penat]]. Estes normes se vengueren com a solució ad eixe esperit unificador d'una suposta nova [[llengua llemosina]], pero eren en realitat un Cavall de Troya per a introduïr la normativa catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]. Cosa que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel [[valencianisme]] i alguns dels mateixos signants d'eixa ortorafia, puix des de la burgesia catalana s'usà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa [[fabriana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans|IEC]] i subjugar la [[llengua valenciana]] al [[català]], deixant-la com a simple [[dialecte]] d'esta, traïcionant la voluntat del propi Llombart.<ref>[2] "Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme" http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm</ref>

Aprofitant-se d'açò es promou l'ortografia de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]], usades inclús per l'associació de [[Lo Rat Penat]]. Estes normes se vengueren com a solució ad eixe esperit unificador d'una suposta nova [[llengua llemosina]], pero eren en realitat un Cavall de Troya per a introduïr la normativa catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]. Cosa que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel [[valencianisme]] i alguns dels mateixos signants d'eixa ortorafia, puix des de la burgesia catalana s'usà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa [[fabriana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans|IEC]] i subjugar la [[llengua valenciana]] al [[català]], deixant-la com a simple [[dialecte]] d'esta, traïcionant la voluntat del propi Llombart.<ref>[2] "Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme" http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm</ref>

== Cites ==

== Cites ==