26 035
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Ignaci Villalonga Villalba''' (Valéncia, 1895 - Benicàssim, 1973) fon un advocat, polític i financer valencià. Membre del...»
'''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[Segona República espanyola|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.
== Biografia ==
Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]]. Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]].
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.
Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el [[Banc de Valéncia]] i el Banc Central, que dirigí des de [[1943]] a [[1970]]. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre [[1954]] i [[1961]].
Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç. En fallir en 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la [[Transició Espanyola]].
== Obra ==
* Doctorado en derecho con la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919)
* ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia]
== Biografia ==
Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]]. Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]].
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.
Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el [[Banc de Valéncia]] i el Banc Central, que dirigí des de [[1943]] a [[1970]]. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre [[1954]] i [[1961]].
Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç. En fallir en 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la [[Transició Espanyola]].
== Obra ==
* Doctorado en derecho con la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
* ''Substantivitat del valencianisme'' (1919)
* ''Régimen municipal foral valenciano'' (1926)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Villalonga Ignaci Villalonga en Wikipedia]