Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Concepció Aleixandre Ballester | | | nom = Concepció Aleixandre Ballester |
− | | image = | + | | image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg|thumb]] |
| | peu = | | | peu = |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera. | + | A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera. |
| | | |
| Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina. | | Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina. |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| == Científica == | | == Científica == |
| | | |
− | Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en [[1907]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz (1923) i d'higiene social (1927), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit. | + | Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]]) i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit. |
| | | |
| == Organisacions científiques == | | == Organisacions científiques == |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques: | | Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques: |
| | | |
− | * Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola (1892). | + | * Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]). |
− | * Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats (1891). | + | * Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats ([[1891]]). |
| * Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892). | | * Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892). |
| * Societat Espanyola d'Higiene | | * Societat Espanyola d'Higiene |
− | * Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències (1912). | + | * Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències ([[1912]]). |
− | * Congrés d'Educació Física en Madrit (1917). | + | * Congrés d'Educació Física en Madrit ([[1917]]). |
| | | |
− | En 1928 es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera (1872-1959, presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- 1964, la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i 1929), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació. | + | En l'any [[1928]] es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera ([[1872]]-[[1959]], presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- [[1964]], la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i [[1929]]), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació. |
| | | |
| == Organisacions feministes == | | == Organisacions feministes == |
| | | |
− | Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], (juny de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball. | + | Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], ([[juny]] de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en l'any [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball. |
| | | |
− | En l'any [[1928]], Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió. | + | En l'any 1928, Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió. |
| | | |
| Les organisacions feministes en les que va militar foren: | | Les organisacions feministes en les que va militar foren: |
| | | |
− | * Consell Nacional de Dònes (1919). | + | * Consell Nacional de Dònes ([[1919]]). |
| * Comité Femení d'Higiene Popular. | | * Comité Femení d'Higiene Popular. |
| * Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana. | | * Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana. |